Bon nit a tothom!
Bé, se acabó lo que se daba!
Tornem a l'institut i crec o espero que amb més força encara.
Després d’haver llegit l’entrada de la mister, com espero que hagueu fet vosaltres, crec que la meva quedarà una mica a l’altura del betum, tot i que no tinguin res a veure. Per això, us exigeixo, nois (demà trobareu el pernil ibèric a les vostres cases), que quan la llegiu, ja que la llegireu (és una mica llarga, però, val la pena, de debò) em feliciteu molt molt, tant com l’entrada d’aquí la amiga, ja que és la meva penúltima entrada i necessito forces per a la propera que faci.
Ailas! No m’he presentat, perdoneu la meva distracció: bé, sóc l’Erato, aparentment amable i adorable, però que després cadascú tregui les seves pròpies opinions, ai! Altre cop, que qui és l’Erato? Doncs l’Anaïs Rubio, de segon de batxillerat de llengües, per servir-vos (durant una estona).
Bé, però aquest no és el tema. Avui us vinc a parlar sobre la gastronomia a Grècia, país pel qual molts de nosaltres tenim un estima considerable, i que properament visitarem. La seva magnífica història i els seus àpats el converteixen en un lloc fascinant.
La nostra ex companya, però, Judith Colmenar, ens va fer el curs passat una breu comparació entre els àpats dels antics grecs amb els actuals, però jo només parlaré de la Grècia moderna i el seu estil de cuina, perquè aneu veient què menjarem, tot i que sempre quedi algun Mc Donals o Burguer King per allí.
Els grecs reflecteixen el seu estil de vida en el seu menjar (quasi bé com nosaltres), i per això tenen uns menjars gens pretensiosos i plens de sabor. Tenen una influència totalment oriental (influència turca, ja sabeu, que els grecs van ser sotmesos durant molts anys pels turcs i això va influir en tots els àmbits culturals, ho sabíeu oi?) i no dubtem que aquesta gastronomia “influent” ha sigut i és una de les grans cuines del món.
Però, no penseu que és totalment turca aquesta cuina, només tenen alguns plats als quals afegeixen condiments d’aquesta cultura. Els grecs gaudeixen d’una dieta mediterrània, i la seva cuina té molta anomenada pels seus aliments frescos i lleugers. De fet, és molt semblant a la d’aquí (veieu? No anem a la Xina ni a la Índia, on mengen insectes)
Fan servir molt, gairebé en tots els seus plats, l’oli d’oliva, un ingredient bàsic en la nostra alimentació, i com veieu en la seva també.
Tot i que a Grècia sencera es cuina d’una manera similar, ja sabeu que la gent del Nord quasi bé sempre és una mica diferent a la del centre i a la del Sud. Doncs bé, a Macedònia (San, on és Macedònia?), una regió del Nord de Grècia, (pertanyent a la Grècia continental) cuinen d’una manera diferent a la de les illes i de Grècia central, ja que aquesta zona no presenta una cuina d’un origen concret, sinó que té influències dels italians, dels alemanys i d’Europa de l’Est (Hongria sobretot).
Ara us donaré a conèixer el tipus de plats que ens trobarem a la meva estimada Grècia:
- Pastitsio: un plat que és molt semblant a la lasanya italiana, però, en comptes de plaques de pasta, li afegeixen macarrons compactats,normalment se serveix com a primer plat.
(Bona pinta, oi?)
- Saganaki: els grecs tenen una àmplia varietat de formatges, i de maneres de cuinar-los. Una d’elles és aquesta; es fa amb kefalotyri (un tipus de formatge) arrebossat i fregit amb oli d’oliva. Per a que us feu una lleugera idea, és com un nugget però, en comptes de ser carn és formatge arrebossat. Normalment s’acostuma a servir amb gambes i pot ser un petit àpat acompanyat d’una amanida, molt saludable.
- Gyros: M’imagino que ja teniu consciència del que és un durum, oi? Bé, doncs, un gyros és el mateix que això; és, per excel•lència, un dels àpats que més es menja al carrer a Grècia, ja que és el fast food del món grec. Habitualment s’hi afegeix la salsa que vam tastar l’any passat, us recordeu? el tzatziki, fet de iogurt, barrejat amb all, cogombre, oli i julivert.
- Fakés: Efectivament nois, els grecs també cuinen amb llenties! Les fakés són una varietat de brou al qual se li afegeix llenties en comptes de pasta, que és el que usualment nosaltres li posem.
- Gemistà: Poden ser o bé tomàquets o bé pebrots farcits d’arròs, tomàquet i de vegades carn.
A més, podem trobar infinitats de plats que se serveixen com a entrants en els àpats, anomenats mezes, (en plural mezédes) com:
- Boureki: que són empanades farcides de llegums, formatges o carns
- Taramosalata: és una salsa feta amb oves de peix, molla de pa, llimona i oli. És boníssima.
- Melitzanosalata: aquesta salsa es fa amb albergínia, ceba, all, julivert, oli i vinagre. Per als més valents.
- Dolmadákia: per als més agosarats tenim aquests farcellets inventats pel mateix Dionís: un farcit d'arròs especiat embolicat en una fulla de parra.
- Amanides: guarnides amb tot tipus d’aliments: formatges, olives, tomàquets. Són en definitiva com les nostres.
Bé, això, només és una petita introducció del que és la gastronomia grega, ja que podria explicar-vos moltes més coses, i més plats, perquè té una cuina molt variada.
Deixo per a un altre l’apartat dedicat a les postres o les carns.
Com heu pogut comprovar, no és una cuina molt laboriosa ni complicada, és fàcil de tastar i a més sana. Penso que no tindrem cap problema a l’hora de menjar, nois.
Dit això, només em queda dir-vos que ha sigut tot un plaer “cuinar” per a vosaltres i què si em permeteu guisar el pròxim i últim cop, dono la meva paraula, nois, que us deixarà encara amb millor sabor de boca que aquest.
Us deixo fins a la pròxima amb, espero, una entrada amb altre cop ganxo lingüístic amanit.
Gràcies per penúltim cop i felicitats per aquest any ple de somriures fora i dins del blog. Espero de tot cor que, tot i que no hi siguem presents, la Lucas continuï llaurant aquest blog, amb persones igual de fantàstiques que tots els ‘’Einsteins lingüístics” d’ara.
Gaudete!
