Hodie est

dimecres, 16 d’octubre de 2013

El pacífic Marc Porci Cató

Avete!
Ego sum Aelia. El meu nom és Èlia i formo part de la família de Marc Porci Cató d'Utica, besnét del "gran" cònsul Marc Porci Cató.
A priori, Cató sembla un home perfecte, un exemple de les virtuts romanes, etc, etc. El meu amo també creu el mateix, o sigui que no digueu res. I ara me'n vaig, que el meu amo començarà a explicar la vida del seu besavi als nens i no vull perdre-me-la.

- Acosteu-vos nens, que avui us parlaré del meu besavi, Cató: un dels romans més importants en la història de Roma, Cató el Vell.


Cató va néixer el 234 aC a Tuscúlum, una ciutat del Laci. Provenia d'una família de pagesos, encara que al tenir grans dots per a l'oratòria va començar a defensar els plebeus i es van començar a oblidar del seu cognom, Prisc, i l'anomenaren Cató, que significa "savi".

El meu besavi era veí d'un noble romà, Maci Curi, a qui va decidir imitar. Sent jove, es va unir a l'exèrcit i el 209 aC, participà a la conquesta de Tàrent. Va ser en aquell moment que va entrar en contacte amb la filosofia hel·lènica. Més tard, Valeri Flac, un altre veí seu, li va proposar traslladar-se a Roma amb ell per iniciar-se en la vida pública.


Va ser així com el meu besavi va emprendre el cursus honorum. Després de fer d'advocat al forum, va ser escollit primer tribú militar i poc temps després, qüestor. Quan estava exercint aquests dos càrrecs, intervení en la guerra contra Cartago. I va ser durant la campanya d'Àfrica quan va començar la seva enemistat amb Escipió l'Africà. El besavi s'enfadà amb ell perquè Escipió malbaratava els diners en les palestres i els teatres, i no  sé si tenia raó, però Escipió l'Africà sempre ha tingut fama de tenir la mà foradada.

Bé, continuem. Després de ser qüestor, Cató va ingressar al Senat. L'any 199 aC. va ser escollit edil de la plebs i dos anys després va ser governador de Sardenya. En aquests anys, va adquirir una bona reputació de governant honrat i va obtenir gran fama com a orador, i per això el van anomenar "Demòstenes romà".

El meu besavi va ser a més un important home de negocis, encara que una mica garrepa, ho he de reconèixer, i estalviador com el que més. Va dedicar-se a empreses de comerç marítim i als seus camps de cultiu.

- Ai, nens, deixeu-me cinc minuts, que això de parlar tant cansa. Èlia, porta'm una copa de vi.

- Ara mateix, senyor.

En realitat, el meu amo no ha dit que els rumors del maltractament als esclaus que estaven al seu càrrec eren certs (per sort el seu besnét no és igual). La meva àvia m'ho havia explicat alguna vegada. Però no va ser tot, això. Ara s'acosta una part interessant de la història, que afecta el meu passat. Però no ho diré fins que el meu amo no acabi la història, a veure si ho explica.

- Tingui, senyor, el seu vi.

- Doncs, ja podem continuar. Per on anava? Ah, sí, ja ho sé. Com us deia...

...Després del seu exitós govern a Sardenya, a l'any 195 aC, el besavi va ser escollit per a la més alta magistratura romana: el consolat. El seu company en el càrrec va ser el seu amic i veí de Túsculum: Valeri Flac.


A continuació, a Cató li va tocar, per atzar, la província d'Hispània Citerior. A prop d'Empúries va derrotar una coalició de rebels i va conquerir tres-cents municipis veïns, donant pas al que nosaltres anomenem "La pacificació de Cató", un fet verdaderament memorable. 
El seu rival, Escipió l'Africà, va aconseguir, com no podia ser d'una altra manera, el govern d'aquella mateixa província per evitar que el besavi continués obtenint fama amb les seves victòries.

El botí que va aconseguir Cató va anar a parar a l'erari públic, menys una generosa recompensa que atorgà als seus soldats. Ell, en canvi, no va agafar res per a ell mateix. Al tornar a Roma, va decidir començar de zero i es va oferir com a oficial o llegat a altres generals i governadors provincials. Així, va acompanyar com a tribú militar al cònsol Mani Acili Glabri a Grècia per lluitar contra Antíoc III de Síria. Després de contribuir de manera decisiva a la victòria de la batalla de les Termòpiles, l'any 191 aC Cató torna a Roma.

Amb 44 anys, dóna per finalitzada la seva carrera militar. Però no per això va deixar la política. Al contrari, va dirigir la seva ambició, que no era poca, a un dels càrrecs més prestigiosos de la República: el de censor. Cató volia reestablir a Roma l'autèntica moral romana. Estava indignat per la influència de la cultura i les costums gregues, que són depravades i nocives, encara. Va denunciar a Acili Glabri per acceptar suborns, i a Escipió l'Asiàtic per acceptar diners d'Antíoc. I el 184 aC, per fi, va assolir el càrrec de censor.

El meu besavi va ser bon censor: va revisar les llistes dels senadors i els cavallers, va aprovar mesures contra els recaptadors d'impostos i va decretar impostos sobre la compra d'articles de luxe. Va intentar tornar a l'austeritat dels avantpassats.

De la seva vida personal no explicaré res, és privat, i la intimitat s'ha de respectar (bé, va enviudar i va començar una història d'amor amb una donzella filla d'un dels esclaus, però després es va casar amb ella, o sigui que no passa res).

Ni tan sols quan ja era vell Cató va deixar d'actuar com a autoritat moral entre els seus conciutadans i d'advertir-los sobre els perills del contacte amb l'estranger. De fet, ho podem veure als seus escrits, De Agri Cultura, Origines i De moribus, obres totes en llatí, la llengua mare. 
De fet, va alertar de l'amenaça que suposava Cartago, que havia de ser esborrada del mapa. Com era la frase? Ja me'n recordo: Carthago delenda est. I, efectivament, tres anys temps després de morir, als 85 anys, Cartago va ser destruïda per l'exèrcit. 

I encara ara, als anys 50 aC, la figura del besavi es recorda amb nostàlgia, com la d'un home que pertanyia a una altra època.

Bé, ja ha acabat d'explicar-se el meu amo. Jo, a més, us diré que s'ha deixat una cosa important, molt important per a mi: no ha dit a quin poble es va produir la "pacificació". Jo us el diré, encara que abans us explicaré els meus orígens.

Com ja he dit abans, ego sum Aelia, neptis Aurèlia. El meu nom és Èlia, néta d'Aurèlia, filla de la colònia grega de Rhode. La meva àvia va ser present a la "pacificació" de Cató, l'any 195 aC, i us puc dir, que no va ser gens pacífica. L'única cosa que va fer Cató va ser la de l'anihilació de la colònia. Ho va arrasar tot, i no va quedar res.

I no sóc l'única que explica aquesta versió de la història, l'historiador Tit Livi, també explica en la seva obra com Cató va passar per Rodes en la seva obra Ab urbe condita:

M. Porcius consul, postquam abrogata lex Oppia est, extemplo viginti quinque navibus longis, quarum quinque sociorum erant, ad Lunae portum profectus est eodem exercitu convenire iusso et edicto per oram maritimam misso navibus omnis generis contractis ab Luna profiscens edixit ut ad portum Pyrenaei sequentur; inde se frequenti classe ad hostes iturum. Praeteruecti Ligustinos montes sinumque Gallicum ad diem quam dixerat convenerunt. Inde Rhodam ventum et praesidium Hispanorum quod in castello erat ui deiectum. Ab Rhoda secundo vento Emporias perventum.


I sí, la meva àvia es va salvar gràcies al fet que Cató, en un acte de compassió, la va acollir a casa seva com a esclava, juntament amb la meva besàvia. I jo, com a filla de la filla de la meva àvia, haig de seguir sent esclava. Però, tot i així, encara espero, com els pocs supervivents de la colònia, que algun dia sigui venjada.
Valete!

Per cert, algú sabria dir què diu Tit Livi?

1 comentari:

Andreu Santos ha dit...

M'ha agradat molt, la veritat és que no sabia gran cosa sobre Cató i l'entrada m'ha resultat molt interessant. Bona entrada!