Hodie est

dilluns, 7 de novembre del 2011

Jason i els argonautes

Avete!

Avui, en la meva primera entrada, explicaré el mite de Jàson i els Argonautes.


Conten que a Tessàlia, al nord de Grècia el rei de Iolcos, Èson va ser destronat i empresonat per Pèlias, el seu germanastre, a qui quan es va apoderar del regne un oracle el va avisar que anés amb compte amb un home amb una sola sandàlia.

Mentrestant Jàson, el fill del rei destronat, havia estat confiat al centaure Quiró perquè l’eduqués. El centaure li va ensenyar a caçar i a lluitar, i, un cop es va fer gran, Jàson va emprendre camí cap a Iolcos per alliberar el seu pare i recuperar el tron.

Després de caminar uns quants dies va arribar a la riba d'un riu, on va trobar una vella que no podia travessar-lo. Jàson la va pujar a coll-i-bé i va creuar el riu, i encara que gairebé s'ofega no la va deixar anar fins arribar a l'altre cantó del riu.

Allà es va adonar que havia perdut una sandàlia, però la dona, que en realitat era Hera, havia recuperat el seu aspecte i li va prometre ajuda. Després la deessa va desaparèixer i el noi va continuar el seu camí.

Finalment va arribar a Iolcos i va entrar al palau on Pèlias al veure'l calçat només amb una sandàlia es va esverar, i atemorit es va comprometre a retornar el regne a Èson si Jàson aconseguia el velló d'or. El velló havia estat d'un marrà amb la llana d'or, fill de Posidó, i es guardava a la remota Còlquida, pel rei Eetes.

 Jàson va encarregar a Argos la construcció d’una nau de cinquanta rems, que anomenà Argo. El mascaró el bastí la deessa Atena, i el va dotar d'una veu profètica. Per formar la tripulació, Jàson va convocar tots els herois de Grècia per acompanyar-lo en un viatge tan ple de riscos com de glòria.

Cinquanta herois van acudir coratjosos a la crida, entre els quals Hilas i Hèracles, els bessons Càstor i Pòl·lux Teseu, Peleu, Acast, i una única dona, Atalanta, que superava els homes en l’arc i en la cursa. Tots ells, als quals es va afegir Argos, van rebre el nom d’Argonautes, és a dir "navegants de l’Argo".

En poc temps van arribar a l’illa de Lemnos, poblada per dones, les quals havien mort els seus homes per la poca atenció que els prestaven. Els herois van ser molt ben acollits per les lèmnies i la seva reina Hipsípile, tant que s’oblidaren de la seva missió fins que Hèracles els va obligar a marxar.

Passat l’Hel·lespont, en una escala Mísia, Hilas, jove amant d’Hèracles, anà a buscar aigua i fou raptat per les nimfes d’una font, captivades per la seva bellesa. Hèracles el cercà llargament en va, sense preocupar-se de tornar a la nau, que reprengué la navegació sense ell.

A Tràcia van trobar un endeví a qui els déus havien imposat un càstig doble: l’havien deixat cec i condemnat a viure turmentat per les Harpies. Càlaos i Zetes, els dos fills de Bòreas, van perseguir-les fins a aconseguir que juressin deixar de fer sofrir Fineu. Aquest a canvi els va aconsellar la manera de passar les Simpliègades, unes enormes roques flotants que obrien i tancaven l’entrada del mar Negre xocant entre si. Seguint les instruccions de l’endeví, els Argonautes van deixar anar un colom que va aconseguir travessar-les perdent tan sols una ploma de la cua. De la mateixa manera l’Argo va passar amb la pèrdua d’una taula de la popa. 

Arribaren per fi a la Còlquida, on Jàson es va presentar davant el rei Eetes i li va demanar el velló d’or. Eetes acceptà donar-l'hi amb la condició que Jàson sol fes dues difícils proves: junyir dos enormes toros ferotges amb peülles de bronze que respiraven foc i arar amb ells un camp i sembrar-hi les dents del drac de Cadme.  

Amb l’ajut de les arts màgiques de Medea, filla d’Eetes, enamorada perdudament de Jàson, va realitzar aquests treballs i va poder desfer-se dels homes armats que sorgeixen de la terra en sembrar-hi les dents del drac. Tot i així Eetes no tenia la intenció de lliurar-li el velló sinó que volia matar a tots els Argonautes.

I un altre cop Medea els va ajudar: ella adormí el drac que custodiava el velló, penjat d'un arbre, el van agafar i van fugir en l’Argo tot emportant-se Apsirt, el petit germà de Medea.

Quan es van adonar que Eetes els perseguia, Medea va escuarterar el seu germà i va escampar els membres pel mar perquè el seu pare perdés el temps recollint-los i abandonés la persecució.

En la tornada els Argonautes es van veure veuen obligats a fer una llarga volta. Però finalment arribaren a Iolcos i lliuraren el velló a Pèlias, que mentrestant havia mort els pares de Jàson. La venjança de Medea fou terrible: amb enganys convencé les filles de Pèlias que, després d’esquarterar-lo, el podrien rejovenir bullint-ne els membres amb els filtres que ella mateixa els proporcionaria.

Com a càstig per la mort de Pèlias, Medea i Jàson són desterrats de Iolcos per Acast, que succeeix el seu pare en el tron, i van a viure a Corint, acollits pel rei Creont.

A Medea i Jàson encara els quedaran algunes desventures més per viure, que, si teniu sort els que feu grec, i arriba el llibre, llegireu al segon trimestre!

Isabel Segura
1r BTX

6 comentaris:

Laura ha dit...

Molt bé, Isa, amb la teva aportació queda inaugurada, és a dir, sota els bons auguris, la participació dels alumnes de 1r de batxillerat, que com sempre, teniu molta tirada per la mitologia.
Als que sentiu el mite de Jàson per primera vegada, llegiu-la amb atenció perquè anirem descobrint que és present en moltes més històries (Medea, el signe d'Aries, etc.) i als que ja la coneixíeu us anirà bé per recordar-la.

Bona feina!

LucilaPalma ha dit...

A mi em van passar la pel·licula del Jàson i el vellò d'or l'any passat, però havia coses com la del cec que no m'enrocordava o que només portava una sandàlia.

Neus ha dit...

Interesant la explicació Isabel, encara no habia sentit la història de Jason.

Raquel. M ha dit...

La veritat es que no me'n recordava d'aquest mite, a sigut molt interesant.

Ζήνων ha dit...

Una entrada óptima però també s'ha de dir que és molt folgada. També hi ha l'ús d'un disfemisme "vella" que no és massa adient però en aspectes generals, felicitats :)

Gal·la ha dit...

Que si els queden coses per sofrir a Jasò i Medea, sobretot al primer.

I és que, veient com era aquesta dona, no va sospitar com acabarien les coses?

Bé, els que aquest any feu primer ja veureu com acaba. I els de segón, crec que és difícil d'oblidar com acaba.

PD: No he comentat res del final per que us ho llegiu (dedicat als de primer). Estic segura que us agradarà.

Petons;)