Geografia de la Grècia Antiga

Χαῖρετε!

Tal com hem fet amb la geografia de l'imperi romà, us penjo aquí els enllaços que us ajudaran a treballar la geografia de l'antiga Grècia.

Explicació i exercicis de la pàgina PALLADIUM

(Feu el qüestionari autoavaluatiu)

Un JClic

zonaClic - activitats - La Grecia antigua

Un altre JClic de la pàgina Ludus Litterarius

Exercicis de la web Discendo

Un joc per estudiar les illes gregues

Mapa interactiu per estudiar la geografia grega

Les Polis Gregues a Educaplay

Les regions de Grècia a Educaplay

Καλή μελέτη!

Geografia del món romà

Avete!

Com que sembla que no aconseguim poder treballar amb el moodle, aprofitarem que tenim un blog una mica adormit per compartir materials que us ajudaran a preparar el proper examen de geografia del món romà.

Mapa amb els països del Mediterrani.

Mapa per situar els països d'Europa

Mapa per situar els rius d'Europa

Mapa per a repassar la geografia d'Europa (trieu Repàs general)

Recordeu que heu de saber localitzar on era la frontera en el moment de màxima extensió de l'imperi romà, i que la pista la teniu situant els rius Rin i Danubi. 

Espero que us siguin útils.

El canal de Corint

Hola a tots!

Avui em toca a mi fer l'entrada i com d’aquí a poc viatjarem a Grècia, he decidit fer l’entrada sobre la història d'un dels llocs que visitarem, el canal de Corint.

El canal de Corint és una via artificial que uneix el golf de Corint amb el mar Egeu a través de l'istme de Corint. Va ser ideat en el 630 aC, però no es va acabar de construir fins a l’any 1893, i és considerat una de les obres d'enginyeria més sensacionals del món, tant per la seva bellesa i la seva grandària, com també per la seva historia. Quan es va finalitzar el canal, l’any 1893, va portar un gran benefici econòmic, ja que creava una via marítima que feia que els vaixells no haguessin de fer tota una volta a la península del Peloponès per passar del mar Egeu a l'Adriàtic.

Periandre de Corint,tirà que pertanyia al grup dels set savis de l'AntigaGrècia, va ser el primer governant que va intentar fer el canal al voltant de l’any 630 aC., però va abandonar el pla als pocs anys per temor a provocar la ira del déus, ja que l'oracle de Delfos li havia dit que no fes un canal a través de l'istme. Després va esbrinar que havien estat els sacerdots dels temples corintis els que havien dit a l'oracle el que havia de dir, perquè temien que, si construien el canal, deixiren de rebre les riques donacions i regals que feien els vaixells que passaven per allà.
El segon que ho va intentar va ser Demetri I de Macedonia, que va intentar crear una línia de comunicació entre els dos llocs. Però va abandonar-lo perquè els enginyers van tenir un error en els càlculs i el van fer creure que si construïa el canal s’inundaria tota la regió. El següent va ser Juli Cèsar, quan Corint es va convertir en una regió romana, i després ho va intentar Calígula.

El 67 aC, l’emperador Neró va començar a construir el canal de Corint, però al poc temps va morir i es va abandonar el projecte perquè el successor de Neró, Galva, va considerar que era massa costós. Ara bé, totes les tasques que van realitzar els enginyers de Neró van ser aprofitades més endavant pels treballadors que van acabar el canal al segle XIX.

Finalment, l’obra es va tornar a començar l’any 1882, després  que el govern grec va publicar una llei per obrir l'istme de Corint. El 7 d'agost de 1893 es va finalitzar.
En l’obra van treballar 2.800 obrers durant 10 anys, i es va utilitzar la millor maquinaria que hi havia en aquella època. Els obrers van extraure uns 930.000 metres cúbics de pedra i terra, de manera que el canal va acabar amidant 6 km de llarg, 76m d'alçada, 25m d'amplada en la superfície del mar i 21m en el fons del mar.

Per acabar, us vull dir que espero que us agradi l’entrada i que amb això tingueu encara més ganes d’anar a Grècia i visitar el canal de Corint.

Andrea C

2n BTX

El santuari d'Eleusis

Hola, sóc la Laura i us parlaré sobre Eleusis.

A Eleusis existí el principal santuari dels Atenesos, després del de l’Acròpolis. A uns trenta quilòmetres de la ciutat d’Atenes es troba actualment la població d’Elefsina, on en temps clàsics s’aixecava el santuari eleusí. El camí que unia les dues viles a l’antiguetat rebia el nom de Via Sacra. Avui en dia aquest camí no te res de sagrat, excepte el nom. El recorregut actual parteix entre edificis industrials de la capital grega i passa per baixos suburbis mentre ascendeix lentament cap a les primeres estribacions de la cordillera que limita per occident la plana àtica. El viatger de l’Antiguitat solia aturar-se al cim i descansava en un petit bosc de llorers consagrat a Apol·lo, més endavant passava per diversos rierols salobres que es creia que manaven d’una font subterrània i que constituien la frontera entre els dos mons: el dels vius i el dels morts.

El viatge que feien els grecs cap a Eleusis significava, ni més ni menys, que una travesia a l’altre món per recuperar de la mort a Persèfone, la filla de la mare dels cereals, Demèter. 


Recordaven el que les tradicions orals i els relats mitològics afirmaven sobre la jove Perséfone, que mentre recollia flors havia estat segrestada pel déu de l’inframón, Hades, qui l’havia transportat al seu regne cap a l’interior de la terra. La deessa Deméter, plena de dolor havia cercat la seva estimada filla per tots els confins coneguts fins que un home d’Eleusis li va dir que el déu dels morts se l’havia endut a les seves possessions subterrànies a través d’una gruta, que comunicava la terra amb l’inframon. Com a recompensa Deméter va establir el santuari d’Eleusis.

La gruta d’Hades a Eleusis

En el santuari els peregrins, dins del temple (el telesterion), tenien una visió i es convertien llavors en algú que havia vist (epoptes). Alguns autors deien que prenien un menjar amb una droga provinent d’uns petits fongs que creixien en cereals silvestres. Desvetllar el secret sobre la cerimònia sagrada estava condemnat amb la mort.

El culte eleusí passà de Grècia a Roma i va durar fins l’any 381, quan l’emperador Teodosi ordenà la clausura del santuari, però és molt probable que el culte perdurés fins a finals del segle IV dC quan el rei visigot Alaric I saquejà i destruí la vila.

Les dones d’Eleusis. Jean Delville, 1867-1953

I si voleu recordar la història de Persèfone i Hades, i a més practicar anglès, mireu-vos això.

I fins aquí la meva aportació.

Bon cap de setmana!
Laura Jovani
1r BTX

El mar d'Hel·le

Avete!

Com que aquest trimestre hem estudiat la geografia de Grècia, he pensat d’explicar-vos l’origen del nom de l’estret dels Dardanels, abans anomenat Hel·lespont, és a dir, el mar d’Hel·le, d’ ´Ἑλλη i πόντος (mar).

Frixo i Hel·le eren dos germans fills d’Atamant, rei de Coronea, i de Nèfele, (núvol en grec). Atamant va començar a desitjar Ino, filla de Cadme de Tebas. Es va separar de Nèfele i es va casar amb ella.

Amb Ino havia tingut dos fills, per als quals Ino va ser una cruel madrastra, ja que volia desfer-se d’ells.

Per fer-ho va persuadir les dones del país perquè torressin els grans del blat de moro que havien de sembrar. Quan els homes els van sembrar, no va sortir res de la terra.

Amenaçat el país per la gana, Atamant va enviar emissaris que consultessin l’oracle d’Apol·lo en Delfos. Els emissaris, subornats per Ino, van explicar al rei que els déus exigien el sacrifici de Frixo i Hel·le per fer créixer el blat de moro. El poble volia fer els sacrificis i Atamant s’hi va veure obligat. Els dos germans van ser conduïts a un altar on havien de ser sacrificats.

Però la seva mare des de l’Olimp vetllava per ells i no permetria que els seus fills morissin. Així que els va enviar un carner amb velló d’or, que li havia regalat el déu Hermes. Els nois hi van pujar ràpidament que va marxar volant.

El carner els portava a Cólquide, on estarien segurs, però en un moment donat Hel·le va mirar cap avall per veure el mar i en adonar-se de la gran alçada es va marejar i va caure a l’aigua, en una regió que a partir d’aquell moment es va anomenar Mar d’Hel·le o Hel·lespont.

Frixo, però, va arribar bé a Cólquide on va demanar asil al rei Eetes, que el va acollir i li va donar la mà de la seva filla Calcíope.

Frixo va sacrificar al carner com ofrena al déu Zeus i va entregar la pell a Eetes en agraïment. Eetes el va penjar en un roure del bosc sagrat del déu Ares i fou custodiada per un drac. Aquest va ser el velló d’or que buscaria Jason. Tal i com va explicar la nostre companya Isabel en la seva entrada: Jason i els Argonautes.

Aquesta imatge representa l’estret de l’Hel·lespont, ara conegut com Dardanels.

I aquesta és la història que avui us proposo. Espero que us hagi agradat.

Raquel Molina

1 BTX A

Topònims tràgics

Γεια σας!
Tal com us havia anunciat, aquí teniu el nostre mapa de topònims tràgics.
Com sabeu, els temes que inspiren les tragèdies gregues són trets de l'ampli corpus mitològic que posseïen els grecs.
També sabeu que tots els mites se situen en un espai físics, que sovint és ben identificat i reconeixible (de fet, aquesta creença dugué a Schliemann a trobar les restes de la ciutat de Troia, oi?). Altres vegades la geografia no és tan clara (com en els viatges d'Odisseu en què es barreja el món real amb el fictici).

De totes maneres, nosaltres intentarem situar en el mapa totes les ciutats o indrets en els quals transcorre, directa o indirectament, l'acció de les tragèdies gregues conservades.
Jo he començat per les dues que estem treballant, Èdip Rei i Antígona 1 i 2, i vosaltres podeu seguir amb la resta.

Recordeu, cal escriure el nom de l'obra, l'autor, incloure una imatge representativa, i si és possible, alguna cita de la tragèdia que hi té lloc.

Mostra Topònims tràgics en un mapa més gran

Bona passejada tràgica!!!