Hodie est

dimarts, 2 d’octubre de 2012

Paral·lelismes d'Antígona i la guerra civil espanyola

Avete omnes,
Després de rumiar-ho molt he decidit explicar-vos com la mitologia pot servir per publicar allò que la censura prohibeix. 
Salvador Espriu (1913-1985) va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català. Des que era petit va llegir molta literatura clàssica, sobretot mitologia grega (fins i tot en l’idioma original) i això finalment va ser un referent en la seva literatura, a la qual es va dedicar plenament a causa de la seva malaltia.
Jo vull comentar l’Antígona que va escriure Espriu, prenent de referent l’Antígonade Sófocles i El set contra Tebes, d’Esquil.


Antígona és un mite grec que explica la història de la mateixa Antígona, filla d’Èdip , que mor només per desobeir ordres del tirà que li nega donar sepultura a un dels seus germans, després d'una baralla on tots dos moren. Ella desobeeix les lleis d’aquest i fa cas a les seves pròpies, a les de la sang.

Espriu utilitza la història d’Antígona com una metàfora del que és una guerra civil: vencedors i vençuts. Hi ha tota una sèrie de paral·lelismes, per exemple, sense anar més lluny el tirà de l’obra, Creont, estableix una connexió amb el dictador espanyol Franco.

Les característiques que regeixen l’Antígona d’Espriu són la seva moralitat i noblesa elevada, la seva ambició i a la vegada valentia en sacrificar-se (va ser una mort estèril, però). De tota manera és la redempció d’un llinatge tràgic: el d’Èdip (lectura que treballarem aquest any).

Cal dir que l’obra inclou dos personatges propis d’Espriu, de diferent ordre social però a la vegada agermanats –que són els únics que recolzen Antígona-, però entre ells cal destacar el Lúcid conseller que és veu de saviesa,i que a la vegada apareix fora del temps en què transcorre l’obra. El final de l’obra és un parlament d’aquest personatge, on el text opcional per llegir que presenta Espriu és una reflexió sobre la mort d’Antígona, que mor ofegada sota terra.
La mort estèril d’Antígona es podria comparar amb les morts de la guerra civil espanyola, que ben mirat només van causar dolor al país. Totes dues guerres regides per caps que obeïen les seves pròpies ordres (Creont i Franco).

Per tant, com podeu veure, Espriu en temps de censura va poder publicar una obra amb una forta crítica de la situació que vivia a través d'un simbolisme passat pel cedàs de la mitologia grega, ja que reflectia clarament la seva època i plasmava, a més a més, la seva opinió. Tot això va passar desapercebut gràcies a la mitologia grega i al mite d’Antígona.

Espero que us hagi agradat.
Valete!
Adriana Hernández Planillas
2n BTX B

6 comentaris:

Ari ha dit...

Molt ben associats els paral·lelismes i sobretot la connexió entre el mite grec, fen referència a la guerra civil espanyola. M'agradat molt, bon treball Adriana!!

L'ombra d'un somni ha dit...

Bé, Adriana, has fet un bon aprofitament de les ensenyances de literatura catalana, i ens serà molt útil la teva entrada quan llegim l'Èdip Rei i parlem del mite d'Antígona.

Bona feina!

fraaan7 ha dit...

Molt be Adriana em sacat molt partit a las clases de literatura catalana! Pobre familia la de Edip... :(

Raquel. M ha dit...

M'ha semblat molt interessant aquesta entrada, ja que no en tenia molta idea sobre el mite ni sobre la protagonista. M'ha agradat molt. Felicitats!!

Ζήνων ha dit...

Normalment els grans tirans, dictadors, autòcrates o com ho vulgueu dir d'abans, eren personatges mediocres sense cap tipus de capacitat intel·lectual.
Això explica com fets, com el que acabes d'explicar, poguessin ocórrer en temps de cesura, ja que no es tenia el nivell suficient com per adonar-se'n de la correlació.

És molt interessant Adriana :)

Adriana. ha dit...

La veritat és això que dius Marco: no tenien dos dits per veure els paral·lelismes i Salvador Espriu els bandejava amb la seva intel·ligència.