Hodie est

divendres, 30 d’abril del 2010

Eros i Psique

En la mitologia grega, Eros (᾿Έρως) era el déu responsable de la luxúria, l'amor i el sexe, i era també venerat com un déu de la fertilitat. El seu nom és l'arrel de paraules com erotisme o eròtic.
El seu equivalent romà era Cupid ("desig"), també conegut com Amor. És fill d’Afrodita. De vegades era anomenat, igual que Dionís, Eleuteri, "l’alliberador".

Psique (Ψυχή) era una princesa d'una bellesa tan perfecta que va despertar immediatament la gelosia d'Afrodita, amb qui la hi comparaven. La deessa, irritada en veure com els seus altars anaven quedant deserts, va encarregar al seu fill Eros, l'Amor, que la vengés, fent que s’enamorés d’un home ben lleig. Eros, però, en veure-la, s’hi va enamorar i no va acomplir l’encàrrec de la seva mare.

Ara bé, mentre que les seves germanes estaven ja casades, Psique era encara verge, a pesar de la seva bellesa. El seu pare, que ja desesperava de casar-la i sospitava alguna maledicció divina, va anar a consultar l'oracle d'Apol•lo, que així li va parlar:
"Ves al cim de la muntanya, oh rei, i sobre una roca abandona la teva filla curosament i engalanada per a unes núpcies fúnebres. No esperis un gendre nascut de la raça humana, sinó un monstre cruel, feroç i serpentí..."
Els pares de Psique van obeir l'oracle. Però quan la jove esperava l'aparició del monstre que el destí li tenia reservat com a espòs, un dolç zèfir la va transportar fins a una vall on es va quedar adormida. Al despertar es va trobar davant un palau encantat en el qual es va anar endinsant, guiada per veus misterioses, per descobrir bellesa i opulència. A l'arribar la nit, Psique va notar prop d'ella la presència del marit que li havia anunciat l'oracle. Psique no podia veure'l, però no semblava tan monstruós com temia i es va lliurar a ell. Amb les primeres llums del dia, el seu espòs va desaparèixer.


El temps passava i Psique vivia feliç en aquell palau, però trobava a faltar la seva família. Va demanar per tant al seu espòs que li permetés veure les seves germanes. Aquest va acabar acceptant, però li feu prometre que mai intentaria veure-li el rostre. Però les germanes de Psique, geloses de la seva felicitat, van fer néixer el dubte en el seu cor, afirmant que el seu espòs era un monstre, ja que es negava a mostrar-se, i la van convèncer perquè desvetllés el seu secret.

Psique es deixa confondre per les seves germanes i una nit enllumenà el marit mentre dormia amb intenció de matar-lo. La jove quedà completament enamorada de la seva bellesa i va caure cegament sota l'efecte de les seves fletxes. Però Eros es despertà ferit per l'oli del llum i, incapaç de castigar-la directament, la condemnà amb la seva absència.
Psique inicià llavors un llarg peregrinar a la recerca del seu espòs, que s'havia refugiat en el palau de la seva mare Afrodita, a qui havia revelat l'origen de la cremada. La deessa es va llançar immediatament després dels passos de Psique per venjar-se. Després de capturar-la, la va fer assotar i li va imposar quatre proves, aparentment impossibles de realitzar, que després de moltes calamitats Psique va finalment dur a terme.
Dels Inferns, on l'havia conduït la seva última prova, Psique va portar una caixa que per curiositat va obrir, i va caure immediatament en un somni mortal.

Però Eros, encara enamorat d'ella, la va trobar i va aconseguir despertar-la. Després pujaren a l’Olimp on van fer les paus amb Afrodita i Zeus els va unir en legítim matrimoni.

Així, diuen que Psique només va ser feliç mentre es va abstenir d'aprofundir, per una curiositat inquieta, en les causes i la naturalesa de la seva felicitat: ja que el coneixement en l’amor és font de dolor...


9 comentaris:

Laura ha dit...

Molt bé, Nàdia, has inaugurat la teva participació al blog amb una història molt bonica, tot i que també molt trista.

I l'escultura de Canova és preciosa, mostra de la sensualitat i la tendresa més absoluta.
Se n'han fet dues versions posteriors. Quina us agrada més?

Anna93 ha dit...

Molt bonica aquesta història Nadia!
A mi l'escultura que més m'agrada és la segona :)

ἐράτω ha dit...

"Però Eros, encara enamorat d'ella, la va trobar i va aconseguir despertar-la"

Preciosa frase, Nadia, m'ha encantat de debò, és molt molt bella la història.

Bon treball tia!

Noemi Esteves-García ha dit...

m'agradat la història.
Com diuen "la curiosidad mató al gato", però per sort la relació Eros, Psique es va arreglar.
fins demà!

῞Ηκτωρ ha dit...

Aquesta història és una de les més boniques.. simplement m'encanta!
I les imatges que han aconseguit recrear els artistes són fabuloses! Doncs a mi la que m'agrada més és
l'escultura de Canova :)

Molt bon treball d'inauguració al bloc Nadia!

Anabel:. ha dit...

Molt bonica la història! És trista però està molt bé.
Felicitats Nàdia!

Fins demà!

Patri ha dit...

Que boonita historia Nadia!!
y las imágenes son también muy bonitas.

Bona entradaa!!!

Pamela ha dit...

"la curiositat va matar al gat" Que bonica però alhora que trista história. M'ha encantat!
Et felicito Nadia molt bona entrada.

Raquel ha dit...

Simplement preciosa aquesta historia, una mica trista pero molt bonica i les fotos fantàstiques, et felicito Nadia!

Ja que el coneixement en l’amor és font de dolor...