Hodie est

dimarts, 29 de maig de 2012

Un nou membre a la família Valeria!

Avete omnes!
- Sóc la Claudia, la dona d’en Marcus. Us faig saber que ja ha nascut la criatura que esperava. Per sort per a mi, no ha calgut cap cesàrea, i a més ha nascut el 28 de maig, el mateix dia que va néixer el seu avi que ja és mort. Això em fa molt feliç perquè jo volia que neixés el mateix dia. Bé, us deixo una estona amb en Marcus que s'està ruminat què fer amb la criatura. Això del ius vitae necisque és més dur del que sembla. Quin patir, m'estimo més no ser-hi i amés, em cal una mica de repòs!

- Avete! Sóc en Marcus, el pater familias, i com veieu, entre casaments i naixements,   estic una mica enfeinat. Ara tinc la criatura als meus peus, i he de decidir si l’accepto a la família o no. Sort que és un nen, és més fàcil perquè no suposen tantes despeses...  
[Minut de silenci. Agafa al nadó i l’alça en braços (filium tollere); amb aquest gest el que volia dir era que la criatura era acceptada. Passen uns minuts.]

- I ara farem una cerimònia religiosa a la qual vindrà tota la família.
- Oh, i tant, però per què la faràs?
- Ja ho sabeu, perquè hem de seguir la tradició, que diu que cal fer una cerimònia religiosa perquè els Lares, els déus domèstics, rebin el nounat.
- Pater, i a mi també me la vau fer?
- És clar que sí, Antonius, i a la Valeria i al Marcus, ja t’ho dic, a tots els nadons que neixen se’ls en fa una, i a més, passada la cerimònia religiosa, quan és un nen al cap de vuit dies i  de nou si és nena, es fa una altra cerimònia de purificació (lustratio) en la qual el nounat rep la butlla (bulla), sí, la que encara duus penjada. Ja saps que a dins hi ha molts d’amulets perquè et protegeixin dels mals esperits durant la infantesa. 
- Ostres, jo que la duia sense saber perquè...
- I en la cerimònia també s'imposen els tria nomina. Per al teu germà he decidit el  praenomen, que és el nom personal, d'Aulus. Com a nomen, ja saps, el comú de tots els membres d’una mateixa gens, Valerius, i per últim, el cognomen, el sobrenom, que com heu proposat serà Adipem, perquè que quan va néixer vau dir que estava grassonet.
I aquí tenim el nou membre de la família Valeria: n'Aulus Valerius Adipem.
- Molt bé! 
- Bé família, us deixo aquí, que la Claudia vol anar amb l’Aulus a fer una visita als temples!

Judit Pujadas Tura
1r BTX A

5 comentaris:

fraaan7 ha dit...

Bé ja tenim un noun integrant de la família!

Gretins ha dit...

BOna feina!!! com diuen un nen porta alegria, això espero.... que no ens surti molt ploraner :)

Adriana. ha dit...

M'agrada aquesta entrada. Em queda molt clar el procés, i el nen de la família Valeria que sigui bufó i que creixi amb l'estimació dels seus germans... Bona feina, Judit!!!

(Per cert, el nom que li has possat no està gens malament (: )

Raquel. M ha dit...

Bona entrada Judit, està força bé i el nom del nadó es molt original ;)

L'ombra d'un somni ha dit...

Bé Judit, has triat un cognomen ben peculiar! Bona recreació del que passava en una casa rica quan naixia un nou membre!

Bona feina!