Bona ditardanit a tothom.
Em presentaré, ja que jo sóc l'únic que no ha escrit encara en aquest meravellós blog. Em dic Didier, sóc l'alumne "preferit" de la Laura, tinc 17 anys i estic boig por la mitologia grega.
Bé, em disposo a començar la crònica del maravellós i espaterrant viatge a Tarraco:
Tot va començar un meravellós divendres a les 9 del matí quan va arribar Laura i va fer la seva primera clara posició sobre alumnes preferits; se'n va anar a saludar els de 1er i ja després va venir a saludar els de 2n. vam pujar al cotxe fantàstic en versió bus i vam veure que per dins era encara menys espaiós del que semblava per fora. Un cop a dins vam aprofitar els seients i ens vam seure el més dispersos possible, però els de darrere tenien una cosa que els de davant no: la cançó de Bob Esponja de fons. Així, entre capcinades i xerrades vam arribar a la sempre fascinant Tarraco.
Un cop a Tarraco, vam treure els esmorzars per menjar alguna coseta però no ens va donar temps ja que havíem d'entrar a veure l'esperat combat de gladiadors.
(com podem observar, veiem uns xicots molt forçuts i fets que ens tornen a totes boges, sobretot la postura varonil del primer (L)). La gent esperava sang, molta sang i caps volant per totes bandes, i sobretot després que el nostre amic italià Pepus digués que no eren actors, sinó esportistes d'elit que no portaven l'actuació preparada.
Us resumiré els 3 combats: boooooring, encara que l'últim va ser més xulo però cal dir que va ser més emocionant veure'm a mi amb túnica de romà blanca (preciosa, per cert) que les lluites.
(Pensament de Didi: doncs, ja podien ser actors, segur que hauria tingut més acció; si fins i tot la Laura tirant guixos té més perill XD).
Després d'això va arribar la millor part per a alguns i la pitjor per a altres: sí, podiem tocar els nostreis idols, fins i tot podíem ratllar formatge en el seu increïble abdomen i tocar les seves armes (les espases, que hi ha molt mal pensat)
(Aquí podem observar com de contentes estàn les noies i com d'avorrits els nois). Acte seguit vam anar a veure pedra sobre pedra, va ser un espectable impresionant on van haver-hi dofins, balenes i...no, només hi havia pedres.
Vam marxar a veure un museu, però com ens van tirar pols a sobre en forma de pluja vam decidir que el millor era no fer res, i això vam fer, res.
Vam pujar al bus i pensàvem que anàvem cap a casa...jajajá!
Vam pujar a Kharl, el bus fantàstic, i vam tenir un problemeeeeta petitó; portavem excés de pes a la part trassera esquerra i vam punxar roda.
(Una punxadeta, res que no puguin solucionar 3 homes intentant arreglar una roda... ¿o si?). Vam demanar un bus que ens vingués a buscar i mentrestant vam estar explicant acudits amb menys gràcia que una classe de grec. Dues hores més tard va arribar el bus i jo temia que l'excés de pes tornés a fer el mateix. Per això vam seure un altre cop apilonats al darrera del bus :D.
Vam arrivar a Mollet i vam plorar d'emoció.
Fi
