Manies

Χαῖρετε!

La paraula mania prové del grec antic μανία 'bogeria, demència, estat de furor', i designa un trastorn mental consistent en una elevació anòmala de l'estat anímic.

Les conductes a les quals anomenem manies solen ser molt freqüents i nombroses i, deixen de ser manifestacions d'extravagància per convertir-se en autèntics dictadors de la voluntat. Poc o molt tothom té alguna mania. I ara veureu com a la vida dels més famosos no només hi ha festes i glamour. Molts d'ells no es lliuren de tenir obsessions.

Woody Allen és el rei de les manies. Ell pateix la tanatomania (de θάνατος, mort), és a dir, l’obsessió anormal per la mort. Es confirma que es controla la temperatura corporal cada dues hores, dorm amb les sabates posades per si hagués un accident i viatja en avions privats per evitar els germens.

Michael Douglas patia la satiromania, (de Σάτυροι. Els Sàtirs eren criatures masculines relacionades amb l’apetit sexual. Aquesta mania és, doncs, l’obsessió i el desig incontrolable pel sexe en els homes. Aquest fet va provocar la ruptura amb la seva parella.

La cantant Amy Winehouse tenia una fascinació intensa pel vi; patia l’oinomania (de οἶνος, vi). Aquesta addicció va ser un dels fets que li va provocar la mort.

Marilyn Monroe sofria la fotomania (de φως, llum). És el desig irresistible per la llum. L’actriu sempre dormia amb la llum encesa. 

Mel Gibson sofreix la tricomania (de τρίχος, pèl). Consisteix en la obsessió intensa pel cabell o els pèls. L’actor afirma que no menja pollastre perquè li creix el pèl corporal.

Victoria Beckham pateix l’oniomania (de ὤνιος, per vendre). És la compulsió incontrolable per comprar. La cantant es declara addicta a les compres, ja que cada cop que li agrada alguna peça de roba es veu obligada a comprar-la en tots els colors. Diu que desitjaria anar de compres cada dia.

Per acabar, us parlo de Cher, una de les cantants que ha buscat per tots els mitjans eliminar les arrugues del seu rostre. Pateix la tomomania (de τόμος, tall). És l’interès extraordinari per la cirurgia. Fa uns anys va confessar que s’havia fet més de 20 operacions.

Espero que us hagi agradat aquesta entrada.

Raquel Vives
2n BTX

Les figures literàries

Χαίρετε!

Com ja sabeu, a català i castellà sobretot, quan fem l'anàlisi d'un poema ens fan aprendre les figures literàries per poder-les reconèixer. Bé, doncs potser us resultarà més fàcil aprendre-les  si sabeu la seva etimologia. I d'això us parlaré en aquesta entrada.

Al·legoria: Ve del grec ἁλληγορία (allegoria), formada de αλλος (un altre), ἁγορά (àgora= assemblea, plaça pública, mercat, discurs) i el sufix - ια (-ia = qualitat). En retòrica, es refereix a explicar un concepte abstracte per mitjà de diverses metàfores continuades. 

• Ex.: Ajeia l’amic en llit d’amor. Els llençols eren de plaers , i el cobrellit era de llanguiments , i el coixí era de plors. I era qüestió si el drap del coixí era del drap dels llençols o del cobrellit.

Al·literació: Aquesta paraula procedeix del llatí, prefix a- (ad= proximitat), littera (lletra) i del sufix -ció (acció i resultat). Repetició d'uns mateixos sons. 

• Ex.: S’eixamplen les eixides enxubades,/ s’aixequen eixams de moixes bruixes

Antítesi: Compost del grec ἀντίθεσις, compost del prefix ἀντί (anti= en contra) i θέσις (posició). Figura consistent a oposar dos mots, dos pensaments, dues expressions, etc., de sentit contrari en una mateixa frase. 

• Ex.: Riu que riu, me fa un petó que, sent de foc, va gelar-me.

Asíndeton: Del grec ἀσύνδετον, ἀ (sense), σύν (amb), δετον (lligar). És una figura retòrica que consisteix en l'eliminació de nexes o conjuncions que uneixen els elements d'una oració. 

• Ex.: Indecisa, rara, nova /ara comença la rosa

Apòstrofe: Del grec ἀπόστροφη, format per ἀπό (lluny de) i στροφή (voltejar). Figura retòrica que consisteix a interrompre el fil del discurs per interpel·lar vivament una persona present o absent, un ésser invisible, etc. 

• Ex.: Oh, sol, escolta'm!

Epítet: Del grec ἐπίθετον, format per ἐπι- (sobre), τιθέναι (posar). Adjectiu o participi la fi principal del qual no és determinar o especificar el nom, sinó caracteritzar-lo. 

• Ex.: On va aquella vela blanca/ perduda en l’abisme blau?

Hipèrbaton: Del grec ὑπερβατόν, format per ὑπερ (per sobre) i βαίνειν (caminar). Figura de construcció que consisteix en una alteració de l'ordre gramatical dels mots. 

• Ex.: L’enramellada Flora,/ per cobrir de les illes la nuesa,/ nova catifa de verdor ha estesa.

Hipèrbole: Del grec ὑπερβολή, format per ὑπερ (per sobre) i βολή (llançament). Figura que consisteix a augmentar o disminuir excessivament allò del que es parla. 

• Ex.: Ja no sé ecriure, ja no sé escriure més./ La tinta m’empastifa els dits, les venes.../ -He deixat al paper tota la sang.

Metàfora: Del grec μεταφορά, format per μετά (fora o més enllà) i φέρειν (traslladar). Figura retòrica que consisteix a emprar un mot que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella. 

• Ex.: la melangiosa i freda claror de la bola nocturna

Metonímia: Del grec μετωνυμία, format per μετά (canviar) i ὄνομα (nom). Figura que consisteix a designar una cosa amb el nom d'una altra. 
Ex.: Després ja ve una cambra impressionant, perquè esta decorada amb vuit Rafaels dels bons.

Paral·lelisme: παρά- (al costat de, al costat de, contra de), ἄλλος (un altre), més el sufix -isme (sistema). El paral·lelisme és una figura retòrica que consisteix en la repetició d'una mateixa estructura gramatical. 

• Ex.: té un revolar triomfal la vívida crinera, té un cos de semidéu l’intrèpid conductor.

Paronomàsia: Del grec παρονομασία, format per παρά (al costat) i ὄνομα (nom). Figura consistent a col·locar propers en la frase dos vocables semblants en el so però diferents en el significat. 

• Ex.: Privats de sou i son.

Pleonasme: Del grec πλεονασμός, format per πλέων (ple, molt). Figura de construcció, que consisteix a emprar en l'oració una o més paraules innecessàries perquè tingui sentit complet, però amb els quals s'afegeix expressivitat al que s'ha dit. 

• Ex.: Ho vaig veure amb els meus ulls, entra cap a dins, surt cap a fora.

Polisíndeton: Del grec πολυσύνδετον, format per πολύς (molt), σύν (amb), δετον (lligar). Figura retòrica que consisteix en la freqüent repetició d'una conjunció per donar més força a l'expressió. 

• Ex.: Menjaven i cantaven i es divertien.

Sinestèsia: Del grec συναισθησία, format per συν (amb) i αἰσθησία (sensació) i el sufix -ia (utilitzat per crear substantius abstractes). Figura retòrica consistent en l'associació d'elements que provenen de diferents dominis sensorials. 

• Ex.: Hi havia un silenci verd.

Espero que aquesta entrada us serveixi perquè recordeu una miqueta més les figures literàries. 
Adéu!

Sandra Ruiz

Grec i llatí en història de l’art

Avete! 
Avui us parlaré sobre algunes paraules que ens surten en història de l’art i que són d’origen grec o romà.

Eqüestre:  La paraula eqüestre ve del nom llatí equus que vol dir “cavall” i del sufix –estris que vol dir “propi de” .

Escultura eqüestre

Sedent: Aquesta paraula ve del verb llatí sedeo i significa “estar assegut”.

Escultura de Zeus sedent

Jacent: Aquesta paraula ve del verb llatí iaceo i significa “estar estirat”.

Escultura d'Ariadna adormida

Teatre: La paraula és d’origen grec i ve de la paraula grega θέατρον que significa “lloc on veure un espectacle”.

Teatre d’Epidaure

Amfiteatre: Aquesta paraula ve del grec ἀμφί, que significa “dels dos costats” i θέατρον que havíem dit que significa “lloc d’espectacle”.

El Colosseu de Roma

Peristil: És una paraula d’origen grec formada pel prefix περί, que vol dir “al voltant” i pel substantiu στύλος que vol dir “columna”. La definició: envoltat de columnes, cosa que en una casa romana es trobava en el pati on hi havia el jardí i al centre hi solia haver plantes, flors i alguna font.

Imatge d’un peristil

També pot indicar temple rodejat completament per columnes i amb aquest mateix ús podem trobar altres paraules formades pel substantiu στυλος amb numerals al principi:  δύο (di), τε¡έτρα (tetra), ἕξ (hex), ὀκτώ (octo), δέκα (deca).

(2)Dístil: Té dos columnes construïdes a les façanes.

(4)Tetràstil: Té quatre columnes construïdes a les façanes.

(6)Hexàstil: Té sis columnes construïdes a les façanes.

(8)Octàstil: Té vuit columnes construïdes a les façanes.

(10)Decàstil: Té deu columnes construïdes a les façanes.

Temple perípter: És una paraula composta pel prefix περί que vol dir “al voltant”  i πτέρος que vol dir “ala”. La  seva definició: envoltat completament per columnes.

Partenó

Temple amfipròstil: És una paraula formada pel prefix ἀμφί que significa “dels dos costats”, πρό (davant) i στύλος (columna). La seva definició: pòrtic amb columnes a les dues façanes més estretes.

Temple Atena Niké

Encara en queden unes quantes més. En podeu dir alguna?

Espero que us hagi agradat.

Valete!

Melanie Lara

Origen de la paraula 'pànic'.

Χαῖρετε!

Sabem que tenir pànic significa tenir una por extrema a alguna cosa. Però... d'on prové aquesta paraula?

Segons diuen la paraula pànic procedeix del déu grec Pan, fill de Hermes i Penèlope. Era déu dels ramats i dels pastors, i el símbol de la fertilitat i la naturalesa. També era meitat home, i tenia barba i banyes. Les seves cames no eren cames sinó robustes potes finalitzades en peülles i portava una corona d'agulles de pi. Formava part del seguici de Dionís.

Pan es passava el dia jugant als boscos i tocant la flauta de Pan, també anomenat bufacanyes, flabiol de set forats o flabiols de canons. Estava dotat d'una gran potència sexual i aguaitava contínuament les nimfes a les valls i a les muntanyes, amb intenció de posseir-les. 

Pan, a més, atacava a nois, als quals espantava cridant a ple pulmó. Quan les víctimes tornaven a les seves cases afirmaven haver sentit el «terror pànic», la por a Pan.

Per això s'utilitza la paraula pànic per designar les situacions de terror.

Una altra part de la llegenda diu que a la batalla de Marató, en la qual s'enfrontaren els grecs contra el perses, els grecs cridaven el déu Pan, perquè sembrés el terror entre les tropes perses.

I per últim, us explicaré per què a la flauta se l'anomena ''flauta de Pan''.

Diu el mite que un dia que Pan perseguia la nimfa Sirinx, aquesta va cridar en el seu socors el riu Ladón, el seu pare, qui la va convertir en jonc. Pan va sospirar i ella va emetre un so tan dolç que el déu va decidir tenir-lo sempre amb ell. Va tallar un tros de jonc i va fer la primera flauta, instrument compost de diversos canons en disminució. 

Si voleu conèixer més detalls del mite podeu llegir les Metamorfosis o bé mirar-vos l'entrada de Nausica que us enllaço.

Valete!

Silvia Díaz

1r BTX

Humanum corpus

Bon dia mariners, disfrutant del pont? Espero que sí. 

I com tindreu més temps lliure us deixo una entrada que a mi em sembla molt interessant, perquè igual que vosaltres fareu jo he après molt vocabulari que us servirà per relacionar paraules del grec o del llatí amb el nostre idioma.

Humanum corpus

Espero que us hagi agradat el powerpoint i que hàgiu après molt.

Per cert, em sabrieu dir alguna part més del cos en llatí o grec i algun derivat en català o castellà?

Petons

Electra

Pòstum o posthumous

Avete!

Com sabeu darrerament tinc un interès filològic per l'anglès, i en el llarg procés d'aprenentatge de vocabulari de tant en tant em trobo alguna curiositat com la que vam comentar l'altre dia quan ens va sortir l'adjectiu imus, que ens va portar a summus, i de summum vam arribar al llogo de la productora americana SUMMIT entertainment.

Doncs, bé, fent a casa un camí semblant, vaig trobar l'adjectiu POSTHUMOUS, és a dir, el català pòstum, que vol dir aparegut després de la mort (habitualment referit a la del pare o l'autor). 

Em va sorprendre la h intercalada, i em va fer pensar en post humum. L'humus, com sabeu, és la part orgànica del sòl, i el mot prové del llatí humus, i (terra, sòl). D'aquí tenim mots com inhumar o exhumar, enterrar i desenterrar respectivament.

Però, és clar, vaig pensar que ni castellà ni en català no hi havia aquella h intercalada, fet que feia pensar que, o bé, s'havia simplificat l'escriptura o que en llatí no hi havia existit, mai. Així doncs, vaig consultar el diccionari llatí i efectivament en llatí no hi havia cap h.


Finalment el meu viatge etimològic em va dur al diccionari etimològic anglès que teniu enllaçat al bloc, Online Etymology Dictionary. I voilà, l'etimologia ens parla d'un origen en l'adjectiu llatí postumus, a, um, però ens explica la grafia de la paraula a partir d'una confusió en el llatí tardà va fer que s'escrivís posthumous, tot pensant que tenia a veure amb post i humare.

Si és que quan diem que l'anglès és molt difícil d'escriure, ja tenim part de raó, ja.

Gaudete!

La cesària

L’altre dia a classe la Laura va comentar la paraula “cesària”. El primer que pensem tots quan sentim aquesta paraula és que ha de tenir alguna relació amb “César”. Però vosaltres creieu que pot haver-hi una relació? Què penseu, que César ve de cesària o cesària ve de César? Continueu llegint i ho esbrinareu.

Primer us explicaré que és la cesària. És un tipus de part que consisteix en treure el fetus per l’abdomen i l’úter de la mare tot fent un tall. Se sol utilitzar quan el part vaginal podria comportar dificultats mèdiques o complicacions tant en la mare com en el fill, ja sigui per una malaltia infecciosa que pateix la mare o una mala col·locació del fetus.

Vegem ara l’etimologia d’aquest terme. 

Es creu que pot derivar del verb llatí caedere que vol dir tallar efectuant una cissura. En canvi, no derivaria del nom del cònsol Gaius Iulius Caesar. Per tant, deduïm que ve del verb caedere ja que per descriure aquesta operació, a Roma, tenien la frase “a matre caesus”, que vol dir “tallat de la seva mare”. 

Ara bé, aquesta operació només la podien fer quan la mare havia mort abans del part.

L'etimologia de Cèsar tampoc no està relacionada ja que el nom és molt més antic que l'operació de la cesària. I se sap que la mare de Cèsar va veure créixer el seu fill i va viure molts anys amb ell. 

De totes maneres, una veu popular s’ha inventat la història del naixement de Juli César, dient que César va néixer per cesària per tal que tinguessin relació el nom i el verb.

En conclusió, ni el nom de César prové de “cesària”,  ja que va ser una invenció posterior, ni el nom de l'operació té a veure amb Cèsar. 

Com veieu el món de l’etimologia és un món infinit i pot arribar a ser molt interessant. Així que us animo perquè escolliu alguna paraula del llatí i mireu si té alguna relació amb alguna paraula catalana, castellana o de qualsevol idioma. 

Podria ser interessant i mai està de més ampliar el vocabulari.

Espero que us hagi semblat interessant.

Moltes gràcies. 

Electra o Paz Heredia

2n BTX

El món dels somnis de l'antiga Grècia

“La possibilitat de realitzar un somni és el que fa que la vida sigui interessant”. (Paulo Coelho)

Mai heu pensat què seríem sense els somnis? Ja sigui somiant desperts o adormits... Què seríem sense poder imaginar-nos com ens agradaria ser, o que arribàvem a les metes que volem, o que teníem allò que desitgem, o imaginar-nos en situacions que voldríem que passessin, en llocs increïbles...?

Estic segura que tots heu somiat algun cop! I no és bonic? Doncs bé, com jo penso que sí, he decidit parlar-vos d'aquest tema, perquè, com ja sabeu, els grecs també somiaven! I qui feia això possible? Jo us ho explicaré!
El nostre protagonista d'avui es diu Morfeu, un dels mil Oneiroi, els fills d'Hipnos (personificació de la son i germà de Tànatos (la mort)) i de Nyx (la nit). Morfeu és considerat el déu dels somnis.

Tot i que el seu pare, Hipnos, podia dominar tant déus com mortals, perquè era el déu de la son, no tenia poder sobre aquells que feia adormir, ja que les històries que passaven per la ment dels dorments eren governades pel fill Morfeu.
El nom d'aquest déu, Μορφεύς, en grec significa forma, i per això tenia de missió poblar els somnis d’aquells que dormien amb formes humanes.
Morfeu tenia unes ales amb les quals recorria silenciosament el món i anava fabricant fantasies per als humans. Els seus germans Fobètor i Fantaso a vegades apareixien en els somnis, i l’ajudaven. El primer s'encarregava de produir formes d'animals, i el segon d'elements inanimats de la natura. Tots tres junts únicament s'apareixien als reis.

Diuen que Morfeu va ser fulminat per Zeus per revelar secrets als humans a través dels somnis.

I bé, ara que tenim una idea sobre qui era Morfeu i el seu pare Hipnos, anem a veure les paraules o frases relacionades que utilitzem avui dia:

De Morfeu

Morfina: droga opiàcia que fa adormir.
Segur que molt de vosaltres coneixeu al grup de música “El sueño de Morfeo”. Doncs bé, què creieu que vol dir aquest nom?

D'altra banda relacionades amb μορφή (forma) tenim:
Morfologia: Part de la biologia que estudia la forma i l’estructura dels sers vius.
Morfo-sintaxi: Part de la gramàtica que estudia les formes dels mots.
Morfogènesi: Part de la geomorfologia que estudia l’origen i l’evolució de les diferents formes de relleu.

D'Hipnos

Hipnotitzar: Provocar en algú el son hipnòtic.
Hipnòtic: Medicament per provocar la son
Hipnosi: Estat semblant al somnambulisme produït artificialment per una estimulació repetida dels reflexos, per suggestió, etc.

I fins aquí per avui. Bona nit i bons somnis!
Óνειρα γλυκά!

"Media naranja"

Avete omnes!!

Avui toca una entrada sobre l’amor, ja que demà és Sant Jordi i què millor que celebrar-ho que aprenen d’on ve l’expressió “mitja taronja”.

Situem-nos al Banquet de Plató, en el discurs d’Aristòfanes, on s’explica això:

Diu el mite que abans eren tres gèneres humans: home (ἀνήρ), dona (γυνή) i un compost de tots dos, és a dir, un androgin (ἀνδρο+ γυνή).

A més, la forma de tots ells era rodona, semblant a una taronja, amb l'esquena i els costats en cercle, amb quatre mans i quatre cames i dos cares que eren iguals a sobre d'un coll circular. També tenien un sol cap per als dos rostres col•locats en direccions oposades, quatre orelles i dos òrgans sexuals.

Eren tren els gèneres perquè l’home era descendent del Sol, la dona de la Terra i l’androgin de la Lluna, que participava de tots dos astres.

Aquests andrògins tenien molta força i eren molt poderosos, així que van començar a desafiar els déus i van intentar escalar fins al cel per atacar-los.
L’Olimp no era precisament un lloc on toleressin aquest tipus de comportaments, així que Zeus es va reunir amb les altres deïtats i van acordar un càstig; va tallar cadascun d’ells en dos, i per tant els va fer més dèbils.

Va agafar totes les pells, les va cordar com bosses tancades i les va concentrar al que ara anomenem maluc.

Zeus, per acabar de completar els homes i les dones, va passar els òrgans sexuals al davant, per facilitar la reproducció, perquè abans els tenien a fora i parien els fills a terra.

També perquè en el cas de dona i dona o d’home i d’home, tingués lloc la plenitud en la relació (no se li escapava cap ni una a Zeus, ehh!).

Una vegada van quedar dividits en dos, els homes i les dones van començar a poblar la Terra, però trobaven a faltar la seva meitat.

L’esforç de tot l’Olimp no va poder evitar que quedés el record d’aquella unitat; per això els éssers humans segueixen buscant la seva altra meitat per recuperar la seva força i plenitud. (mitja taronja).

També explica la tendència homosexual, perquè tots tres gèneres busquen la seva meitat, i per tant, els homes rodons busquen homes, i les dones dones.

Finalment, us posaré aquesta història en forma de cançó, amb imatges i tot. Es diu Origin of Love, de Hedwig and the Angry inch.

 

 

M’ha sortit potser una mica llarga l‘entrada, però val la pena conèixer la història, que és força interessant.

Valetee =)

San

Apòstrof o apòstrofe

Γεία σας παιδιά!

Avui ens preguntàvem què tenia a veure el verb ἐπιστρέφω, tornar, amb l’estrofa d’una cançó o les paraules apòstrof i apòstrofe:

Doncs bé, miraré d'explicar-vos-ho.

La paraula στρέφω en grec significa girar, donar voltes, i el substantiu corresponent στροφή, volta, gir.

I direu... què té a veure amb una cançó?

Com sabeu, en la tragèdia grega no només hi havia actors, sinó que també actuava un cor, que, després d’entrar per la pàrodos cantant la seva peça, cantava la στροφή mentre dansava i girava de dreta a esquerra per l’escena.

A continuació l’altra meitat del cor recitava o cantava l’anomenada ἀντιστροφή, i feia el moviment contrari.

A partir d’aquest ús associat de cançó i moviment, la paraula estrofa ha passat a designar segons el DIEC:

Ara bé, què hem de dir de l’apòstrof i de l’apòstrofe?

1 f. [LC] [FLL] Grup de versos que constitueixen una unitat i s’ordenen de manera que presenten una correspondència mètrica amb un altre o altres grups semblants.


2 f. [FLL] En el cant coral grec i en la poesia antiga, grup de versos de mètrica diversa, seguit per una antístrofa exactament igual.

(a partir de la idea d’apartar una lletra que s’elideix)

Apòstrof: m. [LC] [FL] Signe gràfic consistent en una coma volada (’), que serveix per a assenyalar l’elisió d’algunes lletres.

(a partir de la idea de tallar el discurs i desviar l’atenció)

Apòstrofe: m. [FLL] [FL] Figura de dicció que consisteix a interrompre el fil del discurs per interpel•lar vivament una persona o un grup de persones present o absent, un ésser invisible, etc.

Finalment cal preguntar-se l’origen i significat de anàstrofe i catàstrofe. La primera és molt fàcil: és un canvi en l’ordre lògic de les paraules, de ἀνά: amunt, i στροφή: gir volta, inversió. I la segona, de κατά - στροφή: volta, gir cap a avall, final d’una tragèdia o comèdia, i per exensió, caiguda, daltabaix,

Per acabar us proposo una qüestió: algú recorda què era l’escriptura bustrofedon? Pot tenir alguna relació amb στρέφω?

Bona cerca!

Vacare necesse est

Bé, ja ha arribat la fi del trimestre. Heu tornat de Londres sans i cansats i us han donat les notes. Ara cal descansar i carregar piles per encarar amb força l'últim trimestre (amb PAU inclosa els de segon).

Tots sabeu ja la feina que heu de fer -poca, certament-: llegir aquells llibres que toquen i començar a pensar els vostres treballs els de 1r.

De tota manera, jo us recomanaria més que anessiu a la platja o la muntanya, segons el gust, i prenguessiu el sol, que una bona dosi de vitamina A també ajuda a estudiar.

D'altra banda, com no?, us recordo un parell d'etimologies escaients a aquest període de l'any:

• L'estació de l'any: Primavera: de primum + ver: primera joventut
• El nom de Jesús, Crist, de χριστός, l'ungit.
• La setmana de Pascua: del πάσχω grec, patir, experimentar
• La Passió de Crist: del llatí patior, passus sum: patir, experimentar
• El nom d'Anastasi: de ἀνάστασις: ressurecció.
• La figura del profeta: de πρό + φημί: dir per endavant
• que va patir la crucifixió: de crux + fingere: fixar a la creu
• coronat amb un INRI: Iesus Nazarenus rex Iudeorum

Si voleu conèixer l'origen d'algunes expressions col·loquials relacionades amb la Setmana Santa cliqueu aquí.

Finalment, una pregunta: quin era l'emperador regnant a Roma l'any  en què morí Crist?

De totes maneres no us relaxeu del tot. Estigueu pendents del blog que us aniré penjant recursos que poden ser-vos molt útils.

Bones vacances a tothom!
Καλές διακοπές!

Passat, futur? existeix? no existeix? ni idea? Reflexionem!

Hola!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ara em toca a mi, Μνημοσúνη.

CAPTATIO BENEVOLENTIAE

A continuació us faré una petita reflexió, de la manera més reduïda que pugui, (perquè m’han dit que preferiu les entrades curtes). I seguidament us explicaré algunes etimologies de paraules molt conegudes per tots nosaltres, que pertanyen a marques o productes. D’aquesta manera ens podem adonar que tanT el grec com el llatí són més presents en la nostra vida quotidiana del que nosaltres pensem.
D’altra banda, podem observar que el passat ens influeix molt en el present, i, de manera positiva o  negativa en el futur.
Per cert, què penseu del futur? Per als grecs i romans el futur era quelcom importantíssim, en el qual la gloria de perdurar en el temps i en les generacions posteriors era el màxim objectiu.
Això els de 2n de Batxillerat ho vam poder veure clarament amb el viatge d’Odisseu i les ganes de prolongar-se en el temps i en la memòria dels seus descendents.
I, si ens hi fixem bé, ho van aconseguir, ell i molts altres que, com Ulisses, ho intentaven, (encara que moltes vegades no sigui del nostre grat, ja ho veureu els de primer les ganes que tindreu que Ulisses acabi el viatge). Al llarg d’aquests llibres de l’Odissea, l’Eneida, etc, trobem diferents fets per conèixer un futur dirigit i invariable, dictat pels déus.


Però, si ens posem a pensar, hi ha moltes coses que en el cas que existís el futur ja escrit, en el cas que el poguéssim conèixer i en el cas que no el poguéssim canviar, no sé si seria bo conèixer-lo, perquè posem, per exemple, que coneixem que la nostra nota de selectivitat és “x” sota les condicions nombrades anteriorment. Llavors sent realistes no faríem res. I, tot i que aquest exemple és força va, ho podem aplicar a altres àmbits més profunds i personals de cadascú.
Per tant, com que no coneixem el futur, i creiem que podem decidir nosaltres els camins que escollim, us animo a lluitar per allò que considereu digne del vostre esforç.

CARPE DIEM / MAI SE SAP

I ara faré un retrocés en el temps i us explicaré el que havia anunciat anteriorment.

• Audi; marca de coxes – del llatí audio “escoltar”.
• Helios; fabricant de melmelades – del grec ήλιος “sol” .
• Mercromina; antisèptic – del grec χρώμα “color” i del llatí mercurius.
• Myrurgia; perfum – del grec μυρωδιά “essència, perfum”.
• Nike; roba, sabates i accessoris esportius – del grec νίκη “victòria, guanyar”.
• Nivea; cosmètics – del llatí nivis “neu”.
• Nutrexpa; empresa de productes alimentaris, com ara el cola-cao – del grec νύτριξ “nutrició”.
• Sony; electrodomèstics i productes d’electrònica – del llatí sonus “so”.
• Vaselina; lubricant – del grec ἑλαιών “oli d’oliva”.
• Decathlon; articles d’esport – del grec δέκα “deu” i ἄθλον "premi".

Espero que us hagi semblat interessant, que no divertit.
Fins la pròxima.
Petonsss

Un petit viatge etimològic

Avete!

Em presento, jo sóc Eunomia, la germana de Diké i Irene, filles de Temis i Zeus, com va explicar Diké fa uns dies. Però jo no he vingut a parlar de mi, sinó de paraules llatines, o millor dit d'arrel llatina, que existeixen en anglès. La majoria ja sap els tants per cents de paraules que hi ha, ja que la capitana ens ho ha explicat unes quantes vegades, però jo aportaré alguna cosa més. Pareu atenció:

L'anglès té un vocabulari molt ric. Es diu que té al voltant de 200.000 paraules. Doncs bé, un 55% de les terminacions d'aquestes provenen del llatí. Certament, aquests percentatges varien i poden arribar fins a un 85% en anglés científic o culte i a un 35% a l'anglés més col·loquial.

Altres paraules angleses vénen del saxó, o del grec. Aquí us deixo una pàgina amb el prefixos més habituals presos d'aquestes llengües.

Però, anem al gra. Com ja sabeu, d'aquí a poc ens anem a Londres, i segur que esteu mirant el calendar sovint, per veure quants dies falten. Anirem a l'arrival de l'airport. Allà ens mourem per streets, portarem money per menjar i comprar souvenirs, visitarem Trafalgar Square, anirem a la Tower of London a veure les joies de la crown... Ah, i fins i tot potser veiem algun sir.

No anirem ni en automobile ni en car , això vol dir que caminarem bastant, però això no em preocupa. Estic convençuda que farem photographs boníssimes.

I recordeu-ho! Si algú es perd al museu, ens trobem a l'exit.

Uf, us heu fixat que gairebé parlem com romans! Mireu:

•  calendar: de calendarium, era un llibre de contabilitat on els prestamistes escribien els deutes pendents per cobrar. L'interès havia de pagar-se el primer dia de cada mes i aquell dia s'anomenava Kalendae en llatí, mot que després dóna origen al nom del llibre.
• arrival: del llatí ad ripam, a través del francès arriver.
• airport: la unió d'aerum, del grec ἀήρ, i portus.
• street: del llatí strata, forma abreujada de via strata, carrer pavimentat.
• money: de moneta, sobrenom de Juno, la deessa romana i protectora de l'estat romà. A Roma existia un temple construit al seu honor, i va ser allà on s'encunyaren les primeres monedes. Se la considerava la guardiana de les finances del imperi.
• souvenir: del francès, "per recordar, venir a la ment", del llatí: subvenire .
• square: "que conté quatre costats iguals i angles rectes", a partir del llatí vulgar exquadrare, fer un quadrat.
• tower: del llatí turris.
• crown: del llatí corona, del grec κορονή.
• sir: abreujatura de senior, el més gran, comparatiu de senes, vell.
• car: del llatí carrus.
• exit: del substantiu llatí exitus, a partir del verb exire.

I com a romans ben educats, fins i tot parlem una mica de grec:

• automobile: d' αὐτός i mobilis, del llatí movere.
• photograph: del grec integrament, de φώς i γράφω.

I per últim deixo aquesta frase perquè m'ha agradat quan l'he vista:

esto brevis et placebis

sigues breu i agradaràs

Valete!

Com que la mitologia no és allò que més m'estimo...

Bon dia/tarda/vespre/nit! 

jo, Eteòcles no us parlaré del meu personatge excessivament, solament citar que sóc germà de Polinices i que vaig regnar a Tebes fins que em va matar.

Com anava dient, no us parlaré de mi sinó que tractaré de desmuntar els dies de la setmana per tal que ensenyar-vos les seves etimologies.

La paraula setmana prové del mot llati septimana que significa set dies. Partint d’aquí, el nom dels diferents dies de la setmana en les llengües romàniques també té el seu origen en el llatí, tots excepte els dos millors dies per a nosaltres, el dissabte i el diumenge. Tret d’aquests dos últims dies, la resta són formats per dues paraules, la primera és el déu o astre corresponent en cas genitiu i la segona el mot dies –nominatiu-.

DILLUNS, LUNES, LUNEDÌ, MONDAY
El dia de la lluna, derivat de lunae dies que en llatí vulgar esdevingué lunis dies, és el dia dedicat a la lluna. En altres cultures amb diferents llengües també es reprodueix aquesta lloa a l’astre que ens envolta ja que en anglès o en alemany, trobem que Monday ve de moon+day i Montag de mond+tag.

DIMARTS, MARTES, MARTEDì, TUESDAY

El que en multitud d’idiomes és anomenat simplement com a segon dia, a la majoria de llengües derivades de l’indoeuropeu, es forma a partir de l’arrel de la paraula Mart, Déu de la guerra, o el seu homònim en altres religions com al Mithraisme, Tiw, que en anglès ens dóna Tuesday, de Tiw que va evolucionar en Tues+day, que vol dir dia.

DIMECRES, MIÉRCOLES, MERCOLEDÌ, WEDNESDAY

El tercer dia de la semana és dedicat a Mercuri, déu de multitud de coses, d’entre elles, dels lladres. Originalment en llatí era anomenat com mercurii dies. En algunes llengües del nord es dedica el dia al seu déu Odin, el principal déu de la mitologia nòrdica (Odin mutà en Woden que formà Wednesday en anglès). En altres llengües com l’alemany se l’anomena Mittwoch(mitt: mig + woch: setmana) per la seva situació a l’equador de la setmana.

DIJOUS, JUEVES, GIOVEDÌ, THURSDAY

Aquest és el dia de Júpiter malgrat que l’arrel s’agafà del genitiu ja que iniciament era anomenat Iovis dies, en llatí amb el temps “dies” va desaparèixer i la diàspora fomentà únicament el genitiu. Altres llengües com l’alemany també designaren el déu de déus per al quart dia a través d’un dels seus símbols més caracteristics, el tro. En alemany és anomenat Donnerstag (dia del tro). En anglès s’utilitza el tro per denominar el quart dia però mitjançant el déu nòrdic del tro, Thor (Thursday).

DIVENDRES, VIERNES, VENERDÌ, FRIDAY

El cinqué era el dia de culte a la deessa l’amor, Venus. En llatí, inicialment era denominat veneris dies encara que en castellà amb el pas del temps únicament va romandre veneris i d’aquí prové l’arrel dels termes actuals per anomenar el dia. Aquesta eliminació del mot dies també es produeix al Gallec però en anglès, francès, alemany i italià es conserva al final de la paraula –di, dì, day, tag-. En català també es manté encara que a l’inici del mot. Als països nòrdics la deessa de l’amor era Freeda i per aquest motiu en anglès el dia és anomenat Friday.

DISSABTE, SÁBADO, SABATO, SATURDAY

Tot i que en llatí, era Saturnii dies, el nostre dissabte té un origen ben diferent. De fet és derivat del terme hebreu sabbath que vol dir descansar ja que en l’antic calendari jueu el dia sagrat era el dissabte, perquè tal i com esmenta el gènesi, Déu creà el mon en sis dies i el setè, dissabte, descansà. D’aquesta manera el primer dia de la setmana era el diumenge, cosa que encara es manté als calendaris anglesos.

Per altre banda en l’anglès, s’utilitza el pare de Júpiter per posar nom al dia en qüestió, de Saturn surt Saturday.

DIUMENGE, DOMINGO, DOMENICA, SUNDAY

En aquest cas també trobem que en el món romà era el Solis dies, però a nosaltres ens ha arribat el terme d’arrels cristianes dominicus dies (dia del senyor) que va utilitzar-se a partir del pas del judaisme al cristianisme i per tant del trasllat del dissabte al diumenge com a dia sagrat de descans.

En altres cultures del nord encara dediquen el dia a l’astre rei, el sol, donant lloc a mots com Sunday en anglès o Sontag en alemany.

SERGI