Hola capitana! Hola companys de la tripulació! Em presentaré: sóc Polinices (el meu nom significa el que obté moltes poli- victòries –niké) i retorno dels Camps Elisis per encoratjar-vos a aprendre molt sobre cultura clàssica.
La meva història és trista. Vaig ser fill d’Èdip (sí, el famós Èdip que es va enamorar de la meva àvia) i de Iocasta, reis de Tebes. Els meu germà era Eteocles; tenia també dues germanes Antígona i Ísmene. Quan el meu pare va morir, el meu germà Eteocles i jo vam protagonitzar una cruenta guerra per aconseguir el tro. Tots dos vam morir assessinats per la mà de l’altre. El nostre tiet Creont, germà de la meva mare, es va proclamar rei de Tebes. I va ordenar que el meu cos no fos enterrat perquè era, segons ell, un traïdor de Tebes… la meva pàtria! La meva germana Antígona però, va desobeir-lo i em va donar sepultura, i vaig poder descansar en pau.
La meva història és trista. Vaig ser fill d’Èdip (sí, el famós Èdip que es va enamorar de la meva àvia) i de Iocasta, reis de Tebes. Els meu germà era Eteocles; tenia també dues germanes Antígona i Ísmene. Quan el meu pare va morir, el meu germà Eteocles i jo vam protagonitzar una cruenta guerra per aconseguir el tro. Tots dos vam morir assessinats per la mà de l’altre. El nostre tiet Creont, germà de la meva mare, es va proclamar rei de Tebes. I va ordenar que el meu cos no fos enterrat perquè era, segons ell, un traïdor de Tebes… la meva pàtria! La meva germana Antígona però, va desobeir-lo i em va donar sepultura, i vaig poder descansar en pau.
Fetes les presentacions voldria recomanar-vos un llibre que es titula No digas que fue un sueño de Terenci Moix. Terenci Moix (5 de gener 1942 – 2 d’abril 2003) va ser un gran escriptor i cinèfil català. La seva obra critica els valors de l’època franquisca, l’educació religiosa i la intolerància sexual. Ell, obertament homosexual, va lluitar pels drets dels gais i lesbianes. Va ser un apassionat del cinema i de la història de l’antic Egipte. Les seves obres parlen dels amors i desamors dels grans faraons.
No digas que fue un sueño explica una història d’amor molt coneguda i probablement una de les més famoses per la tragèdia i grandiositat que la va envoltar, dins d’un context històric molt elaborat. Cleòpatra és descrita com una dona maternal, enamorada i molt intel·ligent. Alexandria i les ruïnes d’Egipte l’envolten mentre l’amor que sent per Marc Antoni l’aclapara.
Octavi veurà, a part del motiu militar i econòmic, l’oportunitat de venjar-se del seu enemic Marc Antoni i acabar amb ell definitivament; d’ell, i de la dona per la qual la seva germana Octàvia ha estat rebutjada, la reina Cleòpatra. Però Marc Antoni i la reina no estaran disposats a perdre ni els seus imperis, ni el el gran amor que senten l'un per l'altre.
Viatjareu a l’antic Egipte amenaçat per la totpoderosa Roma. Passareu per Atenes, Roma, Judea i l’alt Nil. Coneixereu a fons la figura d’una de les dones més fascinants de la història, la reina Cleòpatra VII; també altres personatges com Totmès (un sacerdot d’Isis), Cesarió (el fill de Cleopatra i Juli Cèsar), Octavi August (el romà decidit a ser l’amo i senyor del món), Octàvia (la noble germana d’Octavi) i el jardiner Fedre, bojament enamorat d’Adonis.
No digas que fue un sueño explica una història d’amor molt coneguda i probablement una de les més famoses per la tragèdia i grandiositat que la va envoltar, dins d’un context històric molt elaborat. Cleòpatra és descrita com una dona maternal, enamorada i molt intel·ligent. Alexandria i les ruïnes d’Egipte l’envolten mentre l’amor que sent per Marc Antoni l’aclapara.
Octavi veurà, a part del motiu militar i econòmic, l’oportunitat de venjar-se del seu enemic Marc Antoni i acabar amb ell definitivament; d’ell, i de la dona per la qual la seva germana Octàvia ha estat rebutjada, la reina Cleòpatra. Però Marc Antoni i la reina no estaran disposats a perdre ni els seus imperis, ni el el gran amor que senten l'un per l'altre.
Viatjareu a l’antic Egipte amenaçat per la totpoderosa Roma. Passareu per Atenes, Roma, Judea i l’alt Nil. Coneixereu a fons la figura d’una de les dones més fascinants de la història, la reina Cleòpatra VII; també altres personatges com Totmès (un sacerdot d’Isis), Cesarió (el fill de Cleopatra i Juli Cèsar), Octavi August (el romà decidit a ser l’amo i senyor del món), Octàvia (la noble germana d’Octavi) i el jardiner Fedre, bojament enamorat d’Adonis.
Però l’amor és massa fort i és impossible evitar-lo. Un amor que els durà, juntament amb la caiguda dels seus imperis, al seu fatal desenllaç. La mort de l'estimat a la guerra li serà impossible de superari... ella decidirà... reunir-se... amb ell.
És l'amor una força tan poderosa? Té l'amor el poder de moure els fils de la història?
La reina Cleòpatra plora desconsolada.
La reina Cleòpatra plora desconsolada.
El seu amant Marc Antoni l’ha abandonat.
ὁ Πολυνίκης
23 comentaris:
Sembla interessant quest llibre,
i que boniques les dos ultimes frases!
Fins demà gent!!:)
ohhh sergius vull dir polinices.. molbe!
és el llibre que m'has dit abans (:
fiiins demà amics.
sergiuuss!
Estava desitjant veure la teva publicació! :D
M'ha agradat molt! encara que em quedo amb el teu pare Èdip.
El llibre té que estar molt bé, esperarem a la peli no? jajaj
Dic com l'anna, em quedo amb:
La reina Cleòpatra plora desconsolada.
El seu amant Marc Antoni l'ha abandonat.
Per cert, és l'amor una força tan poderosa? clar que sii :)
Fiins deemà a tots!
Well, i SHOULD tell you that the text is amazinnnnnnnnnnnnnnng!
ya sabes rafa mendez influye mucho en horas de estudio de historia jajajajaja.
Fantàstic de debò sergiolé (nombre quillo)
Anaïs
jjajaja pues yabes caricari!
Estudiar historia amb el segriò.óh crec que a valgut la pena(: (Eso espero porqe sino juradisimo me da algo..) JessyLOreVane!
No havia llegit les últimes dues frases..
Molt maques^^
muakkk.
M'encanta el títol!
Penso que Cleòpatra havia de ser guapa, perquè es banyava en llet i això hauria de servir per alguna cosa a la pell, segur, per molt que diguin que realment no ho era. =)
Bona entrada Sergius! I pel que sembla, bon llibre!
Fins demà maco!
Anabel.
“i vaig poder descansar en pau”
Doncs sembla que l’esperit no ha pogut estar-se molt temps enterrat i descansant en pau, perquè... guaita’l! Ja el tenim aquí donant la murga a tothom :)... Es que al pobret l’han fotut fora de l’infern per ser massa bon minyó... Si es que, com el mundanal món de les passions incontrolades no hi ha res, oi?
“És l’amor una força tan poderosa?”
*/”Habia una vez un campesino gordo y feo que se había enamorado (¿como no?) de una princesa hermosa y rubia... Un día, la princesa –vaya usted a saber por qué- dio un beso al feo y gordo campesino... y, mágicamente, éste se transformó en un esbelto y apuesto príncipe. (por lo menos, así lo veia ella...) (por lo menos, así se sentía él).”/*
Aquest conte de Jorge Bucay reprodueix, a part de la utopia de molts homes, la força de l’amor, la ceguera del mateix i superioritat de l’amor a tots els tòpics estètics.
-Los ángeles no tienen alas, simplemente vuelan por el amor.- Quan ens enamorem convertim en ésser celestial a la persona que estimem. Totes les emocions són incontrolables. Es poden amagar, intentar disminuir el sentiment, però mai les podem foragitar de la nostra ment.
“La mort del jove a la guerra li serà impossible superar-ho i... ella decidirà... reunir-se... amb ell.”
Ara, l’altra cosa es la bogeria, la passió desmesurada i la incontrolabilitat pràctica dels sentiments.
“Té l’amor el poder de moure els fils de la història?”
Crec que l’amor es poderós però no tant...
En fi , com va dir Rochefoucauld; “El verdadero amor es como los espíritus: todos hablan de ellos, pero pocos los han visto”.
Que acabeu de passar un bon dia, bona nit o el que sigui.
¡Polinecis!
Crec que ja saps que els germans no s'han de varellar. Encara que el teu tiet , si se li pot dir així, no és bó per a res.
El llibre pinta molt bé! però no pensava que acabaria així.
Fins demà!
Enhorabona, Polinices, que no Polinecis (moltes vegades neci?) com t'ha batejat la Noemi.
M'han agradat força les innovacions.
Però esteu tots d'un amorós!!! Ai, i encara falten dos mesos per la primavera, :)
Καλή νύκτα!
Hola Laura!
A mans fredes, cor calent. Així deia aquella dita que ara en hivern ens fa pensar en les vermelles flors de sant jordi.
Per cert i veient lo "sosos" que son mis compañeros ( que hay que ser sosos!!!!)
He estat investigant (temps exacte 0.57 segons) sobre la frase i perquè ho sàpiga tothom ho proclamo en aquest mitjà recollit i acollidor a la seva manera.
Audentes fortuna iuvat.(vers 284 del Llibre X de l'Eneida) "La fortuna sonríe a los audaces." Si no es així... ho sento em penso que encara no he arribat a la perfecció.
I per últim un altre poema... sobre l'amor. jajaja.
La vida és breu,
la mort és llarga,
el record és lleu
i l'amor, intacte.
(Epitafi de Josep Prat)
Fins demà!
Laura, penso que a aquest nano l'hauries de fer membre del blog t'ho dic, s'està guanyant una entrada amb totes les coses que ens posa jajaja.
I esmento que no es que estiguem amorosos perque el meu cas no és així, sinò que bàsicament a aquella época de què parles si no és de les relacions tan fidels i poc escandaloses que tenien aqui los protagonistas? perque la veritat que per parlar-hi d'història tenim a la senyora X (no vull ofendre't amb el comentari, però, la història si no és a lo novel·la, no te la mateixa emoció que aquesta és igual a SEGUIR LLEGINT)
Olé Sergius!!
Estaba esperando el articulo, ya que me dejaste con la intriga del tema esta tarde.. jejeje
y bueno si encontramos peli antes que libro, bienvenido sea. :)
Hasta mañana chicos!
quins comentaris que deixa l'àlex...
són im - presionantes!!
Carissimi discipuli,
estic d'acord amb vosaltres.
Àlex, segueix així. T'has guanyat el minipunt de la setmana.
D'altra banda, vull fer la meva aportació al tema amorós d'Antoni i Cleopatra, i ho faré a través d'una cançó de The Smiths,que m'agrada molt i crec que recull el sentiment de Cleopatra envers Marc Antoni:
"And if a double-decker bus crashes into us,
to die by your side is such a heavenly way to die,
and if a ten-ton truck kills the both of us
todie by your side, well, the peasure, the privilege is mine"
Escolteu-la i la reconeixereu perquè fa un temps sonava una versió (horrible) en castellà.
Avete
Ups, que no és todie sinó to die.
Aliquando dormitat et bonus Homerus!
;)
Molt bé Polinices!
(Haig de reconéixer que no entenc per què s'anomena "Nike" si el personatge acaba morint també..)
El llibre sembla força interessant. No obstant, amb la història de Cleopatra i Marc Antoni, Polinices, has corrumput l'ideal d'amor passional que havia exposat jo! Ja ja ja
(Bé, potser si s'estimaven tant era perquè s'entenien molt bé........ al llit!)
Gaude!
Sergio te felicito muy buen trabajo, es interesante los temas de Cleopátra y Marc Antoni además que trasmite el gran amor que sentian pero bueno al final esas dos frases...
Pero bueno que te ha quedado muy bien y me ha gustado.
Avete!
Però l’amor és massa fort i és impossible evitar-lo. Un amor que els durà, juntament amb la caiguda dels seus imperis, al seu fatal desenllaç. La mort de l'estimat a la guerra li serà impossible de superari... ella decidirà... reunir-se... amb ell.
Mucha parte de la "historia" de roma y grecia (tambien mitologia),se basa en el amor...
entonces...el amor mueve montañas? y las destruye si hacen falta
Recordad,Romeo y Julieta nunca fueron de este planeta
Didi... si crees que por tu amor se mueve la montaña... CORRE! Seguramente es un derrumbe y corres el riesgo de quedar sepultado.
Un saludo
esa a sido muy buena xDD
Publica un comentari a l'entrada