Hodie est

dimarts, 24 d’abril del 2012

Quint Fabi Màxim

Avete omnes!

La meva entrada al bloc serà sobre Quint Fabi Màxim, ja que va ser un personatge molt important a Roma durant la segona guerra púnica, fins al punt de ser ell qui anà davant del senat de Cartago per declarar-los la guerra després de l’atac de Sagunt.

Quint Fabi Màxim va néixer l’any 280 aC i va morir l’any 203 aC. Va ser cònsol en cinc ocasions i dues vegades dictador. Va rebre els agnomina de Verrucosus (Berrugós) per la berruga que tenia a la cara, i de Cunctator (l’ajornador), per la tàctica que va fer servir contra els cartaginesos.
L’any 217 aC després de la derrota romana de Trasimè va ser anomenat dictador, ja que era el polític més important que hi havia, i les seves tasques van ser calmar la població, pregar als déus i mantenir l’exèrcit a dins de la ciutat. No volia precipitar-se, ja que era molt conservador i sabia que, tot i que els cartaginesos estaven a les portes de Roma, no l’atacarien perquè no tenien armes d’assetjament. Aquesta tàctica li va valdre l’acusació de covardia i de traïció.

Cal dir que Màxim evitava la guerra la guerra oberta i utilitzava una guerra de desgast, que era considerada de covard, però que era molt més efectiva.

En acabar la dictadura, els dos cònsols que el van seguir van ser derrotats i morts en la batalla de Cannas, cosa que li va donar la raó i via lliure per aplicar la tàctica de la retardació.

Va estar sempre enfrontat als Escipions, i Publi Corneli Escipió i el seu germà Cneu Corneli Escipió van morir a Hispània perquè ell no volia que les tropes romanes anessin  a ajudar-los.

Quan Escipió l’Africà va tornar d’Hispània victoriós no va poder celebrar els èxits ja que Màxim no ho va permetre.


Quinto Fabio Máximo va ser el mentor i amic del famós Cató. Tota la seva política conservadora posterior va ser inspirada per les ensenyances de Màxim, a qui després de la mort del seu fill a la guerra, va llegar tots els seus béns.

Les victòries més significatives durant la segona guerra púnica van ser la reconquesta de Càpua i Tarent, i va aconseguir arraconar Aníbal en unes altes valls entre Cales i Volturn.

I fins aquí la meva entrada. Espero que us agradi!

5 comentaris:

L'ombra d'un somni ha dit...

Bé, Borja, has aconseguit escapar de la prohibició de parlar de batalles, i molt hàbilment has tornat al teu tema les guerres púniques.

Bona aportació.

Electra ha dit...

Tens raó Laura, ha acabat parlant sobre guerres. No podia ser d'una altra manera.

Pel que fa a la entrada m'ha agradat perquè he sentit parlar d'aquest personatge però no sabia que hagués fet tantes coses ni que fos tant important.
Molt interessant Borja.


Electra

Adriana. ha dit...

Me'n recordo de quan les van estudiar al segon trimestre...
De vegades és agradable llegir coses que ja has estudiat.
Bona entrada !

fraaan7 ha dit...

M'agraden les batalles i esta molt be explicada!

Ζήνων ha dit...

Encara que no m'agraden les batalles, trobo que aquesta entrada l'explica d'una manera més amena.

Bona entrada :)