Hodie est

dijous, 25 de març de 2010

Dura lex, sed lex

Avete!!

Com que aquesta Setmana Santa llegirem (o hauríem) la tragèdia de Sòfocles “Èdip rei”, aprofitaré per parlar-vos de la seva filla, Antígona.

Per que us situeu, Antígona (en grec Ἀντιγόνη) és filla d’Èdip i Iocasta i és germana d’Ismene, Eteocles i Polinices.

Polinices i Eteocles són els hereus del tron de Tebes, que abans havia estat del seu pare Èdip, però lluiten per ell a causa d’una maledicció que havia llançat el seu pare contra ells. Eteocles i Polinices s’havien d’alternar en el tron, però Eteocles decideix quedar-se amb ell, i així es desencadena una guerra. Polinices demana ajuda a la ciutat veïna. La guerra acaba amb la mort de tots dos germans, tal com deia la profecia. Creont passa a ser el rei de Tebes, i ordena que a Eteocles se li doni una sepultura digna perquè ha lluitat a favor de la ciutat i, en canvi, en un band públic fa saber que Polinices no pot ser enterrat perquè exil·liat va lluitar contra la seva pàtria, i qui ho intenti fer serà comdemnat a mort. S’ha de deixar el seu cadàver insepult fora de la ciutat.

Antígona vol enterrar el seu germà Polinices i li demana ajuda a la seva germana Ismene, que prefereix obeir les autoritats, i intenta convèncer-la que és millor que no desobeeixi a Creont, el seu oncle i futur sogre (Antígona està compromesa amb el fill de Creont, Hemon).

Els guardians enxampen Antígona quan està enterrant el germà, però ella al·lega que li hagués estat més dolorós no sepultar el seu germà que suportar el destí que sap que li espera. Creont enfadat vol matar Antígona, segons allò que ha decretat.
Antígona li diu a Creont que si la mata, estarà faltant al respecte al seu fill Hemón, que s’anava a casar amb ella. Hemón en canvi té por del que li pugui passar si discrepa del seu pare i li diu que està a favor que matin Antígona.
Hemón veu que la ciutat es lamenta per la sort d’ Antígona que morirà de mala manera com la més innoble de les dones, i tot per haver complit una obra ben gloriosa. Creu que el poble té part de raó i diu al seu pare que la mort d’ Antígona serà la seva ruïna.
Finalment Creont decideix que el càstig serà portar a Antígona a una cova que no conegui ningú i tancar-la amb poc menjar fins que desitgi estar morta abans que viure així.

El corifeu (el representant del cor) manifesta a Creont que quan mori Antígona la gent la recordarà i diran que s’ha fet un lloc entre els herois més pròxims als déus.

Tirèsias, l’endeví, aconsella Creont que deixi estar el càstig, que no és cap proesa rematar un mort, però malgrat les advertències de Tirèsies, Creont persisteix. Llavors Tirèsias li vaticina que morirà en poc temps en compensació amb els morts que ha enviat a l’Hades.
El corifeu també recomana a Creont que vagi immediatament a treure a Antígona de la seva morada i que aixequi sepultura al mort el més aviat possible.

A partir d’aquí tot es precipita. Antígona, tancada a la cova, decideix suïcidar-se moments abans que arribi Hemon amb la intenció de rescatar-la. Quan arriba Creont, que s’ho ha repensat i està disposat a alliberar-la, es troba amb ella penjada i amb Hemon, i li retreu al fill que l’hagi matat per estalviar-li patiment. Aleshores Hemon davant la tossuderia i l’obcecació del seu pare prefereix morir i decideix matar-se i morir com Antígona. Es clava l’espasa i mor al costat d‘ella.

Creont porta el cadàver del seu fill al palau i Corifeu li diu que s’ha adonat massa tard del que era just. Tot seguit, un missatger comunica a Creont que la seva dona s’ha suïcidat en assabentar-se de la mort del seu fill, tot desitjant infortunis a l’assassí del seu fill. Creont demana als seus servidors que el treguin d’allà i es queda tot sol i desitjant morir.

Antígona va actuar fent el que la seva raó li havia dictat com a pietós i just, tancada en la seva solitud, ja que ningú la volia ajudar, en el seu dolor i en la seva esperança, i en la seguretat que havia obrat bé, d’acord amb les lleis divines.

Que passeu una bona Setmana Santa!

Cristina

5 comentaris:

Laura ha dit...

Molt bé, Cristina, et felicito. Crec que amb aquest bon resum tenim prou saber la continuació de la història d'Èdip.
Ara caldrà llegir què passa abans, oi?

Bona feina!

PS: Reflexioneu sobre la llei i la seva duresa: les lleis d'un home han de prevaldre sobre les lleis morals? En el fons, Antígona no és únicament un mite, sinó una reflexió profunda sobre la democràcia. Penseu-hi!

Sergius φυλαξ ha dit...

Oh quin honor! la historia de la meva germana jajaajja (és que sóc polinices XD)
Molt bona entrada cristina i molt interessant la historia :)

QUE PASSEU UNES BONES (MINI)VACANCES :D

Cristina.Me. ha dit...

Llegirem o hauriem de llegir edid rei XDD !!

Molt interessant aquet mite peró el final és una mica trist ja que Antígona és suicida.

Que paseu una bona semana santa!!

Àlex ha dit...

"Que passeu una bona Setmana Santa!"

Igualment.

Laura ha dit...

Bones vacances! Carregueu piles!