Hodie est

diumenge, 26 de febrer de 2012

Titanomàquia i Gigantomàquia


Avete!
Avui us parlaré de la titanomàquia i a continuació de la gigantomàquia, que com ja sabem són dos fets que van passar un darrere l’altre.

La Titanomàquia (en grec antic τίτας + μαχή (lluita) 'Guerra dels Titans') va ser una sèrie de batalles que van durant deu anys entre les dues races de deïtats molt anteriors a l'existència de la humanitat: els Titans, que lluiten des de la muntanya Otris, i els Olímpics, que arribarien a regnar a la muntanya d’Olímpia.

Aquesta gran batalla va començar quan Cronos es va apoderar del tro i va alliberar als seus germans titans, que estaven tancats al Tàrtar sota el regnat tirànic. No obstant això, Urà va profetitzar que els fills de Cronos es rebel·larien contra ell. Cronos es va convertir en el terrible rei ja que s’empassava sencers els fills a mesura que anaven neixen del ventre de Rea, que va aconseguir amagar el seu sisè fill. Rea li va donar una pedra embolicada i a Zeus el va portar a l’illa de Creta, on va ser criat per les ninfes. Un  cop es va fer gran, Metis va donar a Cronos una poció especial, que va provocar que vomités tots els fills que s’havia empassat, que es van posar a lluitar al costat de Zeus. 

Els Titans, els germans de Cronos, en canvi, van donar suport al déu devorador. Així, els titans, liderats per Cronos, eren: Ceo, Crios, Hiperió, Jàpet, Atles i Meneci.

Els titans eren per això més nombrosos i importants que els seguidors de Zeus que només contava amb els seus germans, i potser l’oceànide Estígia i amb els seus nombrosos fills.
Zeus en veure que no tenia suficient ajuda va decidir que aniria a buscar els habitants del Tàrtar que eren els Ciclops i els Hecatonquirs. Agraïts, els Ciclops van donar armes als tres germans de l’Olimp: el llamp el van entregar a Zeus, a Hades li van donar una mena de llanterna que s’enfocava al voltant del seu cos i el feia invisible, i a Posidó un trident.

Els tres germans van planejar un pla per acabar ràpidament amb la guerra. I així Hades li va robar les armes a Cronos mentre que Posidó l’entretenia i l’amenaçava amb el trident. Mentrestant els Hecatonquirs, a la part alta, llençaven roques sobre els titans amb tanta fúria que pensaven que les muntanyes queien sobre ells.


Molts van morir sota les pedres però d’altres van aconseguir fugir i el vell Cronos i els altres titans van caure al Tàrtar, menys Atles que va ser castigat a portar sobre les espatlles la bola del món.

Finalment quedaren els tres germans guanyadors, Zeus, Posidó i Hades que es van repartir el poder de l’univers. Zeus el cel i la terra, Posido el mar i Hades els inferns; l’Olimp es va considerar territori de tots tres.

La Gigantomàquia, en canvi, (γιγας + μαχή) és la guerra dels gegants. En la mitologia grega els gegants són éssers invencibles nascuts de la Terra, de gran força i alçada. Els gegants més antics són els nascuts de la Terra i Urà.
Tot va començar quan Zeus havia tancat els Titans al Tàrtar. Llavors, Gea, la mare dels titans, es va enfadar i va engendrar amb Urà el gegants, per lluitar contra els déus de l’Olimp i alliberar els titans.

Els déus de l’Olimp coneixien un oracle que deia que els Gegants no podien morir en mans dels déus, i van buscar un mortal perquè lluités amb ells: Hèracles.
La batalla es va lliurar on habitaven els Gegants, a Flegra (terra calenta). Els déus reunits van patir un primer assalt. Els Gegants van avançar amb torxes fetes de troncs de roure i llançant roques.

Tots els Gegants van ser derrotats i alguns per personatges que ens són força coneguts: 

-Hèracles va atacar primer a Alcioneu.
-Quan Encèlad abandonava el camp de batalla, Atenea el va aixafar amb l'illa de Sicília, on va quedar empresonat, sota l’Etna. 
-Pal·las va ser vençut per Atenea, que el va escorxar per fer servir la seva pell (l'ègida) com armadura.
-Mimas va ser sepultat per Hefest sota una massa de metall fos, en la qual segueix pres (el Vesuvi).
Finalment Hèracles va omplir las fletxes amb verí de l’Hidra de Lerna, perquè així els gegants acabessin de morir, excepte els que van quedar presos sota les illes.

I així va acabar aquesta segona gran gruerra entre els déus, que de nou, fou vencuda pels Olímpics.

Espero que us hagi agradat.
Judit Pujadas
1r BTX

5 comentaris:

Ζήνων ha dit...

La titanomàquia surt gràficament en la pelicula Inmortals.
Molt bona entrada Judit :)

Hefesto ha dit...

Bona entrada, però crec que la Titanomàquia es un tema molt vist i conegut. En canvi, la Gigantomàquia no es tan coneguda, i es força interessant. Bon treball!

Adriana. ha dit...

M'ha agradat molt l'entrada, està ben explicada.
Ho he entés encara millor de cara a l'examen.
Al cap i a la fi ho has fet bé Judit!

:)!

L'ombra d'un somni ha dit...

Molt bé, Judit!
Finalment ens hem entès i han quedat molt ben explicades les dues gran guerres que hi va haver entre els déus grecs.

Bona feina!

fraaan7 ha dit...

Bona entrada Judit! M'agrada molt això de les batalles entre déus.