Les Tres Gràcies!

Avete Macetas Latinas!

Jo sóc Aglaia, així que parlaré de mi i de les meves germanes. El meu pare és Zeus i la meva mare és la nimfa Eurínome. Ens anomenen “Les Tres Gràcies”,i som:

Talia (flor): és la meva germana gran, musa de la comèdia i de la poesia bucòlica, representada amb una màscara i una corona d'heura.

Eufròsine (brillant): simbolitza el plaer i l'alegria.

Aglaia (bellesa): sóc la més jove i bella de las tres Càrites. Simbolitzo la intel•ligencia, el poder creatiu i la intuició de l’intel•lecte.

A l'antiga Grècia el conjunt que representem és la joventut, l'amor i la bellesa. I per extensió l'alegria de viure i una vida intensa en tots els aspectes lúdics, la dansa, la música, el desig i la sexualitat fora del matrimoni, etc.

Per als renaixentistes, encarnem la castedat, l'amor i la bellesa.

Les Gràcies presidim els banquets, les danses i totes les activitats i celebracions agradables, en definitiva, tot allò que en el món és agradable, interessant, atractiu... Atorguem a déus i mortals l'alegria però no només això sinó també l'eloqüència, la liberalitat i
la saviesa. Ens creiem que tenim la capacitat de dotar als homes de la genialitat necessària per a ser un excepcional artista.

Nosaltres som companyia habitual en l'Olimp d'Afrodita i Eros i estem molt relacionades amb les Muses amb les quals ens divertim al so de la música que Apol•lo toca.

Les Cárites (o Gràcies) som joves i molt belles però sobretot modestes i portem el pèl mal recollit a causa dels balls. Sempre estem ballant i precisament és en l'actitud de donar-se les mans i començar a ballar com més ens han representat en l'art. Al principi de la civilització grega anàvem vestides amb una fina túnica, però ara sempre apareixem nues.

De vegades hem aparegut entre els sàtirs més horrorosos per a designar que no es pot jutjar a les persones per la seva aparença i que els defectes del rostre poden ser corregits amb un bon esperit.

Els nostres atributs són les roses, la murtra i el dau del joc.

Ara, us deixo un poema, crec que és de Lucía Folino

LAS TRES GRACIAS
¿Quién nos iba a decir que estas tres gordas,

con cuerpos excedidos de volumen,
redondas y matronas,
virginales pergaminos en cueros

de otros tiempos,

tres hijas del gran Zeus, conquistadoras de júbilo,

intuiciones y abundancia,

provocarían asombro

por lo bellas?

¿Quién nos iba a decir que convulsivas

las crestas del Simún

entre sus flancos,

cubiertos con un velo transparente,

silvestres lencerías perturbaran?

¿Quién acaso sabía que el poema,

los cuadros más hermosos, los descuentos

de diletante pírrica apiadaran

los caprichos del hombre arrebatado?

Quizás un día logren las tres Gracias:

Aglaya joven,

Talía coronada,

Eufrósine reinante,

presidiendo banquetes con sus formas

la incólume elegancia de modelos,

y de consuno en una danza fértil,

vencer la mala prensa

y destronarla.

En l'art ens representaven com tres joves nues agafades pels muscles. Dues de nosaltres miràvem cap a un costat i la tercera cap a l'altre. Les nostres mans van teixir les robes de Harmonía, vam competir amb Afrodita pel do de la bellesa, però vam consolar la deessa quan va perdre Adonis.

També us deixo un vídeo que he fet, amb fotografies de les tres Gràcies. Espero que us agradi!