Segon comiat o comiat a Segon!

Una altra promoció que ha acabat, que se’n va. De nou, una barreja d’alegria amb pinzellades de tristesa.

Han estat dos cursos amb vosaltres, compartint un munt d’hores i de vivències.

A primer una classe peculiar, i a segon, veient com maduràveu, com us fèieu grans, patint cadascun de vosaltres les seves batalles personals.

Amb tots vosaltres he viscut moments “especials”, que no tenien massa a veure amb la dificultat del grec o l’interessant literatura llatina, perquè quan veníeu a classe heu portat sempre raó (cervell disposat al 100% a aprendre els secrets de les llengües mortes) i cor (que sovint s’ha imposat al cervell i ens ha dispersat l’atenció cap a altres qüestions més importants). Alguns heu viscuts al llarg d’aquest darrer any moments delicats, dolorosos, però també feliços i divertits.

I crec que en tot moment la nostra petita aula ens ha acollit amb amor, amb respecte i amb delicadesa. Em sembla que tots hem pogut ser com som, sense màscares ni restriccions, i com som ens hem estimat.

Jo us he fet costat però vosaltres també heu estat quan calia, cada dia a classe, en les excursions, en el viatge a Grècia, en els dinars al grec, en l’Èdip a Sant Jordi, i sobretot en el projecte, engegat enguany, per a i amb vosaltres, del blog de clàssiques L’ombra d’un somni.

Les classes, les sortides, el viatge, el blog... tot ha estat possible perquè vosaltres (i els de primer) hi heu estat disposats.

I a més, m’atreviria a dir que fins i tot us sentiu orgullosos d’haver estudiat el que heu estudiat contra tot i contra tots, i que les clàssiques sempre tindran un raconet en el vostre cor. Jo amb això ja en tinc prou.

Per a mi ha estat un any molt bonic. Us trobaré a faltar a tots.

PLURIMAS GRATIAS VOBIS DO

BONA FORTUNA

ΣΑΣ ΕΨΧΑΡΙΣΤΏ ΠΟΛΎ                                      ΚΑΛΉ ΤΎΧΗ

I un video, com no?, de comiat.