Hodie est

diumenge, 13 d’octubre de 2013

Diari d'un rei nascut un dia de desembre (Segona part)

Avete de nou!

No us espanteu, vaig néixer amb
nas però un esclau babau, va
trencar-lo "accidentalment"
(ara ja és mort)
Ahir vaig deixar una sèrie de missatges encriptats sobre la vida del meu mestre i sobre la meva. Ho vaig fer perquè actualment uns usurpadors volen conspirar contra mi i no vull que esbrinin la meva identitat. 

Avui, però, com que he aconseguit amagar-me en un bon lloc, us puc donar més informació.

Perquè entengueu una mica millor la història, us diré que està escrita des del meu punt de vista. I ara us preguntareu qui sóc, oi? Bé, només us diré que un dels meus il·lustres parents rep el nom de “Cal.lígula” i que vaig ser adoptat. I que el meu nom té 4 lletres.

Però aquest relat no és per parlar de mi, sinó per parlar del meu mestre des del meu punt de vista (és a dir de com era en realitat).

Estàtua del meu mestre al seu lloc de naixement
(els déus van voler que jo morís igual que ell T.T ) 
El meu mestre era un home de renom, que em redactava els discursos (no és que jo no sapigués escriure, sinó que ell dominava l’art de l’oratòria i la manipulació, no com jo, que sempre he sigut un bon home i mai m’ha agradat manipular els meus conciutadans).

Ell va néixer al sud del que actualment s’anomena Espanya, la bella Hispània, i va formar part del quinquennium N****** (una colla de manipuladors, però per sort vaig deixar de veure’m influenciat per la seva xerrameca i vaig poder escollir per mi mateix). També va passar una temporada a Egipte, per raons de salut (la seva semblava la d'un sènex).
Segons allò que anomeneu "Internet" diuen que va ser un gran polític, filòsof i orador. Va estar casat amb una dona que s'anomenava com una famosa ciutat que va quedar sepultada per una erupció volcànica, i que el seu segon nom era Paulina.
                                                                             
Les seves obres més  famoses foren: els diàlegs i les tragèdies (fins i tot li atribueixen la famosa "Medea", però dubto molt de la veracitat d'aquesta informació).

Bé, lamentablement, m’he d’acomiadar de vosaltres, ja que sembla que s’acosten les centúries que em persegueixen des de fa uns dies. Però no em penso deixar agafar viu. El cèsar **** ha viscut amb honor i morirà amb honor!

Espero que amb aquestes pistes esbrineu el misteri!

El vostre cèsar que us estima.
****