Hodie est

dimarts, 9 d’octubre de 2012

Què es manté dels antics Jocs Olímpics?

Avete!

De nou ens tornem a trobar aquí un altre any! Jo avui, a causa de la meva afició a l’esport, he decidit parlar del tipus de competicions que es celebraven als Jocs Olímpics i relacionar-les amb les que practiquen els esportistes d’avui dia.

Els Jocs Olímpics van celebrar-se per primer cop l’any 776 aC. El seu nom fa referència al lloc on s’organitzaven antigament les olimpíades: al santuari grec d’Olímpia. Els Jocs es celebraven cada 4 anys, entre els mesos de juny i agost.

Hi havia diferents modalitats, les quals rebien el nom d’agones. La paraula “agón” per als grecs significava lluita, combat i a causa d’això als competidors se’ls anomenava agonistes (lluitadors).

En podem diferenciar 3 tipus d’agones:
- Agones atlètics:
Carreres: la carrera més antiga era la de velocitat que constava de 192 metres, que aproximadament equivaldria a un estadi.

Salt de longitud: de tots els salts que existeixen actualment, l’únic practicat pels grecs, era el de longitud. Els atletes agafaven impuls (menys que l’actual) i saltaven sobre un fossar de terra. En aquell moment no es calculaven les longituds, sinó que comparaven les empremtes que deixaven els competidors.

Llançament de disc: els competidors llançaven discos de bronze. La mida i el pes variava segons qui el llançava. El disc més pesat feia 6,6 kg i tenia 33 cm de diàmetre. La gràcia de la prova era assolir la màxima distància encara que et deixessis un braç pel camí.

Llançament de javelina: no es valorava la punteria sinó la distància. La javelina tenia l’altura d’un llançador i encara que en el seu origen es tractava d’un arma de guerra, la que s’utilitzava al Jocs no tenia punta.

-Agones luctatius:
Lluita: consistia en guanyar el rival sense colpejar-lo, és a dir, no es permetien cap tipus de puntada de peu, cops de puny, etc.

Pugilat: en aquest esport, en canvi, es colpejava l'adversari a força de cops de puny, de manera que al final se’t treien les ganes de somriure amb les poques dents que et quedaven. Aquest esport equivaldria al que actualment denominem “boxa”.

Pancraci: és l’equivalent a les arts marcials. Es permetia colpejar el rival amb qualsevol part del cos. El combat podia finalitzar o bé perquè el contrari es rendia o perquè acabava morint.

- Agones hípics:
Carreres de carros: constituïen el moment més important dels Jocs Olímpics. El carro tenia 2 rodes i en ell hi viatjava l’auriga. Amb una mà conduïa al cavalls i amb l’altre portava el fuet (però no el de menjar). El carro podia ser tirat per 4 cavalls (quadriga) o per 2 (biga). Els cavalls podien tenir tot tipus d’obstacles, ja siguin tanques, fossars, pendents o terrenys complicats.

- Pentatló:
Era la competició per excel·lència de les olimpíades. Constava de cinc (πέντε) proves: una carrera de velocitat, salt de longitud, llançament de disc, javelina i lluita. La veritat és que aquesta competició  aconseguia que en acabar-la no poguessis aixecar-te del llit fins que no havia passat gairebé tot un any. Ara, eres coronat com l'atleta més complet!!!

Com heu pogut veure encara es conserven la majoria de les proves que es duien a terme antigament. Això sí, al llarg dels anys s’han anat afegint moltes proves més, com ara el bàsquet, el futbol o el voleibol entre d’altres.

Jo us he explicat quines eren les antigues proves olímpiques. Ara vosaltres en sabríeu dir alguna més de les modernes? Quants esports actualment són olímpics? Quins són els darrers a incorporar-se en el llistat?

Espero que gaudiu de l’entrada!
Valete!

Arianna Luján
2n BTX 

10 comentaris:

Hefesto ha dit...

Una entrada molt interessant Ari! Responent a la teva pregunta crec que uns dels últims esports que s'han incorporat a les Olímpiades es el Taekwondo (fa uns 20 anys més o menys). Molt bona feina!

Lorennna ha dit...

192 metres? Bah! Aficionats! Jaja m’ha agradat l’entrada, em sembla interesant, podríem fer un dia una representació dels jocs olímpics d’aquesta època, no? O per carnaval! Guanyaríem el premi, segur! Si aconseguim coordinació!. M’ha vingut una bona idea. Felicitats!

L'ombra d'un somni ha dit...

Molt bé, Ari.
Una entrada molt adient ara que començarem a parlar dels fets principals que tenen lloc durant l'època arcaica de la història de Grècia.

I pel que fa a la pervivència, recordeu que el lema dels moderns jocs olímpics és en llatí: "Altius, citius, fortius" i que l'himne és una composició de 1896 del grec Spirídon Samaras amb lletra (en grec) del poeta Kostis Palamás.

Ara algú me'n podria dir quin era el premi atorgat als guanyadors a l'antiga Grècia?

Neus ha dit...

Molt interessant l'entrada Ari, està bé que deixem clar que la cultura grega ens va deixar moltes herències!

Com que he vist que Hefest ja ha contestat a la teva pregunta jo respondré a la de la capitana. Als guanyadors de les olimpíades no se'ls hi donaven premis sinò que se'ls hi posava una corona de fulles d'olivera.

Ζήνων ha dit...

Sincerament, la teva entrada m'encanta Ari. Vull respondre la pregunta de la Laura explicant què obtenien els guanyadors.

Bàsicament no hi havien premis materials, sinó que aconseguien honor i gloria. Tot i això s'els atorgava un premi simbòlic consistent en una poma de bronze (com la d'Eris) en la qual es gravava el nom del pare, lloc de naixement i llinatge del guanyador.

Finalment, per al campió del pentatló es feia una estàtua d'ell en el temple de Zeus (Atenes). Rapsodes i aedes narraven les fites dels campions en arribar a la ciutat natal.

Per últim, m'agradaria fer una pregunta perquè llegint l'entrada s'ha creat un dubte en mi...
La paraula "auriga" en aquest context, no és un anacronisme? Com es deien llavors els genets?

Ari ha dit...

Et contesto jo mateixa. No és pas un anacronisme, el terme auriga, també s'utilitza en aquest context.

fraaan7 ha dit...

Molt divertida la teva entrada Ari m'has fet riure amb:" i amb l’altre portava el fuet (però no el de menjar)."

Adriana. ha dit...

A mi m'encanta el llançament de disc.
Jo vaig haver de parlar de les carreres de carros, realment era difícil no caure.
M'ha agradat molt l'entrada, Ari!
:)

L'ombra d'un somni ha dit...

Marco, Ari, sobre el mot "auriga", etimològicament està format sobre "oreae ago" (portar les regnes) i és d'origen llatí. En grec la paraula que el designaria és ἡνιόχος, literalment portador de regnes.
Per tant, tens raó; usar auriga és un anacronisme, però acceptat, ja que és la paraula que s'ha utilitzat sempre per traduir ἡνιόχος, en lloc de portador de regnes.
I els genets eren els ἱππευταί.

Bona observació!

Raquel. M ha dit...

M'ha semblat molt interessant la teva entrada, Ari. I responent a la teva pregunta, crec que actualment n'hi han uns 29 esports olímpics.
Molt bona entrada! :)