La vil·la romana de la Sagrera, descobriment efímer

Avete!

Avui, m’agradaria parlar-vos d’un gran descobriment, però, sentint-lo molt, us hauré de donar una mala notícia entorn a aquest descobriment.

No sé si sabeu que el dijous 1 de setembre del 2011, mentre tots estàvem a les nostres escoles, a les nostres feines o a casa al barri barceloní de la Sagrera feien una excavació per construir una super-estació per la qual passaria l’AVE.
Per a sorpresa de molts, van trobar una petita relíquia, una vil·la romana!!
Hi ha gent que no li ha donat importància, ja que a molts no els interessa com vivien els nostres avantpassats, què menjaven o on dormien.. Però per a nosaltres aquesta troballa és un tresor!
I pel que sembla, no ho entenen.

A la vil·la romana han trobat un mosaic que el dia 23 de setembre va ser traslladat al museu d’història de Barcelona.

Aquí podem veure una mica del que és el mosaic i aquest video ens explica també el procediment que faran servir  per traslladar-lo.

Les maquines excavadores han anat derivant els murs de la vil·la, perquè així continuen amb les obres i poden construir a sobre l’estació de l’AVE.

Molta gent, incloent-me a mi, pensàvem que no deixarien que aquesta vil·la fos coberta altre cop, sinó que pensàvem que, pel valor històric que té, la reconstruirien.

Això no ha estat així: l’altre dia mentre em mirava tranquil·lament ‘El Periódico’ al matí, vaig veure una de les fotos de la vil·la i vaig llegir: ‘ESTA ES LA CRONICA DE UNA MUERTE, AUNQUE LENTA Y POR ENTREGAS, ANUNCIADA DESDE HACE MAS DE UN MES’.

Aquest títol em va cridar molt l’atenció, i em vaig preguntar: Una mort anunciada? Una mort? Així doncs vaig començar a llegir-me l’article... Mai hagués pensat que la destrucció d’una vil·la romana podria fer-me entristir, però així va ser. La vil·la no només dintre de poc serà soterrada, sinó que a més les maquines han destruït els murs de tota la zona nord.

Creieu que han pres la decisió correcta? Tornaran a trobar alguna resta romana més durant l’excavació? Què en penseu?

Un cop més ‘Consumatum est’

Lorennna

Un nou regal: la vil·la romana de la Sagrera

Avete et gaudete!

L'octubre passat Empúries ens oferia un regal inesperat amb la descoberta de prop de 90 tombes grecorromanes. Ara són la Sagrera i les eternes obres de l'AVE que ens han ofert un nou regal, ja que a finals de juliol es van detectar restes a la zona on s'estaven realitzant les obres de l'estació de l'AVE. Vegeu la notícia a TV3.

Els arqueòlegs hi han treballat de valent tot el mes d'agost per treure a la llum una vil·la romana possiblement anterior al segle IV o V. La vil·la té una extensió de prop de 4000 metres quadrats i conté tres àrees diferents, una de les quals té un conjunt termal amb piscina i hipocaust, i en la qual s'han trobat restes de mosaic que seràn traslladats al Museu Arqueològic de Catalunya per ser estudiats. Les altres zones sembla que eren destinades a usos residencials i agrícoles.

Encara queda molt per estudiar, però ja s'ha obert el debat sobre què cal fer amb aquest jaciment arqueològic. I de nou ens trobem amb les contradiccions entre present, passat i futur.

Òbviament hem d'avançar cap al FUTUR, i cal construir ja l'estació de l'AVE per deixar en pau ARA els veïns de la Sagrera que fa anys que pateixen obres. Ara bé, destruir el nostre PASSAT no és destruir una part del que som i podem ser?

L'antic debat torna a estar obert. 
Si voleu dir la vostra, entreu en aquesta pàgina del Facebook: "Per la preservació 'in situ' de la vil·la romana de la Sagrera."

Per saber-ne més sobre aquesta notícia podeu mirar aquests enllaços de El País i El Periódico.

Arqueologia Subaquàtica

Avete!

Aquesta és la meva segona entrada al blog, i jo, Gal·la, he pensat, aprofitant un petit reportatge que vaig trobar per internet, introduir-vos una mica el món de l’arqueologia, ja que és el que m’agradaria estudiar.

Aquest reportatge tracta sobre una de les modalitats d’arqueologia: la subaquàtica.

Però abans d’explicar el vídeo, faré una breu introducció sobre l’arqueologia aquàtica en general.

L’arqueologia subaquàtica s’encarrega dels jaciments de mars, rius, pantans, maresmes, coves o cenotes (coves cobertes d’aigua). Però també d’embassaments, canals, dics o pous.

 

Pel que fa a l’estat de conservació de les restes que es troben, habitualment estan en millor condicions, ja que estan en equilibri amb el medi després de tant de temps sota l’aigua. Malgrat això, el procés per extreure les restes és molt més complicat, ja que el material altera la seva estabilitat al sofrir els canvis de medi.

L’època més rica en jaciments aquàtics és l’època del colonialisme, tot i que també es troben algunes restes d’època romana o grega.

Per sort, el Mare Nostrum és el bressol de l’arqueologia subaquàtica, i les primeres restes que es van trobar van ser al Egeu. Es tractava del que s’anomena un camp d’àmfores.

El primer jaciment investigat per arqueòlegs va ser al 1960, el Kelidonia, un vaixell fenici datat en el s. XIII aC.

 

D’altra banda, un dels jaciments més importants relacionats amb el món grecoromà és el d’Anticitera. Consta d’un vaixell comercial, possiblement romà, del s. I aC. La seva càrrega era una gran quantitat d’escultures gregues en bronze i marbre, a més a més de ceràmiques de taula, vidre i altres elements menors. I una de les troballes més importants en aquest jaciment és el primer sistema d’engranatges conegut, un aparell per calcular el calendari lunar i solar. Pel seu carregament es dedueix que provenia d’Àsia Menor. Les restes es troben a 60 metres de profunditat, cosa que va dificultar enormement la seva recuperació.

Un altre jaciment important, a 27 m. de profunditat, és el de Le Titan, un vaixell romà amb més de 1.000 àmfores, que al no contar amb control arqueològic, van ser extretes però no estudiades.

El documental que hi ha a continuació tracta sobre un jaciment d’un vaixell de carrega romà trobat prop de Marsella; es tracta del projecte Venus. Els arqueòlegs creuen que es va enfonsar fa 2.100 anys al topar amb un escull. Aquest vaixell transportava unes 3.000 àmfores amb vi de la Toscana a Marsella. La investigació d’aquest naufragi donarà informació sobre els intercanvis comercials en el Mediterrani en temps dels romans, sobretot en les costes de França, Itàlia i Espanya. I per una altra part també ajudarà a comprendre els intercanvis culturals en l’Imperi romà.

Aquestes restes es troben a 105 metres de profunditat, i aquesta profunditat és perillosa per als éssers humans (més de 60 m.), per tant els arqueòlegs han hagut de treballar amb fotografies, vídeos i dibuixos, fins que han desenvolupat un model en 3D. Amb aquest model es podrà mesurar la distància entre dos objectes, el volum i la dimensió total de la carga. A més a més es podran comptar totes les àmfores i trobar pistes que ajudin a identificar les àmfores amb altres similars, el tema que ha inspirat l’alfarer i una marca del fabricant.

Per fer aquest model primer el submarí fa fotografies des de diferents angles i alhora envia dades sobre la latitud, longitud i la profunditat on van ser preses les fotografies. Aquestes dades són les que ajuden a les reconstruccions en 3D: sabent on estava posicionada la càmera a l’hora de fer la fotografia es poden transformar aquests detalls en mesures absolutes. Les fotos es combinen amb les mesures d’un sonar.

Doncs bé, espero que us hagi agradat l’entrada i el documental, encara que és només una part de l’ampli camp que abasta l’arqueologia subaquàtica. I si voleu més informació, sapigueu que la seu que s’encarrega de l’arqueologia subaquàtica a Catalunya és la CASC.

Molts petons ;)

El palau d'Odisseu a Ítaca

Γεια σας!
Com que sabeu que no us puc negar cap caprici, i volíeu sentir com sonava el grec modern, aquí teniu la notícia en grec del descobriment del possible palau d'Odisseu a Ítaca.
Per si no ho acabeu d'entendre, us he fet una notícia introductòria.

L'arqueòleg grec Tanasis Papadopulos creu haver descobert el palau d'Odisseu o Ulisses, rei de l'illa d'Ítaca i un dels herois de la guerra de Troia: "Amb tota la prudència científica, tenim la certesa d'estar davant del palau d'Odisseu i Penèlope, l'únic palau dels temps d'Homer que encara faltava per descobrir". Papadopulos i la seva dona, que també és arqueòloga, porten 16 anys realitzant excavacions a Ítaca, una de les illes gregues del mar Jònic. Ja van trobar en el lloc algunes restes de la ceràmica de Micenes i un pou del segle XII aC, és a dir, del període de la guerra de Troia.

L'investigador va ressaltar que el palau es correspon amb la descripció feta per Homer a "L'Odissea". L'alcalde d'Ítaca, Spiros Arsenis, va declarar que es tracta, probablement, d'una de les troballes més importants de l'arqueologia moderna, atesa la magnitud del personatge d'Odisseu. El Ministeri grec de Cultura i Turisme refusa per ara comentar les declaracions de Papadopulos.

Què us ha semblat? Anem a visitar-lo?
Γεια σας!