Hodie est

dimecres, 13 de novembre de 2013

Sal·lusti

Avete!
El meu nom és Terència, i després d'una llarga vida al costat de Ciceró, vaig estar casada, en segones núpcies, amb Gai Sal·lusti Crisp

El meu marit va néixer l'any 86 a.C i morí 52 anys després al 35 a.C. A Sal·lusti el coneixen com a gran historiador més que per la seva carrera política. Va estar afiliat al partit democràtic, pel que era enemic del meu ex-marit, Ciceró.

L'any 59 a.C va aconseguir un lloc com a qüestor i l'any 52 aC com a tribú popular. Quan l'any 50 aC va triomfar Pompeu, el meu marit va ser expulsat del senat acusat de portar una vida immoral. Durant la guerra civil va fer costat a Cèsar, i en acabar aquesta tornà al senat. Un any més tard, al 46 aC, va ser anomenat governador de Numídia, on va aprofitar per estudiar la historia de la zona.

Amb la mort de Cèsar la seva carrera política arribà a la seva fi. A partir d'aquest moment es va dedicar a escriure obres de caràcter històric. 

Sal·lusti, en les seves obres, pretenia aconseguir la màxima objectivitat possible, per això era molt estrany que falsifiqués la història per afavorir ningú.

Les dues obres menors "La conjuració de Catilina" i "La guerra de Jugurta" serveixen per definir la seva gran obra, "Historiae". "Historiae" estava dividida en 5 llibres i descriu un període entre els anys 78 i 67 aC.
A l'obra "La conjuració de Catilina" podeu apreciar clarament que és una obra ben estructurada amb rerefons moralista. En aquesta mateixa obra i també a "La guerra de Jugurta" va aplicar el mateix esquema: 
  • primer la doctrina moralista; 
  • segon actes que condicionen el protagonista; 
  • tercer el personatge o personatges centrals; 
  • quart altres personatges que intervenen; 
  • i per últim el desenllaç.
El punt fort del meu marit era l'anàlisi psicològica que feia dels personatges i dels grups socials, factors molt importants en el transcurs de la història. 

Sal·lusti no fa només una crítica de la noblesa per la fanàtica defensa dels seus privilegis, sinó també del poble per la seva ira immediata enfront qualsevol succés.


Alguns romans consideraven que imitava l'estil de Tucídides, amb llenguatge concís i intel·ligent, explicant molt amb molta brevetat. A mi personalment, m'encantava la seva manera de narrar allò que havia passat.

Com enyoro aquelles vetllades! Llegiu-lo, llegiu-lo i m'entendreu!

Sílvia Sáncez (àlies Terència)