Hodie est

dijous, 21 de novembre de 2013

Corneli Tàcit, el que calla


En aquesta fosca habitació redacto els fets relatius a l'assassí del meu pare, que fou ferit i finalment mort per un senador perquè, deien, no complia les lleis romanes.

Publi Corneli Tàcit: el nom li escau a la perfecció: callar és el que ha de fer per no escampar les seves accions vils.

Però abans de començar a planejar la mort d'aquest individu que ara presumeix d'historiador, explicaré quina és la seva història perquè tothom sàpiga qui va ser l'assassí del meu estimat pare.

Aquest  home va néixer a Interamnas. Fill de patricis, va rebre una acurada educació a Roma, i va ser deixeble de Quintilià. Auster i enginyós, es va casar amb la filla de Gneu Juli Agrícola, conquistador de Britània, a més pertany a una família rica.

Va exercir diverses magistratures en els períodes de Vespasià i Titus, i va ser pretor amb Domicià, en època del qual era també membre del col·legi sacerdotal (quindecimvir sacrorum) i en aquesta qualitat va dirigir les festes seculars ordenades per l'esmentat emperador, per mi només era un adulador que s'obria pas gràcies a la seva dialèctica. Realment em fa fàstig, crec que no es mereix ni que el mirin...

Amb Nerva va ser nomenat consul suffectus (cònsol suplent), dignitat vacant després de la mort de Virgini Ruf, de qui Tàcit va fer el panegíric en el Fòrum. Al 99 va exercir diverses funcions inherents a la seva magistratura de cònsol suplent, i després va abandonar la política i es va dedicar a la compilació de les seves històries, on, segons ell, és tan bo. Jo. me'n d'ell i de tots els malalts mentals que poden llegir tanta hipocresia junta en un llibre d'aquest individu.
Però segons diuen malgrat tenir una estructura una mica diferent, continua sent tradicional, es basa en la narració de fets any rere any, amb un estil personalíssim i el seu sentit crític implacable i que segons els que "hi entenen" el fan l'historiador romà més original i més modern.

Aquest individu ha escrit diverses obres de les quals espero que ningú més llegeixi un sol fragment com són Agricola i Germania, una monografia etnogràfica i geogràfica. Anys més tard ha escrit les seves dues "millors" obres.
A la primera narra l'època dels Flavis, amb el títol genèric d'Historiae, i l'ha dividida en 14 llibres, dels quals només se'n conserven 4, ja que jo m'hee desfet de la resta...
Va dedicar els últims anys de la seva vida a escriure sobre la primera etapa de l'imperi, la de la dinastia Júlio-Clàudia, d'August a Neró, en una obra titulada Annales, en 16 llibres, dels quals es conserven els quatre primers i els sis últims (no sé perquè serà...)

Bé, desprès d'haver parlat d'aquest home indesitjable i un perill per a la societat, me'n vaig a acabar de planejar com pot patir un tràgic "accident" que acabi amb la seva vida...

En sentireu a parlar!