Hodie est

dilluns, 13 de febrer de 2012

Dues Júlies

Avete!
Potser us ha sorprès el títol de l'entrada, ja que, com tots sabem, els noms propis no tenen plural. Però també sabem que les filles del patricis a Roma rebien com a nom el nomen del pare en la forma femenina; i per això, tenim uns quants nom femenins que es repeteixen.

Dit això, avui us parlaré d’una dona de l’antiga Roma que va tenir una vida que podríem denominar com a mínim interessant.
Es tracta de Júlia la Vella, anomenada així per diferenciar-la de la seva filla de la qual us parlaré més endavant. Júlia era filla única de l’emperador August i va tenir tres marits Marc Claudi Marcel, Marc Vipsani Agripa, amb el qual va tenir 5 fills, i Tiberi.
Aquesta dona era molt coneguda a Roma per la seva promiscuïtat, ja que va tenir relacions amb senadors, membres de l’orde eqüestre, plebeus i fins i tot amb alguns esclaus. Podríem anomenar-la de moltes maneres, menys dona fidel!
Corren rumors que una nit se li va ocórrer la genial idea d’organitzar una orgia al centre de la plaça del mercat de Roma. La cosa no va ser gaire important fins que va arribar a oïdes del seu pare, August, que sempre deia als seus discursos paraules que defensaven la sanitat i fidelitat al matrimoni. En conseqüència, quan es va enterar de la malifeta de la seva filla, es va enfadar moltíssim i va ordenar l'exili de la seva filla a Pandataria.

El poeta Ovidi hi va estar reloacionat i fins i tot és possible que aquest fet sigui un dels motius pels quals August va decretar el seu exili a Tomis, l'any 8 aC.

I, com diu la dita "De tal palo tal astilla", Júlia la Vella va deixar una filla que va seguir els seus passos. Ara, doncs, us parlaré de la seva filla Vipsania Agripina, o més coneguda amb el nom de Júlia la Jove, que sembla que seguia una miqueta amb la tradició d’estil de vida de la seva mare.
El seu nom real prové del nom del seu pare (Vipsani Agripa), perquè com tots sabem a Roma quan naixien nenes se’ls hi posava el mateix nom del pare però canviant el sexe si era necessari.
Júlia va néixer l’any 19aC i va morir el 29 dC i va pertànyer a la noble de la dinastia Julio-Clàudia.
Quan Júlia era petita, després de l'exili de la seva mare, va anar a viure amb el seu avi juntament amb els seus germans. Podríem dir que la seva vida des del començament va estar marcada per emperadors, ja que tenia relacions familiars amb molts d’ells. Era la néta d’August, fillastra de Tiberi, tieta de Cal•lígula i d’Agripina la menor, cosina de Claudi i tia-àvia de Neró.

Aproximadament quan Júlia tenia 14 anys el seu avi August va fer que es casés amb Luci Emili Paul, que era com el seu mig cosí. D’aquesta relació va tenir una filla (Emilia Lèpida) i un possible fill (Marc Emili Lèpid). Però com la majoria de les dones romanes Júlia no se sentia completa amb el seu marit i va buscar consol a mans del seu amant, el senador Dècim Juni Silà, per culpa del qual va ser exiliada l’any 8. La van enviar a Trimerus, una illa italiana, on va donar a llum a un fill.
August, però, no volia a aquest nen i va ordenar que l’abandonessin a una muntanya perquè morís. Silà, en saber la notícia, no va poder suportar el pensar que podria ser fill seu i va fer un exili voluntari.

Després de fets encara poc esclarits que van involucrar el marit de Júlia en una conspiració contra Tiberi, Júlia va caure en completa desgràcia, cosa que fa provocar que després d'estar 20 anys desterrada en l'illa, morís amb el càstig de no ser enterrada a Roma amb la resta de la família.

Tela amb la família, eh!

Espero que us hagi semblat interessant!

Neus Campos
1r BTX

5 comentaris:

Raquel. M ha dit...

Doncs sí, tenia tela la familia jaja.
A mi m'ha semblat molt interessant la història de Júlia la vella, perquè no en tenia ni idea que va fer tot això la dona! i després la seva filla no es va quedar enrere...
Molt bona entrada Neus! :)

fraaan7 ha dit...

Molt interessant i amb cotilleos com ens agrada a nosaltres! Molt bona entrada!

Ζήνων ha dit...

La tranquil·litat no la coneixia aquesta família... M'agradaria saber quins van ser els veritables motius de les seves morts...
Bona entrada Neus :)

Adriana. ha dit...

Cada família es un mundo...

Ari ha dit...

Déu meu senyor..! Vull seguir creient que Cal·lígula era pitjor en el territori de la promiscuïtat, però m'ho posses ben difícil Neus! Realment és una gran curiositat saber tots aquests rollos d'amor durant aquesta època, però encara seria millor t'afanejar-los amb la gent del poble!