Hodie est

diumenge, 17 de gener de 2010

Il gran rifiuto

Estic joiosa de poder-vos saludar i ho faré amb un poema de Kavafis que sempre m'ha agradat molt perquè cada vegada que l'he llegit m'ha fet pensar i repensar...
És un poema viu.

CHE FECE... IL GRAN RIFUTO
Per a certs homes tanmateix ve un dia
Que han de dir el gran Sí o el gran No.
És evident tot d'una qui era que tenia
A punt dins seu el Sí, i en dir-lo va endavant
Cap a l'honor i la convicció.
Qui ha fet el refús no es penedeix. Si tornen
A preguntar-li, "No" repetirà.
I, amb tot, aquell "No" -l'exacte que calia-
l'aterra tota la vida.

6 comentaris:

Àlex ha dit...

Che fece... il gran rifuto – Per covardia... la gran renúncia. (Dante Alighieri)

Certes persones decideixen en un cert moment deixar de banda certes coses per a fer d’altres que en aquell moment semblen més importants. Altres persones no ho fan.
Les que ho fan aconsegueixen un estatus, una bona feina i guanyen diners. Els covards que no ho han intentat ho perden tot.

A vegades hem de decidir i diem si quan hauríem de fer el contrari, i diem no quan hauríem de dir que si. Ens equivoquem sempre. La persona que no canviaria res del seu passat es que és estúpida, massa acomodada al món mundanal, un zombi que accepta el que se li posa al davant. Em pregunto quan obrirem els ulls...

“Si impossible és fer la teva vida com vols, almenys esforça’t quant puguis en això: no l’envileixis mai per contacte excessiu amb el món que agita movedisses paraules”, va dir Kavafis.

I jo crec que té raó.

Que acabeu de passar un bon dia, bona nit o el que sigui.

Àlex ha dit...

Per cert, la frase de la setmana AD CALENDAS GRAECAS (Per les calendes gregues), és una expressió que s'empra per a designar un termini que mai ha de complir-se.

“Tengo una gran fe en los tontos, autoconfianza le llaman mis amigos”...XD

Que passeu un bon dia...

Rapsodós ha dit...

Aquest poema és gairebé tan ambigu com una profecia de la pítia de Delfos. I no sé si m'agrada no dir les coses pel seu nom.

Serà que m'agraden massa les paraules i saber què volen dir...

Anabel:. ha dit...

La veritat és que no sé si l'acabo d'entendre, però m'agrada.

A vegades és tan difícil decidir, que mai ho fem i ens trobem sempre amb el mateix dilema. I a vegades ens precipitem i ens aboquem a viure en un altre, fruit de la nostra decisió.

Sergio ha dit...

Mercè moltes gràcies per aportar aquesta poesia al blog!

És molt maca i tenies raó, et fa pensar i repensar... quina és la millor elecció? Dir sí, fermament? Dir no, amb convicció? Com sabem quina és realment l'elecció correcta? Al cap i a la fi només hi ha dues opcions... sí o no. L'important és ser concients que triem el que triem la possibilitat d'encentar és present però l'equivocació també.

Pamela ha dit...

Estic d'acord amb el Sergio "et fa pensar i reflexionar" de vegades decidim el que no ens convé i ens equivoquem però com es diu solament hi ha dues opcions.

Valete!