Hodie est

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Afrodita. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Afrodita. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 d’abril del 2012

Les anemones d'Adonis

Avete!

Sóc la Nàdia i us presento la meva entrada trimestral sobre... una altra flor!

Des del principi dels temps, les flors han sigut molt importants per a totes les civilitzacions. Han acompanyat els déus i els humans en tots els esdeveniments importants, en els moments d’alegria i en els moments de tristor.
Per això avui, de nou, li he dedicat l’entrada a l’anemone, ja que també és la flor del mes d’abril.
Seguiu llegint i descobrireu la història que hi ha darrere.

Aquesta flor, el nom de la qual deriva del grec νεμος que significa "vent", representa com d'efímera que és la vida. En la mitologia grega, les anemones neixen de la sang d’Adonis i simbolitzen la mort. 

Explica el mite que Afrodita, deessa de l’amor, va mantenir relacions amoroses amb nombrosos déus, però els amors amb Adonis, juntament amb el d’Ares és el que més temps va durar. 
Dels amors d’Afrodita i Adonis i com van acabar ja n’havíem parlat, però no dels orígens d’aquest noi tan bell.

Afrodita es va sentir ofesa en sentir que Mirra, la filla del rei de Xipre, Cínires, era més bella que ella. I per això va fer que la noia s’enamorés del pare. Una nit, aprofitant que estava begut, aconsegueix unir-se a ell.
El rei Cínires quan se n’ha assabenta la persegueix per matar-la, però Afrodita ho impedeix i la converteix en arbre l’arbre de la mirra. De l’arbre partit en dos neix el bell Adonis, que fou lliurat a Persèfone dins d’un cofre.
El noi va créixer tan bell que fins i tot avui dia tenir l'expressió "ser un adonis", que ens suggereix que un noi és molt ben plantat.

Quan la deessa de la mort ho descobreix el porta al seu palau i el fa el seu amant. Però quan Afrodita ho sap, baixa a reclamar Adonis i Persèfone va crida Zeus perquè el deixi amb ella. Es decideix que les dues deesses tenen el mateix dret i es divideix l’any en tres parts.

Afrodita no conforme amb això posa a Adonis el seu cinturó màgic i fa que aquest li entregui la part de l’any que tenia per a ell mateix.
Persèfone ho explica a Ares, que gelós es transforma en un porc senglar i mata Adonis davant d’Afrodita.
De la sang d’Adonis van brotar les anemones i la seva ànima descendí al Tàrtar.
I per això que aquesta flor també s’associa al dol. 

I fins aquí la meva entrada de primavera!
Espero que us hagi agradat.

Nàdia Llavador
2n BTX

dilluns, 11 de gener del 2010

Amor = romanticisme o sexualitat?

Mai no us heu preguntat d’on surt l’amor? Sabem que els antics reflectien tots els fenòmens naturals i esdeveniments  en els déus, però també utilitzaven les divinitats per poder explicar els sentiments. Aleshores, no us heu preguntat mai quin fou el naixement de l’amor?
Per començar, us agraïria que us preguntéssiu què és l’amor per a vosaltres. L’amor abasta un gran ventall de sentiments. Pot ser des del "carinyo" que poden tenir dues persones, fins a l’atracció i el desig. Jo us avanço que per als antics, l’amor naixé de la unió de la bellesa amb la força. Els antics no tenien el sentit d’amor romàntic, era més aviat l’amor d’atracció sexual.
La història fou la següent:
Afrodita, deessa de la bellesa, la luxúria i la reproducció, va ser casada amb Hefest, el qual era el més lleig de tots els déus olímpics (mireu si era lleig que era coix i deforme, per tant vivia on ningú el pogués veure, sota el volcà Etna). La pobra era molt infeliç amb aquest matrimoni (totalment comprensible, pobreta...) així que mantingué relacions extra matrimonials amb altres homes/déus (per cert, he de dir que també era la deessa de la prostitució, toma ya!). Entre els seus amants es troba Ares, déu de la guerra, la força bruta i la violència. Si ens parem a pensar, tampoc és molt d’estranyar, ja què en els temps d’ara seria: Afrodita, la típica “tia bona” que porta a tots els paios enganxats al cul, i Ares, el típic “cachas buenorro” i cap quadrat...
D’aquesta relació nasqué l’amor, més conegut com Eros (Cupido en la mitologia romana). Ell seria l’encarregat de l’atracció sexual, l’amor, el sexe i la fertilitat. Més endavant Eros mantindria una relació amb Psique, amb la qual tindria un fill, que serà ni més ni menys que el Plaer.

* Us adjunto un vídeo que vaig haver de fer l’any passat per a la classe de mitologia, on explico tot això que us acabo de soltar... (No tingueu en compte el final, ja que havia de posar els crèdits de tots els quadres del treball + una petita frikada que afegia a tots els treballs audiovisuals com a “marca personal de la casa”...xd)



Només em queda dir que ho sento si us he destrossat l'ideal d'amor romàntic.


Gaudete :)


ή Αστραια *