Hodie est

dissabte, 16 de gener de 2010

"Metis no fue más lista que el hambre"

Γεία σας !

Bé nois i noies, m’ha arribat el torn.

Us parlaré de Metis, representant de la saviesa, la prudència i el pensament. Era una titànide (també oceànide) filla de Tetis i Oceà. La seva mare és la deessa del mar i la personificació de totes les aigües del món, mentre que el seu pare representa l’enorme oceà que els grecs i els romans tenien com a mundial. Metis, en grec clàssic Μήτις, significa prudència, saviesa, i és per això que és la mare d'Atenea.Tots la recordem perquè tristament va ser devorada per Zeus:
“Ignorante y dulce Metis: te acercas a un destino que ni tú, con tu sabiduría, eres capaz de evitar. Allí regresas, presta, mientras Zeus lleva consigo tu perdición en forma de voraz boca. Y, cuando saludas alegre, ay Oceánide, ni siquiera te das cuenta de como el amontonador de nubes te recibe entre sus fauces. Tu amor impide que te percates de como tu esposo te devora de un único y potente trago.”

Tampoc hem d’oblidar que la titànide va ajudar Zeus a rescatar els seus germans, proporcionant-li la solució que va fer vomitar Cronos tots els fills que s’havia empassat.
Metis era la primera esposa de Zeus, i formaven un matrimoni tan feliç que va quedar embarassada (o potser no calia que fossin tan feliços, perquè ja coneixem a Zeus i la seva facilitat per fer certes cosetes… ) Aquest, quan va assabentar-se mitjançant Gea i Urà de que un fill seu el destronaria, tal i com va fer ell mateix amb el seu pare, va decidir menjar-se la seva dona amb fill inclòs. Després d’un temps, Zeus va començar a notar molèsties al cap i, com acostumem a fer les persones normals, va anar a veure el ferrer, i no pas el metge. Finalment, amb l’ajuda d’Hefest, va sorgir Atena del cap de Zeus, la bel•licosa i invencible deessa de l’estratègia i la intel•ligència militar.
En la mitologia, la història de Metis acaba aquí.

Tot i així, el seu nom ens fa pensar en paraules i mots que tots coneixem:
Per exemple, el verb μανθάνω (aprendre) i d’aquí que siguem μαθητές, “els que aprenen”. O per exemple μάθημα, que vol dir “coneixement”, d’on deriva μαθηματικά, “allò que s’aprén".
D'altra banda, el nom de Prometeu, Προμηθεύς, està format pel prefix προ- (abans), i -μηθεύς. Per tant, Prometeu és el que pensa abans d’actuar, el previsor. D’altra banda, el seu germà és ben conegut per la seva imprudència, i és que ho porta escrit al nom: Ἐπιμηθεύς (Epimeteu), format per ἐπι- (sobre) i -μηθεύς, que vol dir “el que pensa en el moment, el que improvisa”.

I fins aquí la meva aportació al bloc. Un dia de la setmana que ve prepararé una minientrada per pasar-vos un enllaç. :)

Però abans volia explicar-vos una curiositat lingüística que gràcies al gran diccionari anglès d’etimologies vaig poder resoldre. Des de fa molt de temps m’he preguntat què té a veure una “butterfly” amb la mantega (“butter”). Per què aquesta composició? Aparentment, les papallones i la mantega no tenen res a veure. Però finalment he descοbert quina relació existeix: quan deixaven la mantega a l’aire lliure, deien que els insectes (papallones) se la menjaven, per això “butterfly”, composta per butter- (mantega) i –fly (volar), “la mantega voladora” o “el vol de la mantega”, no sé com traduir-ho. Aquesta és una versió, la que més m’agrada, l’altra diu que com que molts insectes tenen color semblant a la mantega, se’ls va posar aquest nom. Ja sé que no és un bloc d’anglès, però em sembla ben curiós!

Ara ja sí, ja marxo.
Que passeu un bon cap de setmana!
“Aaargh marineros!”

ἡ Μήτις

12 comentaris:

Anabel:. ha dit...

què llarga! i setmana va amb t, se m'ha escapat, ups!
espero que us agradi!

Laura ha dit...

Que llarga i que ben feta! Felicitats!
Amb curiositat etimològica anglesa inclosa. Sí, tens raó això no és un bloc d'anglès però I love ethimology, so, it's OK.

;) -és el de l'ull ginyat oi?

Vale

Ju* ha dit...

Ohh, Metis!
Què curiòs allò de la papallona, no en tenia ni idea. Interessant aportació jajaja.

Gaude.

Sergius ha dit...

pobre metis XD es que de veritat aquí el que no acaba mort se'l mengen hahahah m'ha fet molta
gràcia el nom que has posat de titol! boniisim XDDD

si que es interessant això de la butterfly , no en tenia ni idea :)!!

molt bona entrada anabel!!! :D

Àlex ha dit...

Estimats companys (en especial Metis), com que estic bastant enfeinat (entre Treball de Recerca, Exàmens de música, Piano i demès), he copiat el text per llegir-me'l a les estones lliures i poder fer un comentari com els déus manen.

Que passeu un bon dia.

Anna93 ha dit...

Anabel com t'has currat l'entrada, no?
si que és interessant això del nom de butterfly,
ni m'ho havia imaginat!

Fins dilluns!

Anna.

noemi ha dit...

La veritat que una boníssima entrada!

Mira que Zues menjar-se a Metis després de rebre el seu ajut.. aixx

(butterfly) Mol bó! no m'havia parat mai a pensar-ho.

Pamela ha dit...

La veritat que si no moren són menjats, però bo Anabel et felicito pel teu treball a més que és interessant. M'ha sorprès tambè és que Atenea surti del cap de Zeus, pensar-lo em dol el cap XD. I això que bomite als seus fills... Encara que són poques de tantes.
M'ha agradat molt.

Fins a demà =)

Àlex ha dit...

“En especial Metis”, vaig mencionar. Això és perquè d’alguna manera en aquest text es veu el reflex d’una saviesa prudent. M’explicaré. Es pot observar durant el text una densitat continguda en una informació ben trobada i/o assimilada, però també es veuen espurnes com “i, com acostumem a fer les persones normals, va anar a veure el ferrer, i no pas el metge”, o “potser no calia que fossin tan feliços, perquè ja coneixem a Zeus i la seva facilitat per fer certes cosetes”. Espurnes de sarcasme que fa recordar el text ben escrit d’un cert personatge (que cadascú pensi segons el Senyor disposà a la seva ment).

Curiós el cas de la mantega i la papallona. Em pregunto si la Madame Butterfly, no és perquè a la pobre dona li agradava massa la mantega o potser l’humor de Giacomo Puccini va més enllà de la música, i amb música compara els japonesos fent servir un "humor amarillo" japonés.
(Madame Butterfly era japonesa y s'enamora d'un oficial dels estats units. Desprès de quedar-se embarassada, aquest se'n va. Al cap d'uns anys torna i es troba amb la seva ex-esposa que l'ha estat esperant per entregar-li el fill. Desprès es suïcida mitjançant el seppuku -ritual japonès-.)

Com va dir Woody Allen: “Que passeu un bon dia fins que un imbècil us el malmeti.”

Patri ha dit...

Anabeeeel!!
molt bonaaa, m'ha agradat mooolt!

Raquel ha dit...

Macaaa :)
jajaja molt bo això de la papallona, aix mi anabel com es curra les cosas.

Metis un peto!
Fins demà

Aarón ha dit...

Déu meu que currat i està guay el detallet de la papallona xD

Fins demà Metis :)