Hodie est

dissabte, 23 de febrer del 2013

La mort a Roma

Avete!

Jo vull parlar sobre les creences romanes després de la mort. 
Els romans no col·locaven les tombes en un lloc tranquil i solitari, si no a la sortida de les ciutats on tothom podia contemplar-les. Un costum que tenien era que les decoraven amb flors (cosa que encara fem nosaltres) i posaven vi i menjar al seu davant.

Tombes romanes de Bàrcino

Els antics romans pensaven que si els morts no eren ben enterrats i cuidats, els seus esperits se'ls podrien aparèixer o causar danys, i perquè estiguessin bé, necessitaven les seves coses amb ells. Per exemple, un caçador necessitava la seva llança o un nen les seves joguines preferides. També creien que els morts volien estar al costat dels vius. I per això, els vius feien banquets després del funeral i en l'aniversari de la seva mort. Quasi tots els romans estaven convençuts d'això i intentaven mantenir feliços els seus morts.

També creien en càstigs després de la mort per als dolents, com era el dels voltors que t’esgarraven el fetge.  Deien que les ànimes eren jutjades i després les conduïen a la regió de l'Infern que corresponia a cadascuna segons les seves obres en vida: 

  • La primera era per nens, que no podien ser jutjats.
  • En la segona estaven els innocents ajusticiats injustament.
  • Els suïcides estaven en la tercera.
  • En el camp de llàgrimes estaven els amants infidels.
  • La cinquena estava destinada als herois que havien estat cruels en vida.
  • La sexta era el Tàrtar, lloc de càstig per als malvats.
  • L’última eren els camps Elisis de primavera eterna regada per les aigües temperades del riu Letó, domicili d’eterna felicitat de les ànimes bondadoses que oblidaven la seva vida anterior.

El món dels morts
Existia segons els romans, una deessa romana encarregada de vetllar per les obligacions amb els morts: era Libitina (el seu nom era sinònim de la mort). Posteriorment, Libitina fou assimilada a Proserpina, deessa del inframon.

Si voleu veure com va imaginar-se l'infern una companya d'anys anteriors, cliqueu aquí.


I vosaltres què opineu sobre els funerals i les creences dels romans? Us semblen bé o una falta de respecte?

Tania Valera Navarro
1r BTX B

3 comentaris:

Ari ha dit...

Un tema força curiós i interessant! Crec que tot tipus de creences haurien de ser respectables. Això si, segons els romans, podies obtar, segons la teva trajectòria, on anar un cop mort. Doncs en tenies per escollir un quants!

Bona feina!

L'ombra d'un somni ha dit...

Un tema molt interessant sobretot quan llegim Virgili i la seva descripció de l'Eneida.
però això ja serà a segon.
Bona feina Tània.

Adriana. ha dit...

Em sembla curiós el detall d'enterrar-los amb un objecte que simbòlicament mostrava que havia sigut.
Jo penso també que tot s'ha de respectar... Els temps en que es donen també influeixen. Crec que la Ari té molta raó quan diu allò que depén que hagis fet. I tant! Estava a les seves mans!

Bona feina.