Hodie est

diumenge, 15 d’abril de 2012

Les anemones d'Adonis

Avete!

Sóc la Nàdia i us presento la meva entrada trimestral sobre... una altra flor!

Des del principi dels temps, les flors han sigut molt importants per a totes les civilitzacions. Han acompanyat els déus i els humans en tots els esdeveniments importants, en els moments d’alegria i en els moments de tristor.
Per això avui, de nou, li he dedicat l’entrada a l’anemone, ja que també és la flor del mes d’abril.
Seguiu llegint i descobrireu la història que hi ha darrere.

Aquesta flor, el nom de la qual deriva del grec νεμος que significa "vent", representa com d'efímera que és la vida. En la mitologia grega, les anemones neixen de la sang d’Adonis i simbolitzen la mort. 

Explica el mite que Afrodita, deessa de l’amor, va mantenir relacions amoroses amb nombrosos déus, però els amors amb Adonis, juntament amb el d’Ares és el que més temps va durar. 
Dels amors d’Afrodita i Adonis i com van acabar ja n’havíem parlat, però no dels orígens d’aquest noi tan bell.

Afrodita es va sentir ofesa en sentir que Mirra, la filla del rei de Xipre, Cínires, era més bella que ella. I per això va fer que la noia s’enamorés del pare. Una nit, aprofitant que estava begut, aconsegueix unir-se a ell.
El rei Cínires quan se n’ha assabenta la persegueix per matar-la, però Afrodita ho impedeix i la converteix en arbre l’arbre de la mirra. De l’arbre partit en dos neix el bell Adonis, que fou lliurat a Persèfone dins d’un cofre.
El noi va créixer tan bell que fins i tot avui dia tenir l'expressió "ser un adonis", que ens suggereix que un noi és molt ben plantat.

Quan la deessa de la mort ho descobreix el porta al seu palau i el fa el seu amant. Però quan Afrodita ho sap, baixa a reclamar Adonis i Persèfone va crida Zeus perquè el deixi amb ella. Es decideix que les dues deesses tenen el mateix dret i es divideix l’any en tres parts.

Afrodita no conforme amb això posa a Adonis el seu cinturó màgic i fa que aquest li entregui la part de l’any que tenia per a ell mateix.
Persèfone ho explica a Ares, que gelós es transforma en un porc senglar i mata Adonis davant d’Afrodita.
De la sang d’Adonis van brotar les anemones i la seva ànima descendí al Tàrtar.
I per això que aquesta flor també s’associa al dol. 

I fins aquí la meva entrada de primavera!
Espero que us hagi agradat.

Nàdia Llavador
2n BTX

7 comentaris:

L'ombra d'un somni ha dit...

Bé Nàdia, tot i que encara queden moltes coses per dir d'aquest formós noi que fou Adonis.
De totes maneres, trobaré a faltar les teves flors mitològiques!

Bona entrada!

Ζήνων ha dit...

Encara que el dol no és una cosa bona, és curiós com s'ha associat unes flors tan maques per a representar-ho.
Molt interessant :)

Ζήνων ha dit...

Encara que el dol no és una cosa bona, és curiós com s'ha associat unes flors tan maques per a representar-ho.
Molt interessant :)

Àlex N. Everett ha dit...

Les flors sempre representen una part poètica i humana en la història de la humanitat. Sembla que els déus tampoc se'n sortiren d'elles... I què hi ha més poètic a la vida (després de l'amor) que la mort?


"Semejantes a un dios con enormes ojos azules
Y con formas de nieve, el mar y el cielo atraen a las terrazas
De mármol la multitud de jóvenes y fuertes rosas."
(Rimbaud)

Isabel Segura ha dit...

Bona entrada, les entrades sobre les flors sempre són interesants, a més a més no sabia quin significat tenia l'expressió: ser un adonis.

:)

Electra ha dit...

No es que estigui molt interessada per les flors, però com la Nadia ens les explica sí que m'entretenc a llegir. I la veritat és que deu ni do la d'històries que hi ha darrere de cada flor i m'imagino que cada cultura tindrà una història diferent, potser algun dia ho investigo.


Molt interessant la entrada!

Electra

Adriana. ha dit...

Les flors són un món, gairebé qualsevol cosa és un món per descobrir.
Una idea ben interessant, la flor i la primavera que ja ha arribat!

Felicitats!