Llatí i grec en publicitat

Avete!

Ja sabem que el llatí és una llengua que ha influït tant en la nostra llengua com en la nostra cultura i història. Part d'aquest influència la conservem escrita en llibres, en llatí, que ens mostren mites i informació el coneixement de la qual ens aporta un gran bagatge cultural. Però deixant aquest fet de banda, la llengua llatina també ha arribat a la publicitat actual i potser no ens hem adonat: per això que us parlaré de la influència del llatí en la publicitat.

Un dels àmbits en què la publicitat més utilitza el llatí és en la tria de noms per a marques d'aliments i begudes. Així, tenim el nom de la beguda Aquarius, que està compost per 'aqua' que vol dir aigua i el sufix 'arius' que indica pertanyença, que pertany a algú. 

O la marca de gelats Frigo que deu el seu nom a una paraula llatina, frigus, -oris, que com podeu imaginar-vos vol dir fred.

Però no us penseu que el llatí només apareix en marques d'aliments, sinó que també el podem trobar a enciclopèdies i diccionaris. I ara que estem estudiant la tercera declinació aprofito per a ensenyar-vos el diccionari Vox, que prové de vox, vocis que vol dir veu, (Fixeu-vos en el canvi del nominatiu -cs- a -x).

Una altra marca anomenada Papyrus fa referència a una empresa de material escolar, i, com podeu imaginar, també prové del llatí papyrus, i, que vol dir papir, el suport per poder escriure utilitzat pels romans i elaborat a partir d'una planta aquàtica, el papir. 

La coneguda marca de productes per a la pell Nivea té el seu origen en el terme llatí nivis,is que vol dir neu, o també en l'adjectiu nivus, -a, -um que fa referència al color de la neu.

En el món de l'esport també en trobem exemples: ASICS és una marca que ven material i roba esportiva. El seu nom sorgeix de les sigles de la frase: Anima Sana In Corpore Sano (Una ànima sana en un cos sa).

I la famosíssima NIKE, que també ven roba esportiva, i utilitza no el llatí sinó el grec  per fer referència a la deessa de la victòria Niké, i també inspira el seu logo en les ales d'aquesta victòria alada que podem veure el Museu de Louvre. 

D'altra banda, buscant informació per a aquesta entrada m'he adonat que moltes marques o models de cotxes deuen el seu nom al llatí i fins i tot al grec: Vel Satis, Modus, Clío, Signum, Focus, Transit, Phaetón, Auris, Prius, Micra, Ypsilon, Fabia, Octavia..., i de tots els que he trobat hi ha un que és el que més m'ha cridat l'atenció: Volvo. Aquesta marca prové del verb llatí volvo que vol dir girar, donar voltes.

Aquesta llengua també ha sigut utilitzada en empreses, un exemple Arcadia (Arcadia, ae), una regió de l'Antiga Grècia que era sinònim de vida feliç. I d'aquí que aquesta sigui una empresa que promet vendre habitatges perfectes.

La famosa frase de Cèsar Veni, vidi, vici també ha estat utilitzada en algun anunci publicitari:

I fins i tot, els italians van adaptar aquesta frase per a un anunci sobre un producte relacionat amb la tecnologia. No van utilitzar la mateixa frase, sinó que van escriure la següent: siedi, vedi, vivi, que vol dir seu, mira i viu, fent referència a l'experiència que podia oferir la pantalla del producte.

I no només això, sinó que trobem el llatí en títols de pel·lícules!! Com Invictus, que prové de l'adjectiu invictus, a, um i significa no vençut, i serveix per donar títol a una pel·lícula dedicada a Nelson Mandela, ja que ell mai es va donar per vençut ni es va rendir fins a aconseguir el seu somni de concòrdia i llibertat a Sud-Àfrica.

D'altra banda, fa poc a la web La Vanguardia apareixia un article titulat "El latín sigue vivo", en el qual es parla sobre el llatí utilitzant els llatinismes més coneguts. Aquí us deixo l'enllaç per si voleu fer-hi una ullada.

I fins aquí la meva entrada al bloc! Espero que us hagi aportat nova informació i que la publicitat segueixi utilitzant el llatí com a mitjà de comunicació a l'hora d'anunciar un producte.

Valete!!

Aroa Acosta

1r BTX A 

PS: Podeu aportar nous exemples a aquesta petita mostra que jo us he fet?

Victòria d'Ars longa, vita brevis!

Χαῖρετε!
La passada setmana tingué lloc el IV Concurs Odissea, que ha tingut una participació total de 3556 alumnes provinents de les aules de gran part d'Espanya: des de València han participat 375 equips de 63 centres, de Galícia 267 equips de 59 centres, d'Aragó 105 equips de 19 centres i des de Valladolid 64 equips de 15 centres. Enguany s'hi han sumat per primer cop Andalusia, amb 102 grups de 25 centres i La Rioja, amb 54 grups de 12 centres.

A Catalunya han estat 984 alumnes participants en 380 equips de 67 centres.

Tal com havíem anunciat en l'entrada anterior ahir es va celebrar la jornada de desempat entre els equips que havien quedat en primera posició en aquesta quarta edició del Concurs Odissea 2015. Quatre d'ells ho van fer en l'institut Gallecs i els altres dos ho van fer a Reus.

Ja és el quart que els alumnes de clàssiques del centre hi participen amb més o menys encert, amb més o menys ganes. I, per segon any consecutiu, tenim el goig d'anunciar que dos alumnes de l'institut Gallecs han resultats els guanyadors de Catalunya.

Així, el grup ARS LONGA, VITA BREVIS de 1r de BTX format per la Marta Esteve i l'Àlex Caparrós ha aconseguit revalidar la primera posició del l'edició passada empatant en punts amb el grup de Reus KALOI KAI AGATHOI, però esmerçant una hora menys.

Dimecres vinent els queda el repte final: el concurs entre els grups guanyadors de la resta de comunitats participants: Catalunya, València, Galícia, Aragó, Andalusia, La Rioja i Valladolid.

CLASSIFICACIÓ PROVISIONAL

Classificació dels grups que han participat en el desempat

Ordre	Nom del grup	Nom del centre	Població	Temps utilitzat en el desempat	Puntuació total
1º	ARS LONGA, VITA BREVIS	INS GALLECS	MOLLET DEL VALLÈS	2 hores, 0 minuts i 56 segons	107
2º	KALOI KAI AGATHOI	INSTITUT BAIX CAMP	REUS	2 hores, 54 minuts i 45 segons	107
3º	UNA MIQUETA DE PARTENÓ	COL·LEGI SANT JOSEP	REUS	2 hores, 54 minuts i 46 segons	89
4º	LES ARTEMÍSIES	MIREIA C. E.	MONTGAT	2 hores, 57 minuts i 1 segons	89
5º	CERBERUS	INSTITUT JOAQUIMA PLA I FARRERAS	SANT CUGAT DEL VALLÈS	2 hores, 58 minuts i 57 segons	87
6º	SENTAURES	SANT GABRIEL	VILADECANS	2 hores, 58 minuts i 53 segons	81

Classificació de la resta de grups del centre

Si voleu veure la classificació de tots els grups, cliqueu aquí.

Han estat uns dies molt profitosos, ja que, en general, els alumnes han après molt i a més s'hi han divertit. Agraïm la seva dedicació i patrocini a l'APLEC i a tots els que donen suport a aquest concurs: Secció Catalana de la SEEC, Societat Catalana d’Estudis Clàssics, Institut Català d'Arqueologia Clàssica, Societat Catalana de Teatre Grecollatí, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Iberia Graeca i Forum Traiani, Departament d'Ensenyament, Revista Auriga, Equip ICE-UAB Clàssiques.

Plurimas Gratias Omnibus!

Laura Lucas

Jornada de desempat del Concurs Odissea 2015

Avete!

D'aquí poca estona començarà la jornada de desempat entre els equips que han quedat igualats a punts en la primera fase del Concurs Odissea 2015.

Com ja hem dit en una entrada anterior, un dels equips del centre, Ars longa, vita brevis, hi participa per segon any consecutiu, cosa que ens fa molt contents. 

A més a més, estem doblement contents perquè el nostre centre acull els altres tres equips de la zona, Les Artemísies del Mireia C. E. de Montgat, Cerberus de l'Ins Joaquima Pla i Farreras de Sant Cugat del Vallès i Sentaures del Col·legi Sant Gabriel de Viladecans. 

Tots quatre equips competiran, supervisats pel Sergi Ricart, de l'APLEC, entre ells i amb dos equips més de Tarragona per obtenir la primera plaça i ser els GUANYADORS de CATALUNYA, i, per tant, competidors en la fase estatal.

Els desitgem molta sort  i molt d'amor a tots!

Les Moires

Avete!

Amb motiu de la finalització del Concurs Odissea la passada setmana, i fent honor al nom del meu grup, les Moires, he decidit parlar sobre aquestes, ja que em sembla un tema interessant sobretot des del punt de vista de la seva influència en la societat o les seves aparicions televisives...

Bé, abans de començar us posaré una mica en context explicant què i qui eres les Moires. Cloto, Làquesis i Àtropos eres tres divinitats, deesses del destí, que eren imaginades com tres velles encarregades de decidir el destí de les persones. Cadascuna realitza un paper rellevant en els tres punts de la vida d'una persona: el naixement, la durada de la vida i l'hora de la mort.

Cloto, (Κλωθώ, la que fila) era la germana petita i era present als naixements: es deia que en el moment que neix una persona aquesta divinitat començava a teixir el fil de la seva vida. Làquesis (Λάχεσις, de λαγχάνω, tocar a sort) era l'encarregada de decidir la durada de la vida d'una persona, i, finalment, Àtropos, (῎Α-τροπος, que no es pot tornar enrere) la germana gran, tallava el fil de la vida amb les seves tisores d'or.

Aparentment, no tenien tant de poder com Zeus, però eren respectades i temudes per tots els déus i divinitats del Món Antic. Aquest fet era degut al fet que les Moires coneixien el futur i tenien en les seves mans la vida tant de mortals com d'immortals.

Actualment, però, també trobem restes d'aquesta influència, perquè les Moires han aparegut en diversos àmbits i continuen participant en el nostre dia a dia...

En aquest fragment de la pel·lícula de Disney Hèrcules veiem una escena on apareixen les Moires. Trobem, però, un to humorístic en el tracte entre Hades i aquestes i veiem com, finalment, elles li revelen el seu destí. Aquest fet ja no és un tret vertader perquè les Moires gregues havien de preservar aquest secret i no revelar-lo.

Aquesta altra,  en canvi, és una imatge extreta de la pel·lícula de Percy Jackson, en la qual representen les Moires com unes taxistes perilloses. És un breu fragment, però també apareixen fent ús de nou de l'humor.

Actualment, la figura més propera a aquestes divinitats que nosaltres coneixem és la Parca, que ve del nom que en llatí tenien les Moires, Parques. Aquesta seria la divinitat actual de la mort, la que segons la llegenda et ve a buscar quan la teva vida ha esgotat el seu temps.

Bé, aquesta ha sigut la meva primera entrada al blog de clàssiques. 
Espero que us hagi agradat.

Sandra Aciego

1r BTX A

PS: Animeu-vos a comentar i dir quina és l'etimologia de Moires i de Parques, i quin tret comparteixen les Moires de Hollywood que no tenien les Moires gregues.

Cíntia o Clòdia, quina Odissea!

Avete discipuli!

Vivamus, mea Lesbia, atque amemus, 

et ludamus in Odisseae ludo MMXV

atque vincamus!

Això podríem dir-li a Catul, a la vista dels resultats de l'edició del nou concurs Odissea, perquè Lèsbia era una de les respostes de les preguntes pista... i pensant en ella molts vau creure que el seu veritable nom, Clòdia, era el d'una altra. Però no, en realitat havíeu de pensar en Cíntia, l'altra dona estimada d'un altre dels poetes contemporani d'August.

I és que el segle I aC fou un segle molt "amorós", per bé que plagat de guerres civils i enfrontaments continus en política. I curiosament, o no, fou el segle en el qual es van escriure els més bonics i encesos poemes d'amor del món romà: Catul, Horaci, Properci, Tibul, Ovidi.

En aquest ordre van néixer i si bé cap d'ells va coincidir amb Catul, tots van conèixer la seva obra, van viure els seus amors i van escriure'ls els seus poemes. I per acabar-ho d'embolicar, l'estimada de Catul es deia Clòdia, , la de Properci Cíntia, la de Tibul Dèlia i la d'Ovidi Corina. Quin embolic de noms que comencen per C!!!!

I com ahir sabíeu per Filocomàsia que necessitàveu un nom que comencés per C per parlar de la dona que estimà un poeta que abandonà els seus estudis d'oratòria per dedicar-se a la poesia... Clòdia va ser l'escollida per tots. Per tots? No, per sort, per rigor en la comprovació o per desconfiança d'una resposta repetida, el grup ARS LONGA, VITA BREVIS va triar Cíntia en lloc de Clòdia, i aquests dos punts són els que els han permès classificar-se entre els grups que opten a la primera posició.

Dimecres vinent hauran de respondre una nova super-pregunta amb preguntes pistes en la fase catalana de desempat. Esperem que tinguin la mateixa perspicàcia que en aquesta primera fase.

Així doncs, molta sort a l'Álex Caparrós i a la Marta Esteve per a aquest proper dimecres i enhorabona a tots els alumnes dels Gallecs que heu participat amb tantes ganes. Si voleu veure la classificació completa i totes les preguntes, cliqueu aquí.

Que Posidó i Atenea us guiïn en la nova travessia.

Bοna Fortuna!

Καλή τυχή!

Naveguem en una nova Odissea

Avete, discipuli!

Per quart any consecutiu els alumnes de l'institut Gallecs es preparen per a una nova Odissea, i aquest cop, quina por, hauran de navegar per les aigües de l'amor, ja que l'amor és el tema del Concurs Odissea 2015.

Molts de vosaltres ja coneixeu el funcionament, que és bàsicament, com els dels anys anteriors. Però, per als que s'incorporen de nou, faré una breu síntesi de les normes.

La nova Odissea comença el dia 26 de gener a les 9 del matí, i durarà quatre dies. El tema de les preguntes serà: 

• 1r dia 26 de gener: tres preguntes sobre l’amor en la mitologia grega i romana.
• 2n dia 27 de gener: tres preguntes sobre l’amor en la vida quotidiana a Grècia i Roma.
• 3r dia 28 de gener: tres preguntes sobre l’amor en la historia i institucions grecollatines.
• 4t dia 29 de gener: una super-pregunta i diverses preguntes-pista sobre l'amor en la literatura grecollatina. La resposta de la superpregunta vindrà donada per les inicials de les respostes correctes de les preguntes-pista, seguint el seu ordre de publicació. 

Cal accedir a la pàgina del concurs, enllaçada a través de la imatge a la barra lateral del blog.(www.odiseaconcurso.org), i respondre les preguntes introduint el codi del vostre grup. Es publicaran a les 9 del matí i es podran respondre fins a les 9 del dia següent. Així, el termini per respondre-les és de 24h. 

Per cada pregunta correctament contestada s’obtindran 5 punts. Si s’encerta la superpregunta s’obtindran 10 punts i per cada resposta encertada de les preguntes-pista per arribar a la solució s’obtindran 2 punts més.

No es poden deixar preguntes sense respondre (en blanc), ja que en fer-ho s'anul·len totes les altres de la sèrie.

En les respostes no s’admetran abreviatures i s’haurà de respectar l’ortografia correcta de les paraules. 

Les preguntes, preguntes-pista i superpregunta han de ser sempre respostes amb UNA SOLA PARAULA, sense afegir cap altre caràcter, com cometes “”, punts ., comes, parèntesis (), etc.

Si es demana la resposta en llatí, s’ha d’escriure el nominatiu singular de la paraula, tal com es troba en el diccionari.

Les transcripcions de les paraules gregues han d’atenir-se a les normes de transcripció al castellà, gallec o català. 

Si voleu saber alguna cosa més sobre normes, calendari del concurs, premis o preguntes d'anys anteriors, aneu aquí.

En cas d'empat en la primera posició es farà un desempat, que consistirà en una nova superpregunta que es publicarà al web la tarda del dimecres 4 de febrer. En aquesta nova superpregunta només es permetrà la participació d’un equip per centre. Pel que fa a la resta de classificats, es concedirà un màxim de dos premis por centre.

Els equips guanyadors a les seves respectives seccions competiran entre ells en una segona fase estatal, amb una gran pregunta que serà publicada la tarda de dimecres 11 de febrer.

S’estableixen els següents premis:

• Un primer premi de 100 euros per al primer equip classificat.
• Dos segons premis de 75 euros per als dos equips següents en la classificació.
• Tres tercers premis de 50 euros per als tres equips següents en la classificació.

Els premis en metàl·lic són aportats per la Secció Catalana de la SEEC, la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, l’Institut Català d'Arqueologia Clàssica, la Societat Catalana de Teatre Grecollatí, Iberia Graeca (Museu d’Arqueologia de Catalunya). També hi haurà altres premis aportats per Fòrum Traiani i la revista Auriga.

S’estableix el premi següent en la fase estatal, aportat a parts iguals entre les seccions participants:

• Primer equip classificat: 525 euros.
• Segon equip classificat: 225 euros.
• Tercer equip classificat: 150 euros.

Podeu accedir a la pàgina del concurs, enllaçada a través de la imatge a la barra lateral del blog.(www.odiseaconcurso.org), i respondre les preguntes introduint el codi del vostre grup. Es publicaran a les 9 del matí i es podran respondre fins a les 9 del dia següent. Així, el termini per respondre-les és de 24h. 

BONA SORT A TOTS!

BONA FORTUNA OMNIBUS

ΚΑΛΉ ΤΥΧΉ ΠΑΣΙ ΜΑΘΗΤΑΙΣ

Cinquè aniversari de L'ombra d'un somni

Χαῖρετε μαθηταί!

Comença un nou any i com cada inici estem d'aniversari, ja que avui 7 de gener el nostre bloc ja fa cinc anys anys que existeix!

El curs passat fou molt intens i ple de feina i bones notícies i possiblement per això hem començat el nou curs més fluixos, amb menys empenta i temps per a dedicar al bloc. Tanmateix, ara amb el nou trimestre estic segura que reprendrem el vol i continuarem endavant.

Fem un any més recompte.

• Ja hem arribat als 100 autors
• Tenim 117 seguidors
• Ens han fet 148.000 visites
• Hem publicat 625 entrades
• Han fet 2802 comentaris
• Hem produït 52 vídeos i 47 presentacions

Com ens han vist?

• Hem estat reconeguts com a Buena PracTICa 2.0 per l'Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación del Profesorado. 
• També com a experiència eduCAT 2.0 en la XTEC del departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
• I figurem com a recurs en xarxa de l'àrea de cultura clàssica en la XTEC del departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
• Hem estat els Guanyadors de la BALDUFA D'OR en la VI edició del premi Espiral Edublogs 2012 
• I finalment també hem estat Guanyadors dels PREMIS BLOC CATALUNYA 2012, en la categoria d'educació corporatiu.

A més, aquest curs  

• dos alumnes de 4t, l'Álex i la Marta, l'equip Aresto momentum, ha guanyat la fase catalana del 2n Concurs Odissea
• hem participat en la II Jornada Yo conozco mi herencia ¿y tú?, el 14 del 2 del 14, tot i que no hem arribat a gravar vídeo per falta de temps.
• hem anat d'excursió a Tarraco i Barcino.
• hem viatjat de nou a Grècia
• dues alumnes, l'Anna i la Grace, han guanyat el primer i el segon premi Hèracles al millor treball de recerca de batxillerat
• cinc alumnes de 2n han participat amb molt bons resultats en la Prueba anual de Griego
• hem treballat molt i molt i hem gaudit del llatí i el grec tant com el temps ens ha deixat
• i hem viscut intensament cada dia que ha passat, tot fent nostre el carpe diem.

Així doncs, podem dir que aquest any passat ha estat molt bonic, profitós, ple d'èxits i d'emocions. Només espero que l'any que ara comença ens porti encara més alegries.

Per molts anys més!

Crònia, Saturnals i Sol invictus

Avete!
Per tancar l'any, he pensat que seria interessant saber què feien en aquestes dates els grecs i els romans. Per això, us explicaré el sentit transcendent del canvi de l'any en el món grecoromà. I dic grecoromà perquè tot i que les celebracions tenien lloc en un moment de l'any molt diferent (els grecs al mes de l’Hecatombeon -juliol-), en totes dues es retia culte als mateixos déus primitius, a Cronos entre els grecs, a Saturn entre els romans.

Cronos, Saturn en llatí, fou aquell déu que es menjava els fills a mesura que naixien, fins que la seva dona Rea-Cibele va enganyar-lo per salvar Zeus. Com a conseqüència, anys més tard Zeus-Júpiter arravatà el poder al seu pare.

Aquests eren els fets que celebraven grecs i romans: recordaven els temps en què tot estava capgirat i els dolents governaven sense llei ni mesura, els temps anteriors a l’ordre i la pau que imposarà Zeus i que tant necessaris seran per a la vida humana.

Així els grecs celebraven les Crònia, i els romans les Saturnals, unes festes de disbauxa i capgirament (similar al nostre Carnestoltes). I en les Crònia, que eren festes familiars, amos i esclaus compartien taula i festa. En les Saturnals, que començaven el 17 (de desembre) amb un sacrifici en el temple seguit d’un banquet públic, i també els dies 18 i 19 un bany i el sacrifici familiar d’un porquet, més els regals, que es feien mútuament, un element bàsic era les feriae servorum.

Com a record de l’antiga Edat d’or, on tots els homes eren iguals, no existien distincions entre els lliures i els esclaus i d’aquesta manera l’esclau podia fer d’amo i aquest últim d’esclau, els tribunals no actuaven, el senat no es reunia, se suspenien les accions militars i no s’iniciava res important.

L’harmonia primigènia d’aquells anys només es podia aconseguir mitjançant la inversió; el poder, el sexe, el dia i la nit s’inverteixen i d’aquesta manera destrueixen l’ordre establert de les coses. La gent s’oblida de les feines que ha de fer i deixa de banda els seus problemes per a donar pas a la gresca, a les orgies, a les borratxeres, etc. Les dones gaudien d’una llibertat només pensable en aquetes festes. Els focs saturnals i el vi negre afectava a la gent i la ciutat s’acaba convertint en un república burlesca, en la qual els plebeus exerceixen els càrrecs públics, abolien lleis, en creaven d’altres, etc.

Què us sembla? No recorda una mica al nostre Cap d’Any, amenitzat amb unes quantes gotes de Carnestoltes? Però, perquè ho celebraven aquests dies? Doncs perquè coincidia amb la nit més llarga de l’any, amb l’arribada del terrible hivern, temps en el qual tota protecció divina era poca.

I per això mateix el 25 de desembre se celebrava la festa del Sol Invictus, tradició arribada d'Àsia, en la qual l'estrella eren les carreres de carros emulant la cursa que feia el sol a través del cel.

Finalment, acomiadaven l'any festejant la deessa sabina Strenia, i amb l'arribada del any nou s'encomanaven al déu Janus, tot fent rituals que ens recorden lleugerament les nostres. 

Per això, perquè arriben els durs dies d’hivern, recupereu totes les forces possibles aquests dies i ompliu el cor de bons moments que ens ajudin a passar els dies més durs de l'any. 
Ja sebeu que en un sospir ens haurem plantat de nou en la primavera.

Feliç entrada d'any!
Laura

Un calendari olímpic per al nou any

Avete!

Ja s'ha acabat el trimestre, un trimestre llarg i dur, en el qual per posar la cirereta al pastís ens hem embolicat en un parell de projectes pensats a última hora. Però com que el resultat ha estat força satisfactori volem compartir-ho aquí.

Com cada curs, els alumnes de 2n de batxillerat fem un viatge de final d'estudis a Grècia. Visitem Atenes, Micenes, Epidaure, Súnion i Egina. Ens fa molta il·lusió fer-ho, però som conscients de l'esforç econòmic que suposa a les nostres famílies. 

Per això, amb voluntat d'ajudar-les a pagar el viatge, fa una setmana parlàvem a classe de llatí sobre què podíem fer per guanyar alguns diners extra. I, així com de broma, el nostre Jose va proposar fer un calendari...

Amb una petita aportació a la idea de la nostra professora de llatí i grec, la Laura, ja va estar configurada la idea definitiva: fer un calendari de sobretaula amb fotos nostres,  però no qualsevol foto, sinó nosaltres caracteritzats de déus olímpics.

Així, en un parell de dies vam preparar-nos els vestits amb els atributs que permetien identificar els déus, vam fer la sessió de fotos i vam portar el calendari a fer. Ara només ens queda vendre'l a tots aquells que el vulguin comprar. I des d'aquí, oferim la possibilitat de comprar el calendari.

Ara és el moment perfecte, ja que comença el nou any 2015.

Us deixo alguna foto de mostra.

Espero que us agradi!

Valete!

Óscar Rubio

Bones vacances i bones festes!

Χαῖρετε, παιδιά!

Després d'un trimestre molt llarg, per fi arriben les vacances. Alguns de vosaltres les rebeu amb l'alegria de la feina ben feta, d'altres amb un xic més d'insatisfacció. Però tots sabeu que tirar endavant és a les vostres mans. 
Ara toca descansar, que vol dir passar el temps fent allò que més ens agrada. I entre descans i descans, fer la llista de bons desitjos i bons propòsits.

Aquí us deixo els meus, com no, en llatí i en grec:

LAETUM FESTUM NATIVITATIS ET ANNUM NOVUM FAUSTUM FELICEM VOBIS PRECOR

ΚΑΛΆ ΧΡΙΣΤΟΎΓΕΝNΑ ΚΑΙ ΕΥΤΥΧΙΣΜΕΝΟΣ 

Ο ΚΑΙΝΟΥΡΙΟΣ ΧΡΟΝΟΣ

ΜΕ ἈΓΑΠΗΝ

Laura

Manies

Χαῖρετε!

La paraula mania prové del grec antic μανία 'bogeria, demència, estat de furor', i designa un trastorn mental consistent en una elevació anòmala de l'estat anímic.

Les conductes a les quals anomenem manies solen ser molt freqüents i nombroses i, deixen de ser manifestacions d'extravagància per convertir-se en autèntics dictadors de la voluntat. Poc o molt tothom té alguna mania. I ara veureu com a la vida dels més famosos no només hi ha festes i glamour. Molts d'ells no es lliuren de tenir obsessions.

Woody Allen és el rei de les manies. Ell pateix la tanatomania (de θάνατος, mort), és a dir, l’obsessió anormal per la mort. Es confirma que es controla la temperatura corporal cada dues hores, dorm amb les sabates posades per si hagués un accident i viatja en avions privats per evitar els germens.

Michael Douglas patia la satiromania, (de Σάτυροι. Els Sàtirs eren criatures masculines relacionades amb l’apetit sexual. Aquesta mania és, doncs, l’obsessió i el desig incontrolable pel sexe en els homes. Aquest fet va provocar la ruptura amb la seva parella.

La cantant Amy Winehouse tenia una fascinació intensa pel vi; patia l’oinomania (de οἶνος, vi). Aquesta addicció va ser un dels fets que li va provocar la mort.

Marilyn Monroe sofria la fotomania (de φως, llum). És el desig irresistible per la llum. L’actriu sempre dormia amb la llum encesa. 

Mel Gibson sofreix la tricomania (de τρίχος, pèl). Consisteix en la obsessió intensa pel cabell o els pèls. L’actor afirma que no menja pollastre perquè li creix el pèl corporal.

Victoria Beckham pateix l’oniomania (de ὤνιος, per vendre). És la compulsió incontrolable per comprar. La cantant es declara addicta a les compres, ja que cada cop que li agrada alguna peça de roba es veu obligada a comprar-la en tots els colors. Diu que desitjaria anar de compres cada dia.

Per acabar, us parlo de Cher, una de les cantants que ha buscat per tots els mitjans eliminar les arrugues del seu rostre. Pateix la tomomania (de τόμος, tall). És l’interès extraordinari per la cirurgia. Fa uns anys va confessar que s’havia fet més de 20 operacions.

Espero que us hagi agradat aquesta entrada.

Raquel Vives
2n BTX

Els Jocs d'Hera

Xαίρειτε!

La història de la participació femenina a l’esport comença al 776 A.C. a la ciutat d'Olímpia.

Durant molt de temps l’esport per a la dona ha sigut un terreny completament prohibit.

I no menys a la Grècia arcaica, on les dones eren excloses en la participació no només com a esportistes sinó també com a espectadores. 

Únicament les dones solteres podien assistir, ja que si una dona casada assistia a aquets jocs el càstig si era descorberta era pena de mort. 

Això es justificava perquè els atletes, tots mascles, competien completament despullats, exhibint els seus cossos com a símbol de perfecció i dedicació.

Tanmateix, com que ja hi havia dones a les quals agardava l'esport, al final es van organitzar els Jocs d'Hera: se celebraven en honor d’Hera les Heraia (τὰ Ἡραῖα), curses a peu de dones dividides en categories d’edat.
Primer corrien les més joves, després les d’edat mitjana i en darrer lloc les més grans. Corrien a l’estadi d’Olímpia amb els cabells descenyits, amb una túnica curta fins als genolls i amb l’espatlla dreta nua dalt del pit. Només feien la sisena part de la distància de la pista (160,2 m) i les vencedores rebien corones d’olivera i part d’una vaca oferta a Hera. Normalment se celebraven després dels Jocs Olímpics.

Laura Sánchez