Hodie est

dimarts, 2 de març de 2010

Electra: més que un amor paternal?

Hola a tots i totes!
Sóc Macarena de 2n Btx i com que dintre de poc anirem a veure l'obra de teatre Electra, explicaré una mica (sense dir el final, és clar) qui era Electra i què ens amaga la seva història.

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~Ἠλέκτρα~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~
Filla d'Agamèmnon i Clitemnestra, és una senyoreta de bona família, soltera, i sent un odi cap a la seva germna que l'acabarà tornant boja. També sent un gran menyspreu vers Crisotemis (la seva germana), i té una patològica pietat per si mateixa. És una bona actriu i se la compara amb les Fúries.

Clitemnestra, la seva mare, assassina el seu marit i pare d'Electra mentre aquest es banya, tot amb la complicitat del seu amant, Egist. Electra no pot perdonar ni superar la mort del pare i condemna la mare pel fet. En ella creix primer la desolació, després l'odi i s'apodera d'ella una set de venjança immensa, que amb l'ajut d'Orestes (el seu germà) culminarà en l'acció d'asssassinar la seva mare i Egist.

Electra és un dels personatges de Sòfocles més ben perfilats. La seva vida no té sentit des que el seu pare ha estat assassinat per la seva mare, i sobretot perquè diàriament va experimentant que la seva única esperança (Orestes) es va perdent lentament.
“Però a mi ja se m'ha esfumat, sense esperances, la major part de la meva vida i no aguanto més; sense fills em consumeixo i sense cap home que amb el seu afecte em protegeixi, sinó que com si fos una refugiada indigna administro la casa de meu pare. I així, amb un vestit impropi, vagarejo entre unes taules per a mi buides.”
Però sens dubte la característica que més destaca en ella és la venjança, ella mateixa ho reflecteix en els versos 205-212.
“Va veure el meu pare la seva mort vergonyant per les mateixes dues mans que s'han apoderat a traïció de la meva vida, les mateixes que m'han arruïnat. Tant de bo que a aquests el gran déu Olímpic en pagament els atorgui patir penes, i que no aconsegueixin gaudir del triomf després d'haver comès tal crim! “

En l'obra de Sófocles també veiem la ironia tràgica en el moment en què Orestes simula la seva mort, i porta una capsa amb les seves cendres a les mans de Electra, ¿com ha de sentir-se Electra veient com la seva única esperança se n'anava per sempre?, el seu germà tornava però, en cendres!

Un dels trets de Sòfocles és l'equilibri, però Electra, no és un personatge gens equilibrat. Psicològicament, no demostra una aparença tranquil·la, només transmet ànsies de venjança. En cap moment veiem que Electra en l'obra intenti entendre la posició de la seva mare (Clitemnestra), tan sols vol que ella pagui amb la mateixa moneda (la mort).
L'actitud tràgica de Sófocles és present en tota l'obra, des de la mort d'un pare a mans de la seva mare, fins a la persecució de les fúries per part d'Orestes. Electra es queda sola a palau amb la satisfacció de la venjança però sense el seu germà Orestes i sense el seu pare estimat.

~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~

Amb això dono per finalitzada la meva entrada al bloc, gràcies per llegir-lo i sigueu bons!
Ἁρμονία.

7 comentaris:

Μνημοσύνη ha dit...

HOla.
Jo ja vaig sentir aquesta historia de la teva mà, abans del treball de recerca. Crec que Electra te un en el seu paper un personatge molt complex, que va evolucionant cap a un desfici interior per a la venjança. Això que fa tan de temps que Sófocles senyalava mitjançant Electra, a perdurat en els segles i podem veure casos actuals d'aquesta venjança saciada amb la mort.
Crec que serà divertit i interessant anar a veure aquesta obra de teatre. (ja veurem si em fan plorar, jajaja).
A deú.
-Hedone-

Μνημοσύνη ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Μνημοσύνη ha dit...

Hola,
Volia dir "Adéu", un altre dia no m'acomiado, jajaja, i tant crec que va amb "t" final,en fin ufffffffffffffffff
Fins demà.
-Hedone-

Macarena ha dit...

jajaja tu sempre amb les teves, no et preocupis que ja intentaré que no ploris!

Àlex ha dit...

Escoltar-te va ser més plaent que llegir-ho...

Ja saps que considero que et mereixies molta més nota (però ja sabem que el TR és un joc al que els profes saben jugar molt bé i no sempre afavoreixen al qui més treballa, sempre hi han més interesos, però això ja t'ho vaig comentar...)

Sento no poder acompanyar-vos al teatre, però Grècia passa factura... jajajaja.

En fi, que ens veiem demà... bona nit.

Laura ha dit...

Molt bé, Macarena.

Però, anem a pams.
En primer lloc, Electra era, no una senyoreta de bona família, sinó una princesa, filla del rei més poderós de tota Grècia, segons ens diu el mite.

D’altra banda, si bé és cert que des de la mort del seu pare concentra els seus esforços en la venjança, en castigar la mare assassina, ella també es mou per interessos que ens poden semblar menys elevats que el mer amor vers el seu pare.

Electra, després de la mort d’Agamèmnon, és rellegada al lloc més fosc de palau. La seva mare ja s’ha lliurar prèviament del germà Orestes, i ara anorrea la filla que li recorda l’assassinat. Fins i tot, segons la versió del mite que fa Eurípides, la fa casar amb un camperol, condemnant-la a viure en una pobre i trista casa de camp, sense servents i esposa d’un home rude i ignorant. La situació de la noia no és gens envejable. I l’actuació de la mare, clarament reprobable.

Aquest fet alimenta de manera clara l’odi i el desig de venjança d’Electra.

Si després Freud té a bé, per establir un paral•lelisme femení amb el conegut complex d’Èdip, designar una etapa de l’evolució de la psicologia infantil en la qual la nena tendeix a admirar el pare i veu la mare com una rival, amb el nom de complex d’Electra (quan aquesta etapa no es resol de manera natural, que és el que passa habitualment), és una altra qüestió.

En qualsevol cas, Electra té un desig obsessiu de venjança, no sols per la mort del seu pare, sinó també per la injustícia que ella mateixa pateix.

Cristina.Me. ha dit...

Sona bé , segur que serà molt interessant l' obra, ja tinc ganes d' anar a veure-la !!