Titus Livi i un viatger de Cadis

Avete!

Segons les indicacions, i si no m'he equivocat, sembla que aquí serà on es durà a terme el colloquim d'avui. El viatge des de Cadis fins a Roma ha estat esgotador i molt dur, però sembla que tot es veurà compensat ja que a la fi podré escoltar en directe i conèixer en persona el gran Titus Livi.

Porto seguint durant tot aquest temps la seva carrera com a historiador, des de la meva ciutat natal, i quan vaig sentir a parlar sobre aquest esdeveniment, no vaig poder estar-ne de viatjar fins a aquí. Malgrat tot, però, tant bon punt acabi aquest acte haig de tornar a la meva terra on m'esperen negocis urgents.

Que per què he vingut? Doncs, perquè en certa manera podria dir que em sento identificat amb ell, ja que també sóc un home dedicat a la retòrica i la filosofia, però sobretot a la historiografia, que és el que de veritat em té el cor robat. Això ho compartim i fins i tot tenim la mateixa edat: tots dos vam néixer l'any 59 aC, amb la petita diferència que ell ho va fer a Pàdua i jo a Cadis. 

La seva obra per excel·lència és la famosa Ab urbe condita, un recopilat de 142 llibres que recullen la història de Roma des del 753 aC fins a la mort de Drus Major el 9 dC. En aquests llibres porta treballant més de quaranta anys i suposo que avui en sentirem a parlar. 

M'hi he estat fixant i he vist que hi ha una sèrie de trets a les seves obres que el defineixen. En primer lloc, no ha fet carrera política, per tant a l'hora d'escriure aquesta obra es pot notar la manca de coneixement sobre el funcionament del sistema de govern romà. 

Per la mateixa raó, no ha accedit a documents oficials. Així doncs, no ha acudit a les fonts originàries sinó que reelabora els escrits d'historiadors anteriors sense gaire esperit crític. L'ús de diverses fonts el du sovint a repetir diverses versions sense preferir-ne cap o, al contrari, a escollir-ne una sense motius aparents. 

Tampoc no dóna una interpretació política de la història, sinó que intenta comprendre els fets des de la psicologia dels personatges que els realitzen, generalment descrits a partir d'un pretès tret dominant del seu caràcter, com fa amb Anníbal, mostrat com a model de dolenteria.

Un altre tret important que em crida l'atenció és que de vegades escriu des del punt de vista dels vencedors, suposo que per accentuar les virtuts dels romans sobretot durant la conquesta d'Itàlia. 

A més té tendències poètiques que no distingien massa entre realitat i ficció i, malgrat ha plagiat nombrosos autors, trobo que les seves lliçons morals podrien fer avançar la nostra societat actual.

Déu meu! Si no m'enganyen els ulls el que s'acosta per allà és el gran emperador August! No m'estranyaria que vingués a sentir el colloquim: ell i Titus són grans amics. August va ser precisament qui l'ha protegit i valorat pel seu talent, alhora que l'ha encoratjat en la seva carrera. 

En fi, em deixo de rotllos i vaig cap a dins ja  que potser si m'afanyo amb una mica de fortuna podré trobar un bon lloc o, fins i tot, seure al costat mateix de l'emperador!

Ja us explicaré si és tan bo parlant com escrivint!
Valete!