Hodie est

dimecres, 16 de maig de 2012

La domus Valeria


[Mentrestant, en una altra part de la casa, se senten veus. Són la matrona de la família Valeria, filla de Antonius Claudius, i la seva germana, Claudia minor, que acaba de venir del camp, on viu en una villa rustica]

- Salve Claudia Minor! Benvinguda a la domus de la família Valeria. Com ha anat el viatge, bé?
- Sí, una mica cansat però bé. Quina casa més maca us heu fet, me l’ensenyes?
- Sí, vine que te la mostraré. Mira, com pots veure abans d'entrar a la casa, a banda i banda hi ha dues botigues (taberna), aquestes botigues són nostres, però les hem llogat per guanyar-nos uns calerons. Ara entrem a la casa, per les fauces i el vestibulum, aquest petit rebedor de la casa.
- Però, Claudia, la porta que hi ha al costat del vestibulum que és?
- Ah sí, aquesta és la cella hostiarii, l'habitació de l'esclau que fa de porter. No té molta importància... seguim endavant que podrem veure l’atrium i al mig el compluvium. L'atri és el centre de la nostra domus i el compluvium és el forat que tenim al sostre; per aquí entra l'aigua de la pluja, que cau en una petita piscina, l'impluvium i d'allà va a una cisterna subterrània. També ens serveix perquè entri la llum i l'aire, ja que la domus no té finestres exteriors. Com que acabes d'arribar, no se si t'hi has fixat, però la llum natural només entra per aquí. A més a més a l'atri també tenim el lararium, una capelleta dedicada als déus protectors de la família (la del Marcus Valèrius, perquè de la nostra res de res!) i la llar. 
- I això?
- Doncs, com pots veure, al voltant de l'atrium tenim les habitacions (cubiculum) que és on dormim. Vine, vine, que t'ensenyo la que serà la teva i veuràs com són. Mira, no són gaire grans, sense finestres com t'he dit abans, amb les parets pintades de colors i com a porta tenim una cortineta feta de seda gruixuda. Al davant de l'atrium tenim el tablinum que és el despatx del Marcus Valèrius, el pater familias, i on ara mateix està el meu espòs treballant. Anem, així no el molestarem.
  
- Ai, Claudia, quina casa més maca. I aquests dos recintes que estan als costats de l'atri, quin ús tenen? perquè com que no tenen ni porta ni res.
- Doncs nena, no ho sé, no he sabut mai quin ús podem fer de les alae. Però mira al costat del tablinum tenim el triclinium que és la sala on mengem. No sé tu, però nosaltres ens estirem en un llit i agafem el menjar de la taula que tenim al mig de l'habitació, que és on els esclaus posen els aliments, però mengem quasi totalment estirats. Sí, de vegades és una mica incòmode, però al final t'acabes acostumant. I  ara passem pel passadís anomenat andron que és el passadís que comunica l'atri i el peristil. Com pots veure a la nostra dreta tenim una altra entrada que dóna al carrer, l'anomenem posticum, és l’entrada secundària. I al seu costat hi ha més habitacions que són les dels esclaus. I ara pasem al peristylum, és gran oi? Aquesta és com la segona part de la casa, molt més rica i ornamentada. Mira quin un jardí interior voltejat per un pòrtic i amb columnes més bonic! Veus les plantes que hi hem posat? I l’estanyol (piscina) no és una monada?

- Sí, Claudia, sí que és bonic, i convida a seure tranquil·lament al capvespre a fer-la petar. Qui tingués temps lliure per a fer-ho!!!! Però, i tot allò encara és vostre?
- I tant, al davant, a la primera habitació de l'esquerra tenim l'exedra, la sala d'estar, al costat tenim la culina, on cuinen els esclaus, només té un fogó fet d'obra i una porta que dóna a l’hortum, on els esclaus planten i recullen productes que segur que no són tan bons com els que fas tu a la teva vil·la. I més enllà hi ha l'oecus, un saló i per últim el balneum, el lavabo.
- Per Bacus! Quina villa!
- Domus, Claudia minor, li diem domus! Oi que és maca? Espero que en gaudeixis els dies que et quedaràs amb nosaltres.

Raquel M. i Ζήνων

5 comentaris:

Adriana. ha dit...

No sé de que et queixes Raquel. És genial :) Ho expliques tot molt bé, a més de fer-ho amb claretat i tranquil·litat.

( El diàlegs li fan molt bé, quin personatge la tieta(: )

M'ha agradat molt... quina domus més "chachi" !

Enhorabona!!

L'ombra d'un somni ha dit...

Molt bé, Raquel-Claudia, has demostrat ser una amfitriona perfecta, -per cert, d'on ve aquesta paraula?- i que, tot i que us acabeu de mudar, coneixes perfectament tots els racons de la teva domus.

Ara estarem atents a veure com la decoreu i qui hi trobem vivint, oi?

Bona presentació!

fraaan7 ha dit...

Llegint la entrada s'ha anat construit una domus al meu cap, molt bonica he de dir, molt bé Raquel!

alex verdugo ha dit...

Llegint això penso que tots tenien grans cases, perque mare meva cuantes habitacions y sales. Molt ben explicat Raquel!

Ζήνων ha dit...

Em puc fer una clara idea de la inmensitat de la domus. Bona entrada :)