Nen, arc i fletxes... Cupido o Sant Valentí?

Avete!
Mentre esperem que els alumnes de primer es connectin de nou amb el món acadèmic us reedito una entrada de fa dos anys, elaborada per l'Anna, que encara ens llegeix des de la universitat. L'entrada, com no?, està relacionada amb el dia 14 de febrer, que com ja sabreu és el dia de Sant Valentí, el Dia dels enamorats.

Normalment, quan busquem un signe per representar l’amor, a la ment ens ve un nen amb un arc i fletxes. Aquesta imatge correspon a Cupido (Eros en grec), el déu de l’amor a la mitologia romana. Les seves fletxes representen el desig i les emocions amoroses. Quan Cupido fereix algú amb una de les seves fletxes, està condemnat a enamorar-se profundament. Cupido és fill de Venus (Afrodita), deessa de la bellesa i la fertilitat, i segons algunes versions d'Ares.

Conta el mite que Venus, al veure que passava el temps i el seu fill no creixia, va anar a consultar l'oracle de Temis i li va explicar el problema; aquest li va contestar: “L’Amor no pot créixer sense Passió”.

La qüestió és que Venus no acabava d’entendre bé aquella resposta fins que va néixer el seu fill Anteres (d'ἀντί + Ἔρως), el deu de la passió. Quan els dos germans estaven junts Cupido creixia fins a convertir-se en un noi jove i fort, però quan se separaven, el déu de l’amor tornava a la seva forma infantil.

Cupido no tan sols feia néixer l’amor en els altres, sinó que ell mateix ho va experimentar en les seves pròpies carns, tal com explica la commovedora història d'Eros i Psique.
Psique era una princesa envejada per Venus a causa de la seva gran bellesa, i per això la deessa va decidir acabar amb ella i va ordenar al seu fill, Cupido, que s’encarregués de matar-la. Però hi va haver un contratemps, que quan Cupido va veure-la es va clavar una de les seves fletxes sense voler i va quedar molt enamorat de Psique, fet pel qual no va complir amb la promesa que li havia fet a la seva mare. Més bé al contrari, es va casar amb ella.

Però, ai las, Psique era mortal, i tenia prohibit mirar Cupido. Va respectar aquesta norma fins que un dia, incitada per les seves germanes, no ho va poder resistir i va mirar el seu marit als ulls. Com a càstig, va ser abandonada. Des d'aquest moment, Psique va recórrer tot el món en busca del seu marit, superant tots els obstacles que li posaven els déus. Finalment, tots els déus de l’Olimp es van compadir d’ella i la van fer immortal perquè pogués viure tota l'eternitat amb el seu estimat Cupido, el déu de l’amor.

L'art ens ha deixat meravelloses representacions d'aquest mite com podeu veure aquí.
Com veieu Cupido i Psique van fer tot el possible per seguir una vida junts.

Ara us toca a vosaltres trobar el vostre amor i lluitar per aconseguir ser feliços. Espero que sigui un gran dia per a tots i que us hagi agradat l’entrada.

Nyx

Eros, fill de Poros i Penia

Hola a tothom!

Avui em toca a mi fer l'entrada al bloc i he pensat fer-vos una pregunta: què sabem realment d'Eros?

Eros és la divinitat que personifica l'atracció sexual, l'amor i el sexe. I, com a déu primordial que és, hi ha moltes versions sobre el seu naixement. Hesíode diu que al principi era el caos i per l'atracció d'Eros s'ordena i es converteix en Cosmos; és a dir, segons Hesíode existeix des del principi. Altres versions el fan fill d'Afrodita i altres de Poros i Penia. Jo avui compararé el mite més freqüent del naixement d'Eros amb el que diu el llibre El Banquet de Plató sobre el naixement d'aquest.

El Mite D'Eros

Eros es representa com un nen amb ales que sempre porta un arc i fletxes i representa el déu de l’amor: quan Eros fereix algú amb les seves fletxes aquest està condemnat a enamorar-se profundament. Molts els mites el designen com el fill d'Ares i Afrodita.

Al poc de néixer el nen, Afrodita no entenia perquè el seu fill no creixia, així que va preguntar a l’oracle de Temis i aquest li va contestar que l’amor no podia créixer sense passió. Al principi Afrodita no ho entenia, però quan va néixer el seu segon fill Anteres, el déu de la passió, ho va entendre tot, ja que quan els seus fills estaven junts Eros creixia i es convertia en un noi jove, però quan es separaven Eros tornava a la seva forma anterior. Un dels mites més bonics relacionats amb Eros és el dels amors d'Eros i Psique.

Encara que el propòsit d'Eros era provocar amor en els altres, ell mateix no va poder evitar enamorar-se de Psique. Era tal la seva bellesa que la van comparar amb Afrodita, cosa que a la deessa no li va agradar. Eros, doncs, es va enamorar de Psique i la va portar a un palau on l’atenien moltes criades; per la nit arribava Eros d'amagat, i ella era molt feliç amb aquest amor clandestí. 

Eros, però, li va posar una condició: ella no podia mirar-li el rostre, perquè si ho feia, no podrien estar junts.

Ara bé, un dia que Psique enyorava la seva família, va tornar a casa, on va trobar les seves germanes que envejaven la seva felicitat. Li van dir que el seu amor era un monstre, que per aquest motiu no volia que el mirés, i ella, aquella nit, no se'n va saber resistir i va mirar el rostre d'Eros.

El déu, molt trist, va haver de complir la seva promesa i va haver de marxar.

Finalment Eros encara enamorat de Psique va demanar a Zeus el seu permís per casar-se amb ella i Zeus ho va consentir, per tant es van casar i Zeus va obligar a Afrodita a perdonar a Psique i ella va aconseguir la immortalitat.

Eros segons el llibre El Banquet

Segons el llibre de Plató El Banquet, quan va néixer la deessa Afrodita els déus van preparar un magnífic banquet en el seu honor. Entre els convidats es trobava Poros, fill de Metis, que representa l’abundància. Com era d’esperar, en ser una ocasió festiva Poros es va embriagar a causa del nèctar i va sortir al jardí de Zeus i es va adormir. Al banquet també va assistir Penia que representava la pobresa. Llavors Penia, a causa la seva falta de recursos, va acostar-se a Poros i s'hi va unir. De la unió va engendrar Eros.
Per aquesta raó Eros és l’acompanyant d'Afrodita, ja que ha estat engendrat el dia del seu aniversari. També perquè com que és amant de la bellesa, contempla Afrodita, que és la més bella.
D'altra banda, Eros al ser fill de Poros i Penia, sempre és pobre, lluny de ser bell i delicat, és més aviat dur i sec; sense casa, dorm a terra i a la intempèrie; no té sabates. Així, sempre va de costat de la indigència per tenir la naturalesa de la seva mare, però també com que té la naturalesa del seu pare sempre està al costat de la bellesa i la bondat; és valent i actiu, molt hàbil en la caça i molt savi. Eros no és ni ric ni pobre i està amig camí de la saviesa i la ignorància. No és ni mortal ni immortal, sinó que algunes vegades mor però a causa de la naturalesa del seu pare torna a viure.

Aquestes són les diferències entre el mite d’Eros i el que va escriure Plató que deia Sòcrates, un dels grans pensador de la història.

I ja parlant de pervivència, com a obra més actual m’agradaria aconsellar-vos els llibres d’una escriptora anglesa que es diu Sherrilyn Kenyon, que escriu històries on apareixen molts personatges mitològics, entre ells Eros, i explica fets de la història antiga tant romana com grega des d’un altre punt de vista molt interessant.

Cristina Garcia

2n BTX

Eros i Psique

En la mitologia grega, Eros (᾿Έρως) era el déu responsable de la luxúria, l'amor i el sexe, i era també venerat com un déu de la fertilitat. El seu nom és l'arrel de paraules com erotisme o eròtic.

El seu equivalent romà era Cupid ("desig"), també conegut com Amor. És fill d’Afrodita. De vegades era anomenat, igual que Dionís, Eleuteri, "l’alliberador".

Psique (Ψυχή) era una princesa d'una bellesa tan perfecta que va despertar immediatament la gelosia d'Afrodita, amb qui la hi comparaven. La deessa, irritada en veure com els seus altars anaven quedant deserts, va encarregar al seu fill Eros, l'Amor, que la vengés, fent que s’enamorés d’un home ben lleig. Eros, però, en veure-la, s’hi va enamorar i no va acomplir l’encàrrec de la seva mare.

Ara bé, mentre que les seves germanes estaven ja casades, Psique era encara verge, a pesar de la seva bellesa. El seu pare, que ja desesperava de casar-la i sospitava alguna maledicció divina, va anar a consultar l'oracle d'Apol•lo, que així li va parlar:

"Ves al cim de la muntanya, oh rei, i sobre una roca abandona la teva filla curosament i engalanada per a unes núpcies fúnebres. No esperis un gendre nascut de la raça humana, sinó un monstre cruel, feroç i serpentí..."

Els pares de Psique van obeir l'oracle. Però quan la jove esperava l'aparició del monstre que el destí li tenia reservat com a espòs, un dolç zèfir la va transportar fins a una vall on es va quedar adormida. Al despertar es va trobar davant un palau encantat en el qual es va anar endinsant, guiada per veus misterioses, per descobrir bellesa i opulència. A l'arribar la nit, Psique va notar prop d'ella la presència del marit que li havia anunciat l'oracle. Psique no podia veure'l, però no semblava tan monstruós com temia i es va lliurar a ell. Amb les primeres llums del dia, el seu espòs va desaparèixer.

El temps passava i Psique vivia feliç en aquell palau, però trobava a faltar la seva família. Va demanar per tant al seu espòs que li permetés veure les seves germanes. Aquest va acabar acceptant, però li feu prometre que mai intentaria veure-li el rostre. Però les germanes de Psique, geloses de la seva felicitat, van fer néixer el dubte en el seu cor, afirmant que el seu espòs era un monstre, ja que es negava a mostrar-se, i la van convèncer perquè desvetllés el seu secret.

Psique es deixa confondre per les seves germanes i una nit enllumenà el marit mentre dormia amb intenció de matar-lo. La jove quedà completament enamorada de la seva bellesa i va caure cegament sota l'efecte de les seves fletxes. Però Eros es despertà ferit per l'oli del llum i, incapaç de castigar-la directament, la condemnà amb la seva absència.

Psique inicià llavors un llarg peregrinar a la recerca del seu espòs, que s'havia refugiat en el palau de la seva mare Afrodita, a qui havia revelat l'origen de la cremada. La deessa es va llançar immediatament després dels passos de Psique per venjar-se. Després de capturar-la, la va fer assotar i li va imposar quatre proves, aparentment impossibles de realitzar, que després de moltes calamitats Psique va finalment dur a terme.

Dels Inferns, on l'havia conduït la seva última prova, Psique va portar una caixa que per curiositat va obrir, i va caure immediatament en un somni mortal.

Però Eros, encara enamorat d'ella, la va trobar i va aconseguir despertar-la. Després pujaren a l’Olimp on van fer les paus amb Afrodita i Zeus els va unir en legítim matrimoni.

Així, diuen que Psique només va ser feliç mentre es va abstenir d'aprofundir, per una curiositat inquieta, en les causes i la naturalesa de la seva felicitat: ja que el coneixement en l’amor és font de dolor...