Hodie est

dimarts, 28 de febrer de 2012

Pèrdua de dos amors

Hola a tots!

En la meva segona entrada al bloc, se m’ha ocorregut parlar d’uns dels mites més dramàtics que apareixen en l'estimat llibre de les Metamorfosis.

Segurament molts coneixeu el mite que relaciona Píram i la seva estimada Tisbe, a causa de la tragèdia que pateixen els protagonistes, que és la mateixa que la de la famosa història de Romeu i Julieta.

Aquesta història és d’inspiració oriental i es troba entre el mite i la literatura, ja que aquest relat és mencionat per primera vegada per Cai Juli Higini (64 aC – 17), el qual va ser un cèlebre escriptor hispano-llatí. 
Higini només va parlar del suïcidi de Píram i Tisbe, però Ovidi és qui realment narra la seva llegenda.

I després d’aquesta breu introducció començo a relatar aquesta petita història.

Píram s’enamora de Tisbe, veïna seva. Els dos joves, degut al seu amor, volen casar-se, però els pares d’ambdós s’oposen al compromís. 
Un dia, decideixen prendre un acord en comú i així escapar-se per trobar-se en un lloc als afores, justament al costat d’una morera. 
Tisbe hi arriba primer, i allà es troba amb un lleó. Ella fuig espantada i tracta d’amagar-se del lleó. Per descuit, Tisbe perd el seu vel. El lleó estripa el vel i el taca de la sang de la seva darrera víctima. 
A continuació Píram arriba i troba allà el vel abandonat que pertany a la seva estimada. El noi, tement el pitjor, treu el seu punyal i se suïcida. Tisbe, en tornar al lloc i trobar-se’l mort, intenta trobar explicacions, però davant d’aquest terrible succés Tisbe decideix matar-se també amb el punyal del seu estimat. 

Ja morts en el terra, la sang dels amants rega la morera i fa que els seus fruits, que fins aleshores havien estat blancs, es convertissin en fruits vermells.

I fins aquí arriba la meva entrada. 
Espero que gaudiu d’aquest mite, ja que sé que les històries amoroses sempre ens semblen d’allò més interesants!
Fins aviat!

Ari Luján
1r BTX

8 comentaris:

Ζήνων ha dit...

És increïble la capacitat que tenien els antics per a explicar qualsevol fet...
Bona entrada Ari :)

fraaan7 ha dit...

Doncs si que s'estimaven si! Molt romàntic i dramàtic alhora!

Hefesto ha dit...

Estic totalment d'acord amb Marco. Enhorabona!

Bona feina!

L'ombra d'un somni ha dit...

Déu meu, Juan Je, quanta retòrica!!!!

Ari, bé, tot i que ja t'he dit que es podria haver tret molt més suc d'aquest mite que és el que inspira a Shakespeare la seva famosíssima obra Romeu i Julieta, que és la que inspira a Stephanie Meyer, la seva famosa Luna Nueva.

En qualsevol cas, has fet una bona introducció per a futures aportacions!

Isabel Segura ha dit...

M'encanta aquesta història!

Adriana. ha dit...

L'història de Píram i Tisbe va ser una de les que més em van agradar del llibre...

Bona feina, Ari.

Raquel. M ha dit...

Aquesta entrada m'ha semblat molt interessant ja que la història de Príam i Tisbe a mi també hem va agradar molt.
Felicitats!! :)

Nyx ha dit...

Crec que aquest mite no l'oblidaré mai, primer perquè és molt romantic i molt bonic i segon perquè l'he escoltat molts cops i cada vegada alguna cosa nova em sorpren.
Fins i tot l'hem traduit a classe, oi capitana?