En martes, ni te cases ni te embarques!

Hola capitana, hola companys de la tripulació!


Aprofito que avui és dimarts 13 per explicar-vos el perquè de la mala fama d’aquest número i d’aquest dia en concret. També us parlaré del divendres 13 i de l’origen de la por a aquest dia.
Així que prepareu-vos perquè Polinices es posa de nou al timó!

El número 13 i els dies dimarts o divendres no sempre van ser considerats portadors de mala sort. Per als romans el 13 era un número harmònic i decoratiu. De fet, Juli Cèsar deia que el 13 era el seu número de la sort, ja que gràcies a la Legió Tretzena va aconseguir la glòria i el poder.

El divendres era un dia molt prestigiós: s'hi celebraven infinitat de matrimonis i declaracions d’amor, ja que divendres era el dia dedicat a Venus, la deessa de l’Amor.


La mala sort associada al número 13 es remunta a la mitologia nòrdica. Es diu que en un banquet al Valhalla van ser convidats dotze déus. Loki, l’esperit de la lluita i el mal, va arribar sense invitació i per tant el número dels presents va arribar a 13. En la batalla que es va produir per expulsar Loki, Balder, el favorit de les deïtats, va ser mort. (No us recorda Jesús, Judes i l’últim sopar tot això?)

El número 13 sempre va ser mal vist per la cultura judeo-cristiana (13 esperits malignes a la Càbala, a l’Apocalipsi el capítol 13 fa referència a l’anticrist i a la bèstia, en l’Últim Sopar Judas va ser el tretzè en seure, etc.)

Com a altra anècdota tenim que en japonès “quatre” (suma de 1+3) es pronuncia igual que la paraula “mort”.

I avui és Dimarts 13, el nostre dia de la mala sort. I com diu la dita: “En martes, ni te cases ni te embarques”. Però, per què? Dimarts era el dia de Mart, el Déu de la guerra, la violència, i la destrucció; i això feia força respecte. Més endavant cap a l’edat Mitjana molts autors medievals van començar a lligar el dimarts amb el número 13, dia en el qual moltes persones asseguraven que l’apocalipsi arribaria.

Per altra banda tenim Divendres: Jesús va ser crucifixat en divendres i Eva li va donar la poma a Adam un... ¿us ho imagineu? Doncs sí, un divendres.

Una altra hipòtesi força acceptada que explica la malastrugança del divendres 13 és aquesta:

L’ordre dels Templaris va ser un dels primers sistemes bancaris internacionals de la història. Els templaris van guanyar-se la confiança del poble i van arribar a recol·lectar grans sumes de diners. El rei de França, Felip el bell, havia quedat en una situació econòmica desastrosa i fent ús del seu exèrcit va intentar aconseguir diners. Per tant va idear una estratagema per acusar els Templaris i fer-los un judici.

El dia Divendres 13 d’Octubre del 1307 els templaris van ser arrestats per tota França i els seus béns van ser robats. El rei sabia que moralment els seus enemics podrien guanyar partidaris, així que va demanar al Papa Climent V que els declarés heretges; centenars de templaris van ser cremats a França. Set anys més tard es condemnà a mort els dos últims templaris que quedaven amb vida, ambdós dos homes molt honrats. Abans de morir, Molay, un d’ells, va clamar venjança als cels i va maleir els autors de tals injustícies.

Passat un mes el Papa Climent V va morir ennuegat per una figa. Al cap de 8 mesos el rei Felip va caure del cavall, va quedar paralític i va morir en una gran agonia. Caurien un a un tots els descendents de Felip. El 1328 ja no quedava cap hereu de la dinastia dels Capetians i aquesta va desaparèixer després d’haver regnat 300 anys a França. “La maledicció de Molay” va impressionar molt a la població, així que a partir de llavors es considera Divendres 13 com a dia de mala sort.

Espero que us hagi interessat l’entrada!

Sergius φιλαξ :)