Vade Retro - Blon

Avete!

Avui us presento Blon i la seva cançó Vade Retro. Aquesta cançó té molts llatinismes els quals traduirem uns quants i escriurem el seu significat. Primer us deixaré el vídeo i la lletra de la cançó perquè la pugueu escoltar i seguir.

Lletra  Vade retro

Cave Canem, Mens Sana in Corpore Sano, Amor Omnia Vincit y más el de mis hermanos. Batallando 24/7, Nec spe Nec metu, Homo Homini Lupus Est, Si Vis Pacem Para Bellum. A grosso modo, me otorgan Honoris causa, In Dubio, pro vita; In extremis, una pausa que realza a esta rara avis,  aviso, no alcanzas,  “Nihil novum sub sole”, dijo un día un astronauta. Le sigo pidiendo que demuestre Res, non verba,  pero me doy cuenta que Omnes vulnerant, ultima necat. Exprimo los segundos porque Mors certa, hora incerta,  Excusatio non petita, accusatio manifesta. Un Modus operandi, Mutatis mutandis, Primum vivere, deinde philosophari. Indocti discant, et ament meminisse periti, Magnus opus en mi zona, siempre en forma de graffiti. Sic transit gloria mundo, las letras el doble valen, Docendo discimus, Verba volant, scripta manent. Este trabajo neonato te sorprende Nolens volens, O tempora! O mores! Flotando en nubes de polen. Clavum clavo expellere, Cui bono? Cui prodest? Odi et amo, Aprende, el Semem retentum, venenum est, Gaudeamus igitur, iuvenes dum sumus. Pelea, Finis coronat opus, hago el amor en mi Locus amoenus. La Venus de Milo me dijo: “Nosce te ipsum, Memento mori” Dejo párrafos en ictus, Pacta sunt servanda, incluyendo lo explícito. No te dejes engañar, Omne ignotum pro magnifico. Crux Sancta Sit Mihi Lux, Non Draco Sit Mihi Dux.

Vade Retro Satana Numquam Suade Mihi Vana. ¿Sigues sin entender porque coño hago esto? Porque Quid quid latine dictum sit, altum videtur. Un comando me respalda, Sine die, Sempre fidelis, Tempus fugit, no lo desperdicies sentado en tu kelly. Un mensaje Urbi et orbi, sentid más, Sursum corda. Lux et veritas, Philosophum non facit barba. Recuerda: Pulvis es et in pulverum reverteris, desconfía del resto, Operibus credite, et non verbis. Do ut des, Divide et imperas, Possunt quia posse videntur, la fe prospera. Risus abundat in ore stultorum, líneas retenidas In secula seculorum de todas maneras. Malo mori quam foedar, Vis a vis, Ratio legis, tengo 7 notas musicales In loco parentis. Destrozo los cánones y el superhabit, Et conocetis veritatem, et veritas liberabit. Nuestro Modus vivendi sin aparentar al fin,  hay que vivir con lo puesto, Sint ut sunt aut non sint. Solitudinem fecerunt, pacem appelunt, gratis, tiranos Uti possidetis, ita possideatis. Ecce homo, el que os va a poner en pie,  atente a las consecuencias, Dura lex sed lex. Magis esse quam videri oportet, la preocupación al margen, Errare humanum est, ¿lo ves? Non scholae sed vitae discimus, pretexto, respeto, Ut ameris, amabilis esto. In taberna quando sumus, non curamos quid sit humus, Non omnis moriar, mi música queda pa' los restos. Crux Sancta Sit Mihi Lux, Non Draco Sit Mihi Dux. Vade Retro Satana Numquam Suade Mihi Vana

Ara us traduiré alguns dels llatinismes que hi apareixen.

- Mens sana in Corpore Sano: Un esperit sa en un cos sa.
- Amor omnia vincit: L'amor tot ho venç.
- Nec spe Nec metu: Ni esperança, ni por.
- Homo homini lupus: L'home és un llop per a l'home.
- Si vis pacem, para bellum: Si vols la pau, prepara la guerra.
- Nihil novum sub sole: Res nou sota el sol.
- Omnes vulnerant, ultima necat: Totes fan ferida, la última mata.
- Mors certa, hora incerta: La mort és segura, l'hora incerta.
- Primum vivere, deinde philosophari: Primer viure, després filosofar.
- Verba volant, scripta manent: Les paraules volen, els escrits romanen.
- O tempora! O mores!: Oh temps, oh costums!
- Nosce te ipsum: Coneix-te a tu mateix.
- Vade retro, Satana: Aparta't, Satanàs.
- Quid quid latine dictum sit altum videtur: Qualsevol cosa que es digui en llatí és bonica.
- In secula seculorum: Pels segles dels segles.
- Dura lex, sed lex: La llei és dura, però és llei.

Espero que us agradi i us ajudi a memoritzar-los.
Juan Blanco
1r BTX B

L'arc de sant Martí

Χαῖρετε!

Després d'un dissabte una mica plujós, he decidit fer la meva primera entrada a L'ombra d'un somni aprofitant que la pluja m'ha servit d'inspiració. I encara que no l'hàgim vist, us parlaré d'un fenomen òptic que pot veure's els dies de pluja: l'arc de sant Martí.

Per una banda, en català és més conegut amb el nom d'arc de sant Martí, nom que li ve de la religió cristiana: la Bíblia diu que és el símbol que Déu, que el va fer aparèixer després del diluvi universal com una aliança entre ell i la humanitat. I s'ha de dir que aquesta explicació no s'allunya gaire del mite grec. 

Per l'altra, en castellà el nom “Arco Iris” s'apropa més a la mitologia grega treballada. El nom li ve d'Iris, la filla de Taumant i Electra. Taumant era fill de Gea i Ponto, i era un dels déus marins primordials. El seu nom, Θαύμας, vol dir meravella o miracle. Electra era una oceànide, filla d'Oceà i Tetis.

A Iris se la representa com una jove verge amb ales daurades; és la missatgera sobretot d'Hera i està relacionada amb Hermes, perquè s'encarrega de transmetre missatges entre els déus.

Hermes

I d'aquí sorgeix el mite d'aquesta aparició policromàtica al cel:  

Zeus, el pare de tots els déus, es va enfadar molt amb els homes que habitaven la Terra ja que cometien molts crims i pecats. Així doncs, com a càstig, va provocar un diluvi universal. Amb sort, Deucalió, el fill de Prometeu, juntament amb Pirra, la seva dona i filla d'Epimeteu, van construir una arca que els va salvar. Gràcies a ells els éssers humans no es van extingir, ja que es van encarregar de fer nèixer homes i dones a partir dels ossos de la Terra, és a dir, les pedres. De les pedres que llançava Deucalió apareixien homes i de les que llançava Pirra apareixien dones, que van donar lloc a una nova generació.

Després d'aquest dur afer per a la humanitat, Zeus no volia tornar a castigar els mortals, i va fer un pacte amb la deessa Iris, l'assistenta de la seva esposa, Hera. La misió que Zeus va encomanar a la deessa portadora de missatges era que havia de crear una nova comunicació entre els mortals i els déus per tal d'expressar els missatges que Zeus volia transmetre als humans i per fer-ho havia de travessar el mar i el cel.

Zeus pacta amb Iris

Zèfir, el marit d'Iris, va fer que agafés impuls amb el seu alè, ja que era el déu del vent suau de l'Oest. Ella portava el gerro d'or per provocar les pluges regant els núvols i un vestit de diferents colors que Hefest li havia fet. Quan es va llançar des de l'Olimp a la terra, el seu vestit es va veure reflectit en les aigües, i donà vida al cel amb colors vius.

Així, Hermes i Iris compartien un mateix treball, però s'alternaven les tasques. Hermes portava el sol, i Iris, quan acabava una tempesta, s'encarregava d'obrir-se entre els núvols i portar alegria als homes amb l'arc Iris. 

Ara bé, la paraula "Iris" s'associa també amb els colors, com veureu a continuació:

Iris: És la membrana amb color i circular de l'ull, que té la funció de controlar la quantitat de llum que penetra aquest òrgan. El color està determinat genèticament i, tot i que en néixer sol ser blau clar o gris, la coloració definitiva és als 6-10 mesos.

També s¡anomena iris l'òpal noble, un quars transparent i net que sota la llum s'il·lumina amb tots els aspectes del prisma.

Existeix un tipus de flor, l'iris, anomenada així perquè hi ha de diferents colors. El nom llatí és Iridaceae.

I aquí acaba la meva entrada al blog! Espero que us hagi agradat el meu acolorit tema, i que gaudiu de molts arcs de sant Martí.

Valete!
Ariadna Boladeras
1r BTX B

Jocs de la fam grecoromans?

Avete!

Aprofitant l'estrena de la tercera part dels JOCS DE LA FAM, avui us en parlaré. 

Tots sabem que la influencia de la cultura clàssica arriba a tots els àmbits de la vida diària, des de en l’àmbit publicitari fins a les cançons. Fins i tot la podem trobar en novel·les modernes com “Els Jocs de la fam” i això és del que us parlaré avui.

La primera mostra d’aquesta influencia es la Cornucòpia,  el corn en el qual estan totes les armes i els aliments a l’arena. Aquest objecte té estreta relació amb el corn de l’abundància (cornu copiae, en llatí) pertanyent a la cabra Amaltea.

L’arena, on els tributs lluiten a mort per coronar-se guanyadors, ens recorda sens dubte al lloc de l’amfiteatre on es duien a terme les lluites de gladiadors que tenien lloc a l’antiguitat. L’estètica dels gladiadors també la podem observar durant la desfilada de tributs, en Cato i Clove,  els nois del districte 2, el districte que entrenava els seus habitants per a la guerra.

D’altra banda, el fet de que cada any s’enviïn un noi i una noia a morir en aquests jocs macabres també ens pot portar al cap el mite del minotaure, segons el qual Minos cada nou anys exigia a Atenes un tribut de víctimes joves que serien devorades més tard pel monstre meitat home meitat toro.

I de la mateixa manera que Teseu s’ofereix voluntari a salvar els seus companys, Katniss anirà en el lloc de la seva germana.

Un altra influència la trobem en la part del llibre on surt el llatinisme “panem et circenses” (pa i jocs de circ) per explicar que mentre la gent estigués entretinguda i tingués menjar podrien passar per alts els crims comesos pel govern.

Al segon llibre de la saga, “En flames”, surt en Finnick Odair, un noi del districte quatre, el de la pesca, que utilitza un trident per lluitar. Posidó, deu del mar, tenia com a símbol el trident, que en aquest llibre pertany a un noi del districte marítim.

A més trobem alguns referents en els noms d’alguns dels personatges: Cató, Sèneca, Plutarc, Càstor i Pòl·lux. Recordeu qui eren? Podríeu dir amb qui tenien relació? Podeu trobar alguna influència més? 

Espero que us hagi agradat l’entrada.

Valete!

Cristina Campaña

Halloween a la romana

I Halloween, què?

Ara està de moda celebrar Halloween, que ens sembla una festa estrangera. Ara bé, cal saber que les seves arrels no ens són tan estranyes, ja que aquesta tradició també ens ha arribat, importada dels celtes, a través dels romans.

Quan els romans van conquerir Irlanda i Anglaterra, van conèixer també les tradicions funeràries d’aquests pobles celtes. La festa principal era el Samain, “l’acabament de l’estiu” i tenia lloc la nit del 31 d’octubre. La festa consistia en una assemblea i un àpat abundós amb força vi. 

Aquest dia les ànimes dels morts, les bruixes i els fantasmes vagaregaven pel món dels vius.

La gent es disfressava i sortia al carrer tot fent soroll per espantar els esperits. És aquest l’origen de la tradició de les carabasses buides, amb cares de por i amb una espelma a dins, que posaven a les finestres per espantar i fer fora els mals esperits.

Posteriorment l’Església cristianitza la festa i la converteix en la festa d'All Hallows Eve, forma en antic anglès de Tots Sants. 

Però malgrat tot, encara avui perviu el costum pagà relacionat amb el foc i les ànimes i amb els antics àpats funeraris (castanyes i panellets).

Tanmateix els romans, ja tenien la seva pròpia festa d'espantar morts: les Lemuria. En aquest cas, els romans intentaven allunyar els difunts i dimonis que podien perseguir les famílies. Tenim una descripció d’Ovidi  a les Fasti del que havia de fer el paterfamilias:

"A mitja nit, ell s’aixeca. Porta mongetes negres dins la boca, i les llença mentre camina dient: - Amb això em redimeixo a mi i als meus. - Ho diu nou cops. Aleshores, els fantasmes vindran darrere seu, i recolliran les mongetes sense ser vistos. A continuació repeteix nou vegades – manes exit paterni, - per acabar amb la cerimònia."

Amb aquest ritual consideraven que tots els dimonis i fantasmes havien estat foragitats de casa i la família ja estava protegida i segura.

I per què es celebra a tants pobles aquesta festa en aquestes dates? 

L’explicació es troba en el cicle natural de la vida: s’acaba la verema, cauen les fulles de molts arbres, la natura perd esplendor… sembla que la natura mori. De fet, segons el mite grec de les Estacions, Demèter s'entristeix perquè Persèfone torna a l'Hades, l'interior de la terra). 

Però també és el moment de la sembra i de confiar que a la primavera tot tornarà a la vida. 

També és el cicle de la foscor: canviem l’hora, les nits són llargues i fredes, els dies més curts. La mort és ben patent!

Així doncs, ja veieu que totes les tradicions són molt semblants i totes són per honorar els difunts i la renovació del cicle de la vida.

Creieu que hem canviat gaire? Penseu, doncs, per què encara es porten flors als cementiris? Per què es parla als morts vora la tomba? Per què se celebra la Castanyada de forma festiva? Per què és costum menjar panellets i castanyes? Per què es demanen dolços per Halloween: trick or treat “broma o tracte”? Que potser encara creiem que els avantpassats ens visiten? 
Ara podríeu dir que hem canviat molt..., i és veritat, no ens dediquem a escopir mongetes, però sí que es manté el sentiment de por respecte als morts i els difunts, base de l’actual Halloween que tots coneixem.

Valete!

Nit i dia de difunts

Avete!

A Catalunya, el dia 31 d’octubre i el dia 1 de novembre celebrem la Castanyada i el Dia dels Morts, també dit de Tots Sants. 

Segons la tradició aquestes dates són el moment de l’any en què es relacionen el món dels vius i el dels morts; per aquesta mateixa raó el dia 1 de novembre se sol anar al cementiri amb tota la família a posar flors o parlar amb els éssers estimats que ja no estan amb nosaltres. 

També els morts són la raó que mengem panellets i castanyes, ja que els panellets són una tradició del segle XVIII, de quan, la nit de difunts, els sacerdots tocaven les campanes durant tota la nit per no oblidar els morts. A mitjanit veïns del poble compartien amb el campaner dolços (panellets i castanyes cuites) i vi dolç.

I què té a veure això amb els grecs i els romans?

També els antics grecs pensaven que entre l’1 i el 2 de novembre Hades permetia ascendir a la superfície de la Terra als morts que havien estat bones persones en vida perquè poguessin manifestar-se als seus descendents i parlar amb ells mitjançant sorolls. De la mateixa manera els romans celebraven altres festes de difunts per honorar els seus morts en diferents dates: al gener, al febrer, al maig i al desembre.

I també tenien una gastronomia particular per a aquests dies.

Per una banda, al febrer se celebraven els dies parentales, dies d’alabança als familiar difunts que hauria evolucionat fins a ser el Tots Sants que nosaltres celebrem.

Els parentalia no eren dies de terror o mal auguri, sinó dies en que els homes havien de complir els seus deures amb els difunts i constituïa una renovació anual dels rituals d’enterrament. Aquest dia, la família anava en processó on eren enterrats els seus morts per oferir-los sacrificis, compartir-hi un àpat, cara cognatio, i demanar-los bona sort. Acabaven amb les Feralia.

De fet, això que feien els romans és precisament el que fem nosaltres per Tots Sants, ja que nosaltres també anem al cementiri per portar flors i recordar aquells que ja no hi són. Així com la Cara cognatio, que també ha passat als nostres dies; ara ens reunim tots per menjar castanyes, panellets i moniatos en un gran àpat amb la família i els amics.

Bona Castanyada a tothom!

PS: Però... i Halloween, què?

El món clàssic en la música moderna

Avete!

De nou arriba el meu torn de publicar en el nostre estimat bloc i com volia fer una entrada lleugera i fàcil de llegir he decidit parlar-vos sobre el món clàssic en la música. El més fàcil hagués estat anar-se’n a la música clàssica, però he intentat trobar referències clàssiques en grups els més famosos possible.

Per començar, anem a un dels últims àlbums de Led Zeppelin, al “Presence” (1976), on trobem “Achilles last stand”. És la tercera cançó més llarga del grup (amb 10:22 minuts) i parla de les aventures d’Aquil·les. Robert Plant, el cantant de la banda, era un gran seguidor de la mitologia clàssica i en aquesta cançó canta, des del seu punt de vista, les aventures de l’heroi grec: els llocs on havia viatjat, lluitat i, finalment, parla de la seva estimada i descendència. Tot això representa que ho fa en un últim esforç després que Paris ferís el seu taló (d’aquí el títol, que en català es pot traduir com “L’últim esforç d’Aquil·les”. Com a última curiositat, saber que la cançó va ser escrita després de l’accident de cotxe de Robert Plant, on el mateix es va lesionar el taló.

Seguint amb els clàssics del rock, anem a The Police. En “Wrapped around your finger”, la banda de Sting conten la història d’un alumne que se sent, literalment, “entre Escil•la i Caribdis”. Aquesta expressió simbolitza el perill de les aventures d’aquest alumne. També fa referència a la llegenda alemanya de Faust, qui va fer un pacte amb el diable.

Seguint, trobem una altra referència a Iron Maiden, que fa una metàfora de la rebel·lia dels adolescents amb els adults. Ícar, que va desobeir les ordres de no volar massa a prop del Sol va morir per no fer cas. Tot i que la cançó explica la història sense ser molt fidel al mite, es tota una referència a la mitologia grega. 

Per últim, havia de parlar d'un dels clàssics de la nostra música; de la mà de Joan Manuel Serrat ens arriba “Penélope”. A la cançó es narra la vida d’una dona que espera el seu marit, que va marxar en un tren prometent que tornaria. La dona espera asseguda però per a ella el temps no passa, per a ella tot és estàtic, només hi ha lloc per al seu amant en la seva ment. Però la cançó trenca amb la història del mite clàssic, ja que quan arriba l’amant, aquest ha canviat molt i ella no creu que sigui ell, així que torna a seure per seguir esperant. 

Bé, només queda dir-vos que espero que us hagi agradat l’entrada. Us animo a pensar sobre aquesta qüestió i a compartir si coneixeu més referències clàssiques en la música (que n'hi ha). 

I per acomiadar-me us deixo un vídeo que trobo graciós dels mítics Beatles representant el mite de Píram i Tisbe, tot i que no és una cançó, no podia acabar l’entrada sense mostrar-vos-el. 

Valete!

Referències clàssiques a Caçadors d'Ombres

Avete!
Heu llegit o vist Caçadors d'Ombres? Hi heu trobat referents? No? Doncs seguiu llegint.

Per començar, faré un breu resum de la saga, per als qui no l'hagueu llegit ni vist la pel·lícula.

Aquesta saga que s'ha fet popular gràcies a la projecció de la pel·lícula que correspon al primer llibre, tracta sobre una noia, la Clarissa, que descobreix a l'edat de 16 anys, que és nefilim, una raça que sorgeix de la combinació entre àngels i humans. Aquests nefilim, s'anomenen Caçadors d'Ombres perquè es dediquen tota la seva vida a matar dimonis.

Pel que fa a les referències al món grecollatí, sobretot hi trobem frases, però també hi apareixen conjurs, els noms dels personatges, o fins i tot algun personatge que correspondria a un personatge de la mitologia grecoromana. També hi ha armes inventades anomenades amb paraules gregues i llatines. 

Com que és una mica extens, només us en mostraré unes quantes.

Nephilim: facilis descensos averni: aquesta frase és el lema dels Caçadors d'Ombres, i està extreta d'un fragment de l'Eneida de Virgili (VI, 126). La seva traducció és "Nefilim: un fàcil descens a l'avern".

Frater, ave atque vale: s'utilitza per acomiadar algú que ha mort. Prové de la tradició llatina en la qual també s'acomiadaven així dels morts. Fou una frase de Catul que després es va estendre fins als nostres dies.

Dura lex, sed lex: "La llei és dura però és la llei". Aquesta frase, provinent del dret romà, és utilitzada com a lema de la Clau, una institució de govern que correspondria al Parlament en la societat dels nefilim. Hi havia un Inquisidor i un Cònsol, que en formaven part i la dirigien.

Praetor Lupus: "Llops Guardians". A la novel·la, el praetor lupus era una institució formada per homes llop, com es pot deduir. Composta per dos paraules: praetor, que era el guardià dels emperadors romans; i lupus, que significa llop.

Magnus Bane: és un mag, el "Gran Mag de Brooklyn", indicat també pel seu nom magnus, que vol dir el "més gran".

Amatis Graymark/Herondale: germana d'home llop, aquesta caçadora d'ombres va haver de separar-se del seu marit, Stephen Herondale, per ordre d'un superior, i va rebutjar el propi germà. El seu nom prové del verb amo, estimar. Per això, es pot deduir que el nom és com una antítesi o una paradoxa, una burla al personatge, ja que es troba sola i no té família, viu sola.

Aquí us poso un enllaç al tràiler de la pel·lícula, per si la voleu veure.

I aquí acaba la meva entrada. Espero que us hagi agradat. 

Per cert, algú em podria dir d'on prové la paraula nefilim? I per què creieu que s'anomenen Caçadors d'Ombres?

Odissea i pervivència

Χαῖρετε!

Seguim amb l'Odissea. Avui publico algunes mostres de com Odisseu i les seves aventures encara perviuen entre nosaltres.

En la publicitat, en forma d'anunci d'automòbil amb nom llatí:

O de cançons:

De Joan Manuel Serrat, que il·lustra un anime de Makoto Shinkai:

Del grup mexicà Manà:

O d'una trista cançó de la gallega Luz Casal:

Fins i tot en anglès de Suzanne Vega:

Què us semblen? Sabríeu dir amb quin moment de tota l'Odissea es relaciona cada cançó? Segur que sí.

Γεια σας!

El llatí el grec en la publicitat

Avete!

Avui parlarem de les paraules greges i llatines que utilitzem en català o castellà quotidianament i en també en la publicitat sense adonar-nos que tenen els seus orígens a Grècia i Roma.

Comenzarem per exemple amb la paraula acrofòbia, que és una paraula que té un clar origen grec: "acro" significa elevat mentre que "fòbia" significa por. Per tant, acrofòbia és la por a les altures.

D'altra banda, la paraula agronomia prové del llatí i del grec alhora: per una banda "ager" del llatí que significa camp i "nomos" en grec que significa llei.

També podem trobar termes en mots que designen professions que són d'origen llatí,  com arqueologia, d'arqueo que significa vell i logia que significa l'estudi d'alguna cosa.

Desprès podem veure molt anuncis a la tele on surten termes llatins modificats com per exemple la marca "Aquarius" que del llatí agafa la paraula Aqua i -arius, que indica la pertinença.

De la marca Frigo també podem trobar semblança amb el terme llatí Frigus,-oris, que significa fred. D'aquesta marca de gelats tenim el Magnum del adjectiu magnus,-a,-um que vol dir gran i es relaciona amb la marca per la grandària del gelat.

I parlant de termes més electrònics podem veure la marca Sony de la paraula llatina sonus que significa so i té a veure perquè es una marca molt famosa de productes electrònics de so. 

En el marc de la fotografia hi trobem la marca Canon de la paraula llatina canon,-onis, que significa regla o llei, que ens vol vendre la perfecció de la càmera.

Una altra marca que tenim és Vox una col·lecció de diccionaris, de la paraula llatina vox,-cis, que significa veu.

Per acabar, veiem marques de tot tipus relacionades amb la llengua grega, com pot ser la marca Alfa de cotxes relacionada amb la lletra grega o la marca de rellotges Omega, també relacionada amb la darrera lletra de l'alfabet grec. 

I relacionats amb la mitologia grega podem trobar la marca Calypso de rellotges, en referència a la filla d'Atlas o la marca Olympus relacionada amb l'Olimp, la residència dels déus olímpics grecs.

I fins aquí la meva entrada al bloc. Espero que us hagi semblat interessant i us hagi agradat. Hi ha moltes més referències al món clàssic en la publicitat,però les deixo perquè vosaltres feu les vostres aportacions.

Podríeu dir o fins i tot inventar alguna marca més amb algun terme llatí o grec?

Yaiza Olmedo

1r BTX B

El món clàssic a l’esport

Avete!

Avui em toca fer la entrada al nostre bloc i us vull parlar sobre la petjada clàssica que hi ha al món de l’esport avui dia, que no és poca!

Començaré tornant enrere, fins als JJOO olímpics de 2004, que es van celebrar a Atenes, on es troben, lògicament, moltes referències al món clàssic.

- La cerimònia d’obertura es va celebrar al nou estadi olímpic, que van omplir d’aigua (com si fos per a la representació d’una naumàquia) per fer un repàs de la història de Grècia. 

Al vídeo podreu veure com es fa un homenatge a l' inici del teatre (minut 3:55) i també veureu l’Hidra, (minut 4:20) entre altres. Disculpeu per la llargada del vídeo.

- Una altra evocació a l’antiga Grècia la trobem en les dues mascotes dels JJOO: Atena i Febo (en honor als déus Atenea i Febus Apol·lo).

- Cal dir també que es va establir la norma de donar corones de llorer juntament amb les medalles, cosa que ens recorda als premis que es donaven en els jocs dedicats a Apol·lo, que es coronava amb llorer en record a Dafne. 

- D’altra banda, algunes proves d’atletisme, com el llançament de pes (on el nostre atleta espanyol Manolo Martínez va aconseguir el bronze) es van celebrar a l’antic estadi d’Olimpia. - I ja per tancar el capítol olímpic d’aquesta entrada, vull destacar que el lema dels JJOO (no solament d’Atenes 2004, sinó sempre) és “Citius, Altius, Fortius”, una locució llatina que vol dir: més ràpid, més alt, més fort.  Aquest lema representa força bé l’esperit olímpic, tal com el van concebre els inventors dels jocs. 

En la segona part de la meva entrada us introduiré en el món del futbol, en el qual podem trobar diversos equips amb noms directament relacionats amb el món clàssic:

- Atalanta, que fa referència directament a la heroïna grega.

- Sparta de Rotterdam és un altre club amb nom clàssic, i fa referència als espartans i la seva duresa.     

- Aquí a Espanya, tenim l’Hèrcules d’Alacant.

- A Holanda, trobem dos equips més: l’Àjax i el Fortuna Sittard, que fan referència a l’heroi Àiax i a la deessa Fortuna.   

Per acabar, no puc evitar fer una entrada d’esport sense que aparegui el meu equip, el Reial Madrid. Per això vull explicar per quin motiu abans dels partits al Bernabeu sona el Nessun Dorma, una peça en italià de origen clàssic.  Els directius del club va decidir posar-la amb l’objectiu d'incitar a lluitar fins a l’últim moment (Nessun Dorma vol dir que ningú dormi). La primera vegada que va sonar a l’estadi va ser en la presentació de Kaka, acompanyada d'un vídeo dels millors moments del club. El deixo aquí perquè els afeccionats del Madrid en gaudeixin!

Espero que us hagi agradat aquesta entrada (independentment de la vostra afició) en què he reflectit l’herència del nostre estimat món clàssic al món esportiu.

Valete!
David Santos
1r BTX A