Des de que els morts són morts...

Avete!

Avui reprenen l'entrada que ara fa un any va publicar Nyx, que us explica d’on vénen aquests dies que tenim de festa. Sempre ens sona alguna cosa que va de Halloween, disfresses, menjar castanyes i moniatos, anar al cementiri a veure els nostres morts estimats i coses per l’estil. Doncs avui, dia 31 de novembre us mostrarà la raó de tot això.

Primerament us parlaré sobre les dues festes que celebrem nosaltres aquí a Catalunya.

El 31 d’octubre celebrem la Castanyada i el dia 1 de novembre el Dia dels Morts, també dit de Tots Sants. Segons la tradició aquestes dates són el moment de l’any en què s’interrelacionen el món dels vius i el dels morts; per aquesta mateixa raó el dia 1 de novembre se sol anar al cementiri amb tota la família a posar flors o parlar amb els éssers estimats que ja no estan amb nosaltres. 

I també els morts són la raó que mengem panellets i castanyes, ja que els panellets són una tradició del segle XVIII. Per la nit de difunts, els sacerdots havien de tocar les campanes durant tota la nit perquè no s’oblidessin els morts. A mitjanit veïns del poble s’apropaven a l’església i compartien amb el campaner dolços i vi dolç. Un d’aquests dolços eren els panellets i les castanyes cuites a la brasa del carbó o al forn.

Els panellets es poder fer de diferents formes, per exemple fa uns anys es feien en forma de ossos. 

I què té a veure això amb els grecs i els romans?

Doncs que també els antics grecs pensaven que entre l’1 i el 2 de novembre Hades permetia ascendir a la superfície de la Terra als morts que havien estat bones persones en vida perquè poguessin manifestar-se als seus descendents i parlar amb ells mitjançant sorolls. 

De la mateixa manera els romans celebraven festes de difunts per honorar els seus morts. Es feien en diferents dates, al gener, al febrer, al maig i al desembre.

· Compitàlia: Festa per honorar els difunts que es feia el dia 5 de gener. Aquest dia els ciutadans posaven un ninot a les cases, invocaven els esperits protectors dels morts, els Manes, perquè els protegissin de les malalties i de la mort.

· Parentàlia: Festa per honorar als difunts del 13 al 21 de febrer. Durant aquests dies se suspenien els matrimonis i es tancaven els temples per honorar tota la ciutat als seus difunts. Ovidi ens explica que hi va haver un període de negligència respecte a les obligacions amb els difunts i que tots aquests van sortir de les seves tombes i van omplir la nit amb els seus laments fins que se’ls va tributar les honres degudes. Davant de les tombes s’oferia vi, aigua, mel, llet i flors.

. Carístia: el 22 de febrer, es porten ofrenes als morts per agrair-los el fet d’estar vius.

. Violària: el 22 de març, dia de l’arribada de la primavera, es portaven violetes als morts.

· Lemuràlia: Festa per conjurar les ànimes dels morts durant els dies 9, 11 i 13 de maig. El pater familias s’aixecava a mitjanit per dur a terme una sèrie de ritus.

· Larentàlia: Festes de caràcter funerari celebrades al desembre, en les quals s’oferia un sacrifici a Acca Larentia, la dida de Ròmul i Rem.

I també tenien una gastronomia particular per a aquests dies.

Si us hi fixeu bé, totes les tradicions són molt semblants, totes són per honorar els difunts, totes d’una manera o d’una altra fan el mateix.

Ara veieu que tot té relació amb el nostre passat i que cal saber el perquè de les coses, i aquí teniu perquè cada Castanyada mengem panellets, castanyes, moniatos i perquè anem a veure els nostres estimats als cementiris.

Espero que us hagi agradat i que tingueu una bona Castanyada tots.

Nyx (Anna Hernández)

Els noms dels mesos

Salvete!

Algú s'ha preguntat alguna vegada d'on vénen els noms dels mesos del any? Doncs no s'anomenen així per casualitat, ni perquè algú se'ls hagi inventat. La majoria estan relacionats amb algun déu dels que ja coneixem. Vegem-los!

EL DEU IANUS I EL MES DE GENER

Ianus era un déu romà que tenia doble cara, fins i tot podria tenir-ne quatre. Se'l representava d'aquesta manera perquè podia veure el passat i el futur. També era el déu de les portes i per això algunes vegades apareix amb una clau en una mà i una vareta en un altre. A Roma tenia un temple que tenia les portes tancades en temps de pau i obertes en temps de guerra.

Tot això ens podria semblar molt anecdòtic o curiós, però aquest déu segueix encara molt present en l'actualitat perquè és el que dóna nom al mes de Gener (Ianuarius), precisament el mes en què entra el nou any.

També hi ha qui diu que no és per casualitat que les dues festivitats de Sant Joan (Baptista 24 de Juny i Evangelista 27 de Desembre) que hi ha a l'any coincideixin amb els solsticis (els moments de l'any en què el sol arriba a la seva major o menor alçada i en què la duració del dia o de la nit són les màximes de l'any) i que aquests Sant Joan estan substituint les dues cares del déu Ianus.

EL DEU FEBRUS (PLUTÓ) I EL MES DE DE FEBRER

El déu romà Februs prové d'un déu dels inferns de la mitologia etrusca anomenat Februo, similar al Plutó grec. Aquest mes els romans feien festes de purificació, februa; els sacerdots sortien pels carrers de Roma i pegaven als ciutadans amb unes tires de cuir per purificar-los dels seus errors i faltes. Aquestes purificacions segur que tenien relació amb l'antiga cultura etrusca, ja que en el mes de Febrer es realitzaven sacrificis i una festa similar al nostre Carnestoltes, en la qual també tenia pes el món dels morts. 

EL DEU MART I EL MES DE MARÇ

Mart, pare dels fundadors de Roma, era el déu romà de la guerra, fill de Juno i el déu Júpiter. Inicialment fou el déu romà de la fertilitat i la vegetació, i protector dels ramats, però més tard s'associà amb la batalla.

En l'antic palau dels reis es guardava el seu escut i la seva llança. Amb dotze escuts com aquest, els seus dotze sacerdots executaven en el mes de març una dansa guerrera acompanyada d'antics cants, en els quals s'invocava la seva protecció sobre la ciutat. A més l'1 de Març era la data en què s'iniciava l'any abans que ampliessin els calendaris amb el 12 mesos. En el mes de Març era quan començava l'activitat guerrera dels romans.

LA DEESSA VENUS (APRU EN ETRUSC) I EL MES D'ABRIL

En llatí el nom és Aprilis i està consagrat a la deessa de la bellesa i la fertilitat, Venus. També està relacionada amb abril per l'arribada de la primavera, moment en què s'obren les flors. Per això, segons Ovidi el nom deriva d'aperire, "obrir". 

Altres fonts diuen que Abril ve del grec Aphron (Ἄφρων) que significa escuma (cosa que també tindria relació amb la deessa Venus, ja que Afrodita vol dir nascuda de l'escuma.


LA DEESSA MAIA (MARE DE MERCURI) I EL MES DE MAIG

Maia era la deessa grega que encarnava les forces del creixement provocant l'escalfament estacional de la terra ja que s'apropa l'estiu. El seu nom és l'origen de la paraula Maig. Pels romans Maia era la mare de Mercuri, el missatger dels déus. El dia 1 de Maig encara, en alguns pobles se celebra la renovació i resurrecció de la terra, després del llarg hivern, ballant al voltant d'un Pal de Maig (tronc molt alt clavat a terra). Els romans celebraven també el 15 d'aquest mes els anomenats "idus de Maig" una festa en què honoraven els avantpassats.

LA DEESSA JUNO I EL MES DE JUNY

La deessa Juno era la germana i esposa de Jupiter, el déu més poderós dels romans. Juno era la deessa Hera dels grecs. Estava relacionada amb la paraula juvenis "jove", ja que era la deessa de la juventut, i una deessa sobretot relacionada amb les mares. El dia 11 de Juny es celebraven "les matronalies" festes dedicades a les mares. 

LA RESTA DE MESOS

A partir d'aquí els mesos ja no estaven dedicats a cap déu o personatge concret i, per tant, els seus noms responien als adjectius ordinals:
Quintilis, Sextilis, September (Setembre), October (Octubre), November (Novembre) i December (Desembre) eren anomenats així perquè eren el setè, vuitè, novè i desè mes. 

Si voleu ampliar la informació, mireu-vos aquest Quèquicom (Quisquidquodomo)

I ara us toca a vosaltres: per què penseu que es van cansar d'atorgar-los noms de déus? Quins romans més ganduls! Quins dos mesos van canviar de nom? Per què el mes que ens fa dotze té un nom que vol dir desè? Que no sabien comptar?

Valete!
Laura Jovani

2n BTX

El grup de Laocoont

Hola!

Avui em toca fer l’entrada al bloc i he decidit explicar amb més detall el mite de Laocoont, aprofitant que a història de l’art també estudiarem una escultura,  "Laocoont i els seus fills", inspirada en el mite .

Començaré explicant el mite.

Heu de saber que és un mite del cicle de la guerra de Troia, que explica que no tots els troians van ser convençuts per l'estratagema dels grecs d'abandonar un cavall de fusta a la platja, simulant que era una ofrena. 

Ja sabeu que els soldats grecs havien omplert el cavall de fusta amb guerrers a dintre, per així poder travessar les muralles troianes.

Laocoont, en veure el cavall, tot indignat va baixar corrent des del capdamunt de la ciutadella i cridà de lluny els seus ciutadans. Ell hi va dir que no s’hi podien refiar, que no es pensessin que els grecs ja se n’havien anat i que el més probable era que dins d’aquell cavall estiguessin els grecs per assaltar les muralles. Els troians sense saber què fer es van quedar pensatius però Sinó, un espia grec, va aparèixer a la platja i els va contar que era un regal per a la deessa Atenea i que, si no l’acceptaven, Troia seria destruïda. En sentir això, els troians van entrar el cavall a la ciutat tal com els havia dit Sinó.

Un altre fet que els va decidir fou que de sobte, des del mar, van aparèixer dues enormes serps marines que van embolicar Laocoont i els seus fills, fins a matar-los. Després es va anar a refugiar al temple d'Atenea.

L’escultura de Laocoont va ser trobada l’any 1506 entre les ruïnes del palau de Neró, situat a Roma. És una escultura del període hel·lenístic, originalment feta en bronze, però, com que les còpies les feien de marbre, que hem conservat en marbre. 

Aquesta escultura representa la figura principal, Laocoont, que lluita per alliberar-se de les dues serps mentre els seus fills, un a cada costat del pare, no tenen prou força per escapar-se.

L’obra s’estructura en la piràmide dels caps dels tres personatges. També es pot observar una diagonal que creua tot el grup baixant des de la part superior esquerra. Són personatges amb la musculatura molt treballada, sobretot el personatge principal. Els nens també tenen una musculatura treballada però de proporcions més reduïdes.

Finalment cal remarcar el realisme de la cara de Laocoont, que expressa el dolor i l'esforç amb la front arrugada i la boca oberta. Actualment l’escultura es troba als Musei Vaticani.

Fa uns anys a l'examen de les PAU va sortir una pregunta relacionada amb aquesta escultura. Si cliqueu l'enllaç la veureu. 

Podríeu vosaltres dir quina de les obres de la pàgina 3 està més directament inspirada en l'escultura del grup de Laocoont? 

Judit Pujadas

2n BTX

La publicitat

Avete!

Com aquesta és la meva primera entrada al bloc des de l’inici de curs i no he estat gaire inspirada, he pensat a fer-ho sobre el meu treball de recerca, ja que és un tema del qual mai hem parlat a classe i jo penso que és bastant interessant. 

Us estareu preguntat de què tracta, veritat? Doncs el treball és sobre el món clàssic en la publicitat. Però avui us parlaré de com publicitat l’antiguitat i sobre els seus orígens.

Els orígens de la publicitat els trobem en especial a l’antiga Roma, a Pompeia, on els primer mètode que es van fer servir va ser el de pintar els anuncis en els murs. Els arqueòlegs van trobar bastants mostres arqueològiques en especial a la ciutat esmentada, on van desterrar rètols que informaven sobre un terreny posat a la venta o sobre una taverna situada en una altra ciutat. 

El primer anunci trobat es data l’any 3000 aC i és un cartell trobat a la ciutat egípcia de Tebes, que ofereix una recompensa d’una moneda d’or per aquell qui capturi i torni al seu amo un esclau fugitiu.

Els primers recursos utilitzats per donar a conèixer les mercaderies i els objectes que es posaven a la venda van ser la veu i els símbols gràfics i encara avui dia es continuen utilitzant. Els podem sentir en els nostres mercats oferint peix, fruita, roba o qualsevol producte. També podem trobar a molts comerços els símbols gràfics que representen l’activitat del comerç, com per exemple una serra a la fusteria, ulleres a l’òptica o un peix  a la peixateria.

A Òstia hi ha encara una taverna que conserva les restes del cartell que anunciava els productes: 

Amb el pas dels segles la publicitat va anar avançant: a l’edat mitjana va continuar sent oral, ja que la majoria de la població no sabia llegir, a partir del segle XV es van desenvolupar els anuncis gràfics amb l’aparició de l’impremta i al segle XVI va aparèixer per primera vegada la marca registrada mitjançant un segle bidimensional o tridimensional que simbolitza una empresa o producte. Tot això fins al present, on Internet és un dels mitjans de comunicació més utilitzats i a través de qual podem compartir el nostre bloc!

Paula Torrents

2n BTX.

O Brother, Where Art Thou?

Χαῖρετε!

L'altra dia buscant informació sobre l'Odissea vaig veure un apartat sobre l''impacte visual de l'obra, i allà vaig veure una pel·lícula amb un nom ben curiós 

"O Brother, Where Art Thou?".

Aleshores, vaig continuar llegint i vaig trobar que aquesta pel·lícula dels germans Cohen s'inspira lliurement en l'Odissea: etrata el Mississipi en l'època de la Gran Depressió amb un peculiar Odisseu (Ulysses Everett McGill, interpretat per George Clooney) que s'escapa d'un camp de treballs forçats per retrobar-se amb la seva dona Peny, clarament inspirada en Penèlope, la dona del nostre Odisseu, que va esperar durant 20 anys el retorn del seu marit. En la seva fugida és acompanyat per dos personatges més i els tres reviuen les aventures de l'Ulisses grec al més pur estil "sureño".

En iniciar aquesta fugida agafen un tren i es troben un endeví cec que està clarament inspirat en el Tirèsies grec: a l'Odissea d'Homer s'explica com, un cop mort, Tirèsies rep a l'Hades la visita d'Odisseu. L'heroi, seguint els consells de Circe, fa les libacions i els sacrificis necessaris per posar-se en contacte amb els morts: deixa regalimar dins d'un fossat la sang dels sacrificis, que atrau les ànimes dels difunts. 

L'ombra de Tirèsias és la primera a beure'n. Tot seguit, l'endeví explica a Odisseu la causa de l'animadversió del déu Posidó, que el persegueix perquè havia cegat el seu fill Polifem. També li aconsella que, si vol tornar sa i estalvi a Ítaca, respecti per damunt de tot els ramats d'Hèlios, un consell que els seus companys de viatge no escolten.

A la pel·lícula, després es troben amb tres belles bugaderes inspirades en les sirenes del Cant XII de l'Odissea, les quals aparten als fugitius captivant-los i retratant-los en el seu camí de tornada. 

També es troben amb un venedor de Bíblies, que els enganyarà, els apallissarà i robarà tots els seus diners: està inspirat en el Polifem de la illa dels ciclops, fill de Posidó, que es menja alguns companys d'Odisseu al Cant IX. 

Odisseu va escapar de la seva cova emborratxant-lo i deixant-lo cec mentre dormia.

El cíclop de la pel·lícula és golafre i du un ull tapat.

I aquests són alguns dels detalls de la pel·lícula, que és gaire fidel al relat sinó una mera inspiració. Però em va agradar perquè fa moltes referencies a l'obra clàssica i m'ha servit per explicar algunes de les aventures d'Odisseu que estem estudiant i plasmant en les entrades al bloc. 

I vosaltres, sabeu d'alguna pel·lícula més que estigui inspirada en l'Odissea? 

Fran Osorio

2n BTX

L'art d'estimar

Avui m’agradaria fer una petita introducció del llibre "L’art d’estimar" d’Ovidi. Aquest és el nostre llibre de lectura per aquest any. El curs passat ja vaig fer una petita entrada sobre Ovidi i les seves obres, però avui, em centraré una mica més en aquesta obra, ja que la tenim per a les PAU.

L’art d’estima consta de tres llibres. És un poema didacticoelegíac de 2.400 versos que tracta sobre l’art d’agradar al sexe oposat, sobre la tècnica de seducció, és a dir, és un manual d’amor!! Els dos primers llibres van dedicats als homes, és a dir, que han de fer per seduir una dona, com l’han de tractar, quins regals han de fer-li.. en canvi, el tercer llibre va dedicat a les dones, com han de vestir, quina ha de ser la seva actitud...

LLIBRE I

Hi ha una petita definició d’art; Ovidi ens diu que Venus, l’ha proclamat artificem tenero amori (mestre del tendre amor). Seguidament ens explica on es podien trobar les dones (teatre, circ, fòrum...), com s’ha de seduir-les i que has de fer per mantenir el seu amor. Parla molt breument sobre el rapte de les sabines. L’autor recomana tenir confiança en un mateix per seduir una dona, ens diu que totes les dones oculten els desitjos però són aconseguibles i ens posa algun exemple com Biblis i Caune, Mirra i el seu pare... Per seduir una dona has de guanyar-te la complicitat de la seva esclava, i l’eloqüència i la insistència són molt útils. Els homes han de cuidar el seu cos seguint unes instruccions.

LLIBRE II

Dedica aquest llibre per explicar com mantenir l’amor de la dona seduïda. Ens diu que cal cultivar més l’esperit que no pas el cos, ja que la bellesa física és efímera. Ens fa un petit aclariment, i és que els seus llibres van dedicats als homes pobres, ja que els rics, poden seduir les dones amb regals. La insistència, la paciència, la condescendència i la servicialitat són necessàries per mantenir la dona seduïda. Has de fer regals senzills i has de guanyar-te la confiança dels criats. Fingir interès per la dona, i altres enganys diu que afavoreix la duració de la relació i ens diu que si hi ha una ruptura, fer l’acte sexual és la millor reconciliació.

LLIBRE III

L’amor de les dones és més ferm que el dels homes. Ens cita el tòpic del carpe diem, seguit de consells sobre els diversos complements que pot fer servir una dona: el pentinat, el vestit, la higiene i la dissimulació dels defectes. També, diu, la dona ha de saber riure, plorar, ballar, parlar, cantar, caminar, conèixer la poesia elegíaca, jugar...

Fa un petit recordatori a les dones dels llocs que han de freqüentar, que són els mateixos que havia aconsellat als homes. Fa una petita llista d’amants perillosos que s’han d’evitar: els presumits, els lladres que fingeixen estar enamorats, els que tenen mala reputació i els mentiders. Aconsella a les dones, que no siguin avaricioses a l’hora de demanar regals, que sàpiguen escriure cartes amb estil, que se sàpiguen comportar a qualsevol lloc i en qualsevol situació o circumstància. Finalment avisa que la gelosia és un arma perillosa...

I aquest és un breu resum del llibre, en el qual encara hi ha moltes parts per descobrir, ja que no puc desvetllar-vos tots els secrets del llibre, no?
I... no us resulten familiars aquests consells, aquestes instruccions que Ovidi dóna a homes i dones? A què us recorden?

Ara m’agradaria que amb la meva petita aportació, agafeu el llibre i el llegiu. Quan l’acabeu, ja em direu si us ha agradat, i la vostra opinió!

Lorena Guerrero
2n BTX

Mitos y leyendas a RTVE: El viatge d'Odisseu

Χαῖρετε πάντες!

Com ja hem comentat a classe a RTVE (La 2) fa dues setmanes va començar una sèrie dedicada a la mitologia. Alguns l'heu començat a veure, però l'hora desafortunada en què la fan dificulta bastant el seguiment.

Aquesta setmana l'episodi era dedicat a Odisseu i el seu viatge, i com que els alumnes de  2n de grec esteu ara mateix immersos en la lectura de l'Odissea d'Homer, he pensat que seria bona idea penjar-vos el vídeo en el bloc. Si tenim temps, el mirarem a classe. Si no podem, us el recomano.

Mitos y leyendas: Ulises (Odiseo)

Mitos y leyendas - Ulises (Odiseo)

• Mitos y leyendas - Ulises (Odiseo)

A més, si cliqueu a sobre de Mitos y leyendas l'enllaç us durà a la pàgina principal i a l'apartat PER SABER-NE MÉS on hi ha informació general del programa. 

A més, si voleu informació adicional del mite podeu mirar els enllaços:         

• Quan va escriure Homer l'Odissea i l'Ilíada? 
• Què diferencia Ulisses dels altres herois homèrics?

Espero que us agradi!

Odyssey's locations

Χαῖρετε!

Donat que ja portem moltes entrades interessants en el nostre bloc, arriba un moment en el qual és difícil continuar millorant en aquesta línia. Aquesta qüestió m’ha dut a un llarg temps de meditació per trobar quelcom captivant per poder compartir. 
Finalment, m’he decantat pel vessant grec (ja que és la primera entrada que faig relacionada amb els grecs exclusivament) tot fent una petita investigació, recollint en aquesta entrada tots els llocs que són citats en L’Odissea d’Homer i intentant explicar la ubicació actual de cada un d’aquests meravellosos indrets. Ha sigut una tasca difícil ja que no hi ha conclusions exactes sobre les ubicacions i a dia d’avui encara hi ha discrepàncies.

El viatge d’Odisseu

Començaré amb el punt de partida del conegut viatge d’Odisseu que, encara que sembli que va estar una eternitat viatjant, realment va durar només tres anys.

• Troia, Ιλιον > 
  Hisarlik, Turquia

Odisseu en acabar de lluitar en la guerra de Troia marxa amb els seus homes. Troia actualment està situada a la ciutat de Hisarlik a Turquia.

• Ismaros, Ισμαρος > Ismaros, Grècia

Abans de fer via cap a Ítaca, Odisseu i els seus homes decidiren saquejar Ismaros, una ciutat habitada pels Cicons. No contents amb matar els homes, endur-se les dones i riqueses, els homes d’Odisseu volien quedar-se a celebrar la victòria encara que ell no ho veia gens bé. Tot seguit van aparèixer altres Cicons i van obligar a marxar als aqueus.

En l’actualitat, Ismaros continua en la mateixa ubicació amb el mateix nom a Grècia.

• Cap de Malea, Ακρωτήριον Μαλέας > Cap de Malea, Grècia

Després de l’estrepitosa fugida dels aqueus, aquests van perdre el rumb a causa d’una forta tempesta de nou dies de durada que va provocar el naufragi de diverses embarcacions i la desubicació de tots els tripulants restants.

Aquest fet va ocórrer a prop del Cap de Malea, conegut pel seu habitual mal temps. Actualment conserva el nom i està a Grècia.

Ver mapa más grande

• Illa dels Lotòfags, Λωτόφαγων νήσος > Djerba, Tunísia

Finalment, van arribar a la illa dels Lotòfags, on els habitants varen oferir-los un fruit estrany. Ells van tastar-lo i s’anaven sentint cada cop més ociosos i s’anaven oblidant de les ganes de tornar a casa. Odisseu va haver de portar-los a les naus per tornar a fer camí cap a casa.

Els estudiosos ubiquen aquesta illa a l’actual illa de Djerba a Tunísia.

Ver mapa más grande

• Illa dels Cíclops, Κύκλωπες νησος > Sicília o Centre d’Itàlia, Itàlia

La següent parada va ser a l’Illa dels Cíclops, una terra fèrtil i tranquil·la. L'exploració de l'illa va acabar amb Odisseu i els seus homes presoners de Polifem, una bèstia gegant i amb un sol ull com tots els seus companys. Per escapar, el van emborratxar i després el van enganyar.

No se sap ben bé l’indret on vivien els Cíclops, però es diu que pot ser en l’actual illa de Sicília o en el centre d’Itàlia, ja que en els dos hi ha coves semblants a les descrites en el poema.

Ver mapa más grande

• Telepylos, Τηλέπυλος; Messapia, Itàlia > Apulia, Itàlia; Noruega, Suècia o Finlàndia

Després de molts dies de navegació van arribar a Telepylos, la terra dels lestrígons. Eren gegants antropòfags que van menjar-se la tripulació d’onze vaixells deixant únicament el d’Odisseu que va poder fugir. Els dies eren molt llargs i les nits molt curtes.

Aquest fet ha derivat en la manca de certesa sobre el seu paratge. Uns diuen que es troba a l’actual Apúlia a Itàlia, però altres pensen que podrien ser les terres de Noruega, Suècia o Finlàndia ja que en els estius hi ha més hores diürnes i molt poques nocturnes.

Ver mapa más grande

• Aeaea o Eea, Αὶαία > Entre Illa d'Elba- Costa del Tirrè, Monte Circeu, Illa de Ponza, Itàlia; Illa de Lošinj, Croàcia; Illa de Paxos, Grècia

Van voltar per moltes illes fins arribar a Eea, lloc on vivia la bruixa Circe. Aquesta va convertir els homes d’Odisseu en porcs, però finalment els va tornar a transformar en humans.

La localització actual d’aquesta illa és la mes incerta de totes, ja que hi ha qui diu que vivia en una illa entre l’illa Elba i la costa del mar Tirrè, que estiuejava a Monte Circeo i passava l’hivern a l’illa de Ponza en Itàlia. També es diu que habitava l’illa croata de Lošinj o fins i tot l’illa grega de Paxos. La més probable és la de Ponza.

Ver mapa más grande

• Terra dels Cimeris, Κιμμέριοι νῆσος; Entrada a l’Hades > Nord del Mar Negre; estepes entre Ucraïna i Rússia (Dnièster-Don); Islàndia

En arribar a la terra dels cimeris, Odisseu va entrar a l’Hades per invocar l’esperit del profeta Tirèsies. Aquest el va guiar per a la tornada a casa.

Avui dia, encara no se sap del tot la ubicació però s’estima que és entre el riu Dnièster i el Don al nord del Mar Negre o políticament entre Ucraïna i Rússia.

Ver mapa más grande

• Illa de les Sirenes, Σειρῆνες νῆσος > Illes Lipari, Itàlia 

Per a tornar a casa, havia d’afrontar diferents obstacles com el de les Sirenes. Aquestes captaven els homes per la seva encisadora veu i per evitar-ho, Odisseu manà als seus homes tapar-se les orelles amb cera i lligar-lo al pal major del vaixell perquè volia escoltar com cantaven aquells éssers. 

Podríem trobar les Sirenes en les actuals illes Lipari a Itàlia, en el cas que existissin. 

Ver mapa más grande

• Escil·la i Caribdis, Σκύλλα και Χάρυβδις > Estret de Messina, Itàlia; Cap d’Skilla, Grècia 

Poc després, van ensopegar amb dos grans roques que sortien del mar. La més alta tenia fum en el seu cim i l’altra tenia un remolí a prop que succionava tot el que passava per allà. En la primera hi vivia un monstre anomenat Escil·la i en la segona Caribdis, el remolí. Odisseu va haver de navegar entre tots dos perills. 

Una de les possibles ubicacions és l’estret de Messina a Itàlia i l’altra al cap d’Skilla a Grècia.

Ver mapa más grande

• Trinàcia, Θρινακία > Sicília, Itàlia 

Van arribar a Trinàcia, l'illa on el bestiar d’Hèlios pasturava tranquil·lament, per “repostar”. Tota la tripulació es va menjar aquell bestiar i van fer via un altre cop. L’illa ha sigut identificada com la de Sicília. 

• Ogigia o Atlantis, Ὠγυγία o Ατλαντίς > Illa Gozo, Malta; Sardenya, Illes Lipari, Itàlia; Imaginària 

Després de la gosadia de la tripulació, van ser castigats per Zeus i van naufragar a causa d’una terrible tempesta. Només Odisseu va sobreviure i després d’un temps a la deriva, va arribar a Ogígia, on va conèixer la nimfa Calypso. Aquesta s’enamorà i el retingué durant set anys. 

Ogígia se situa en l’actualitat a l’illa Gozo a Malta, però també es parla de Sardenya i de les illes Lipari d’Itàlia com a possible lloc. L’illa Ogígia ha estat relacionada amb la perduda Atlàntida, però aquest fet la converteix en una illa imaginària. 

Ver mapa más grande

• Esqueria, Σχερίηv > Corfú, Κόρκυρα; Grècia 

Després del seu peculiar captiveri, Odisseu intenta tornar cap a casa però Posidó l’enxampa navegant i provoca una altra tempesta per la ira per la mort del seu fil Polifem, el Cíclop. Odisseu torna a sotsobrar i finalment acaba en l’illa Esquèria on habitaven els Feacis, que el reben, alimenten i ajuden a tornar a casa amb el millor dels seus vaixells. 

Esqueria sense gaire dubtes és avui dia l’illa de Corfú, a Grècia. 

Ver mapa más grande

• Ítaca, Ιθάκη > Ítaca, Grècia 

Contra tot pronòstic, Odisseu aconsegueix arribar a casa sà i estalvi per expulsar els pretendents de la seva muller Penèlope i reunir-se amb tota la família. 

L'Ítaca d'Homer és teòricament la mateixa illa que l'actual, encara que hi ha moltíssimes hipòtesis que posen en dubte aquesta suposició.

Ver mapa más grande

El viatge de Telèmac 
Telèmac també va començar un viatge per trobar el seu pare. Les zones que va visitar són bàsicament al Peloponès: 

• Pilos, Πύλος > Pilos, Grècia 

Telèmac va a buscar ajuda sobre el parador del seu pare i decideix visitar a Nèstor, rei de Pilos. Pilos és la actual ciutat de Pilos a Messènia, Grècia. Encara que antigament la ciutat podria haver sigut molt més extensa. 

Ver mapa más grande

• Feres, Φερές > Velestino, Grècia 

Nèstor no el va poder ajudar i va manar al seu fill que l’acompanyés a veure Menelau, rei d’Esparta. Durant el camí, els dos nois van descansar a Feres.

Feres és avui la ciutat de Velestino a Tessàlia, Grècia. Se sap per les evidències de les ruïnes de la ciutat que resten allà. 

Ver mapa más grande

• Esparta, Σπάρτη > Esparta , Grècia 

Telèmac va arribar a Esparta i va ser rebut per Menelau. Després d’una prodicció de Proteu, el noi tornà a Ítaca per ajudar el seu pare a fer fora els pretendents de la seva mare. Esparta continua existint com a ruïnes arqueològiques. 

Ver mapa más grande

I fins aquí la meva entrada. 
Creieu que el que acabeu de llegir és veritat? Han existit aquells indrets? De ser així, com devien ser els seus habitants per obtenir aquesta fama mitològica? Realment els lotòfags i els antropòfags existien i es prenien aquells narcòtics i menjaven humans respectivament? Són misteris que difícilment tenen resposta... O no? 

Marco Talavera
2n BTX