"Metis no fue más lista que el hambre"

Γεία σας !

Bé nois i noies, m’ha arribat el torn.

Us parlaré de Metis, representant de la saviesa, la prudència i el pensament. Era una titànide (també oceànide) filla de Tetis i Oceà. La seva mare és la deessa del mar i la personificació de totes les aigües del món, mentre que el seu pare representa l’enorme oceà que els grecs i els romans tenien com a mundial. Metis, en grec clàssic Μήτις, significa prudència, saviesa, i és per això que és la mare d'Atenea.Tots la recordem perquè tristament va ser devorada per Zeus:

“Ignorante y dulce Metis: te acercas a un destino que ni tú, con tu sabiduría, eres capaz de evitar. Allí regresas, presta, mientras Zeus lleva consigo tu perdición en forma de voraz boca. Y, cuando saludas alegre, ay Oceánide, ni siquiera te das cuenta de como el amontonador de nubes te recibe entre sus fauces. Tu amor impide que te percates de como tu esposo te devora de un único y potente trago.”

Tampoc hem d’oblidar que la titànide va ajudar Zeus a rescatar els seus germans, proporcionant-li la solució que va fer vomitar Cronos tots els fills que s’havia empassat.

Metis era la primera esposa de Zeus, i formaven un matrimoni tan feliç que va quedar embarassada (o potser no calia que fossin tan feliços, perquè ja coneixem a Zeus i la seva facilitat per fer certes cosetes… ) Aquest, quan va assabentar-se mitjançant Gea i Urà de que un fill seu el destronaria, tal i com va fer ell mateix amb el seu pare, va decidir menjar-se la seva dona amb fill inclòs. Després d’un temps, Zeus va començar a notar molèsties al cap i, com acostumem a fer les persones normals, va anar a veure el ferrer, i no pas el metge. Finalment, amb l’ajuda d’Hefest, va sorgir Atena del cap de Zeus, la bel•licosa i invencible deessa de l’estratègia i la intel•ligència militar.

En la mitologia, la història de Metis acaba aquí.

Tot i així, el seu nom ens fa pensar en paraules i mots que tots coneixem:

Per exemple, el verb μανθάνω (aprendre) i d’aquí que siguem μαθητές, “els que aprenen”. O per exemple μάθημα, que vol dir “coneixement”, d’on deriva μαθηματικά, “allò que s’aprén".
D'altra banda, el nom de Prometeu, Προμηθεύς, està format pel prefix προ- (abans), i -μηθεύς. Per tant, Prometeu és el que pensa abans d’actuar, el previsor. D’altra banda, el seu germà és ben conegut per la seva imprudència, i és que ho porta escrit al nom: Ἐπιμηθεύς (Epimeteu), format per ἐπι- (sobre) i -μηθεύς, que vol dir “el que pensa en el moment, el que improvisa”.

I fins aquí la meva aportació al bloc. Un dia de la setmana que ve prepararé una minientrada per pasar-vos un enllaç. :)

Però abans volia explicar-vos una curiositat lingüística que gràcies al gran diccionari anglès d’etimologies vaig poder resoldre. Des de fa molt de temps m’he preguntat què té a veure una “butterfly” amb la mantega (“butter”). Per què aquesta composició? Aparentment, les papallones i la mantega no tenen res a veure. Però finalment he descοbert quina relació existeix: quan deixaven la mantega a l’aire lliure, deien que els insectes (papallones) se la menjaven, per això “butterfly”, composta per butter- (mantega) i –fly (volar), “la mantega voladora” o “el vol de la mantega”, no sé com traduir-ho. Aquesta és una versió, la que més m’agrada, l’altra diu que com que molts insectes tenen color semblant a la mantega, se’ls va posar aquest nom. Ja sé que no és un bloc d’anglès, però em sembla ben curiós!

Ara ja sí, ja marxo.

Que passeu un bon cap de setmana!

“Aaargh marineros!”

ἡ Μήτις