Sempre a la vida hem de triar. De vegades les tries són banals i sense conseqüències: carn o peix de segon plat, texans o faldilla per vestir, talons o camperes… I, tot i que sense importància ni conseqüències, aquestes petites tries van configurant el nostre tarannà. Després hi ha una segona categoria de tries: amics o amats, ciències o lletres, llegir el llibre o esperar que facin la pel•lícula, sortir o quedar-se a casa. En aquest segon estadi de la tria, la conseqüència pot ser més gran, per bé que tampoc definitiva. Sempre podem recular i canviar d’opinió i de tria.
Però finalment arriba la gran tria, la de les coses que no tenen volta enrere, la de creuar el Rubicó, o més simplement la de creuar el riu, en llenguatge amb menys referents.
I què significa creuar el Rubicó? Doncs creuar el Rubicó significa triar un camí del qual ja no hi ha retorn, un pas que ja no es pot desfer. Fa por i espanta. I potser en aquest pas ens perdem, diu la cançó, o tal vegada no, sinó que potser ens anem perdent cada cop que deixem un riu sense creuar, quan hem tingut la possibilitat de fer-ho.
Suposo que tots hi heu pensat alguna vegada. Jo sí, i m’ha semblat trobar referències en algunes cançons. Com aquesta de Coldplay que us penjo a continuació.
Just because I'm losing
Doesn't mean I'm lost
Doesn't mean I'll stop
Doesn't mean I would cross
Just because I'm hurting
Doesn't mean I'm hurt
Doesn't mean I didn't get
What I deserved
No better and no worse
I just got lost
Every river that I tried to cross
Every door I ever tried was locked
Ohhh and I'm...
Just waiting 'til the shine wears off
You might be a big fish
In a little pond
Doesn't mean you've won
'Cause along may come
A bigger one
And you'll be lost
Every river that you tried to cross
Every gun you ever held went off
Ohhh and I'm...
Just waiting until the firing stopped
Ohhh and I'm...
Just waiting 'til the shine wears off
Ohhh and I'm...
Just waiting 'til the shine wears off
Espero que us agradi.
6 comentaris:
Por fiiiiiin se puede comentaar jajaja
(Sí, la originalidad es mínima xD)
bueeeno,ja hi havien ganes de que tornessiu tot i que sense anar a classe es viu molt be...
doncs res,començaré a pensar que posar ja que el dissabte em toca renovar i el Jaume em va robar la idea de renovar amb Mama Ladilla jaja
Per fi has tornat Laura, com et trobavem a faltar... :D (pelotería elevada al infinito)
PER FIIIIIIIIIII PUC COMENTAR-HI!
Sort que et tenim ja aquí... -.-
Muac!
uff al fin, que noches sin dormir por no poder comentar en el blog jajajajajajajajaj
m'alegro que us ho hagueu passat tan be! i sí Laura, ja et trobavem a faltar! :D
PS: adoro coldplay!
Publica un comentari a l'entrada