Com que la mitologia no és allò que més m'estimo...

Bon dia/tarda/vespre/nit! 

jo, Eteòcles no us parlaré del meu personatge excessivament, solament citar que sóc germà de Polinices i que vaig regnar a Tebes fins que em va matar.

Com anava dient, no us parlaré de mi sinó que tractaré de desmuntar els dies de la setmana per tal que ensenyar-vos les seves etimologies.

La paraula setmana prové del mot llati septimana que significa set dies. Partint d’aquí, el nom dels diferents dies de la setmana en les llengües romàniques també té el seu origen en el llatí, tots excepte els dos millors dies per a nosaltres, el dissabte i el diumenge. Tret d’aquests dos últims dies, la resta són formats per dues paraules, la primera és el déu o astre corresponent en cas genitiu i la segona el mot dies –nominatiu-.

DILLUNS, LUNES, LUNEDÌ, MONDAY
El dia de la lluna, derivat de lunae dies que en llatí vulgar esdevingué lunis dies, és el dia dedicat a la lluna. En altres cultures amb diferents llengües també es reprodueix aquesta lloa a l’astre que ens envolta ja que en anglès o en alemany, trobem que Monday ve de moon+day i Montag de mond+tag.

DIMARTS, MARTES, MARTEDì, TUESDAY

El que en multitud d’idiomes és anomenat simplement com a segon dia, a la majoria de llengües derivades de l’indoeuropeu, es forma a partir de l’arrel de la paraula Mart, Déu de la guerra, o el seu homònim en altres religions com al Mithraisme, Tiw, que en anglès ens dóna Tuesday, de Tiw que va evolucionar en Tues+day, que vol dir dia.

DIMECRES, MIÉRCOLES, MERCOLEDÌ, WEDNESDAY

El tercer dia de la semana és dedicat a Mercuri, déu de multitud de coses, d’entre elles, dels lladres. Originalment en llatí era anomenat com mercurii dies. En algunes llengües del nord es dedica el dia al seu déu Odin, el principal déu de la mitologia nòrdica (Odin mutà en Woden que formà Wednesday en anglès). En altres llengües com l’alemany se l’anomena Mittwoch(mitt: mig + woch: setmana) per la seva situació a l’equador de la setmana.

DIJOUS, JUEVES, GIOVEDÌ, THURSDAY

Aquest és el dia de Júpiter malgrat que l’arrel s’agafà del genitiu ja que iniciament era anomenat Iovis dies, en llatí amb el temps “dies” va desaparèixer i la diàspora fomentà únicament el genitiu. Altres llengües com l’alemany també designaren el déu de déus per al quart dia a través d’un dels seus símbols més caracteristics, el tro. En alemany és anomenat Donnerstag (dia del tro). En anglès s’utilitza el tro per denominar el quart dia però mitjançant el déu nòrdic del tro, Thor (Thursday).

DIVENDRES, VIERNES, VENERDÌ, FRIDAY

El cinqué era el dia de culte a la deessa l’amor, Venus. En llatí, inicialment era denominat veneris dies encara que en castellà amb el pas del temps únicament va romandre veneris i d’aquí prové l’arrel dels termes actuals per anomenar el dia. Aquesta eliminació del mot dies també es produeix al Gallec però en anglès, francès, alemany i italià es conserva al final de la paraula –di, dì, day, tag-. En català també es manté encara que a l’inici del mot. Als països nòrdics la deessa de l’amor era Freeda i per aquest motiu en anglès el dia és anomenat Friday.

DISSABTE, SÁBADO, SABATO, SATURDAY

Tot i que en llatí, era Saturnii dies, el nostre dissabte té un origen ben diferent. De fet és derivat del terme hebreu sabbath que vol dir descansar ja que en l’antic calendari jueu el dia sagrat era el dissabte, perquè tal i com esmenta el gènesi, Déu creà el mon en sis dies i el setè, dissabte, descansà. D’aquesta manera el primer dia de la setmana era el diumenge, cosa que encara es manté als calendaris anglesos.

Per altre banda en l’anglès, s’utilitza el pare de Júpiter per posar nom al dia en qüestió, de Saturn surt Saturday.

DIUMENGE, DOMINGO, DOMENICA, SUNDAY

En aquest cas també trobem que en el món romà era el Solis dies, però a nosaltres ens ha arribat el terme d’arrels cristianes dominicus dies (dia del senyor) que va utilitzar-se a partir del pas del judaisme al cristianisme i per tant del trasllat del dissabte al diumenge com a dia sagrat de descans.

En altres cultures del nord encara dediquen el dia a l’astre rei, el sol, donant lloc a mots com Sunday en anglès o Sontag en alemany.

SERGI