Hodie est

divendres, 25 de maig de 2012

Ludi in strata

Avete!

Sóc Valèria, la filla petita de l'honorable Marcus Valerius Maximus, i ara que ja sabeu tot sobre la nostra educació jo vull explicar com ens divertim els nens romans. Una cosa he de dir, els nens romans són mes bestiotes que les nenes.


Per una banda al meu germà Antonius Valerius  li encanta representar lluites de gladiadors amb els seus amics, fan carros petits tirats per gossos i casetes de pedra per crear guerres imaginàries.

També juguen amb pilotes i bales que ells mateixos poleixen i arrodoneixen. Als homes romans els hi encanta apostar i això els ve de ben petits! El meu germà juga als TALUS (Daus de joc) i aposta amb les TABES (uns ossos que es llencen i depenent de la posició de caiguda guanyes o perds).


D'altra banda jo prefereixo jugar amb petites vaixelles i cuinetes amb les meves amigues!

Ens agrada molt estar juntes i tafanejar sobre els nois però ells no ens fan molt de cas, el meu germà diu que no vol tenir nòvies, que en canvi es vol concentrar en seguir les petjades (vestigia sequi) del nostre honorable PATER. Ah, i encara no us he parlat de les nines! Són les nostres joguines favorites, i són articulades i estan fetes de marfil o fusta, i pera  les noies més modestes de fang i pedres. Per descomptat jo, la filla de ex-cònsol d'Hispània i d'Aegyptus tinc una de marbre articulada i acolorida amb cera.


Malgrat les nostres diferències els nois i les noies romans també juguem junts, molt sovint juguem a fet i amagar. Decidim qui para jugant a MICARE DIGITES (és un joc de dits on hem de endevinar quants dits treurà l'adversari). També ens agrada reunir-nos tots i escoltar històries dels ancians!

I ara ja sabeu com ens divertim en les nostres estones lliures!

Valete!
Fran Osorio
1r BTX

4 comentaris:

L'ombra d'un somni ha dit...

Bé, Fran, una bona explicació dels jocs romans. Podríem provar de fer-los algun dia, com fan en altres instituts.
De moment, ja tenim la idea i la informació.

Bona feina!

Gretins ha dit...

Bona feina Fran!! m'agrada molt el teu tema sobretot quan recordo la nina que vam veure a Empúries quina passada...

Adriana. ha dit...

M'agrada aquesta entrada. L'has explicat molt bé Fran, i a més la trobo interessant!
Molt bona feina!
Per la familia Valeria tot de qualitat, oi :)?

Raquel. M ha dit...

Molt bona entrada Fran! Ho has explicat tot molt bé i m'ha semblat força interessant!