La màgia de les muses gregues

Per fi és el meu torn!

Jo sóc Cal•líope (Καλλιόπη) filla de Zeus i Mnemosine. Sóc una de les muses de la mitologia grega, represento l'èpica i l’eloqüència i per això estic considerada com la més important de totes. Volia presentar-vos a les meves germanes, són 8 i us explicaré amb què eren representades i en què s'inspiraven:

•CLIO (Κλειώ): és la musa de la història. Sovint se la representa duent a les mans una trompeta i un llibre de Tucídides per lloar els fets del passat.

•ERATO (Ἐρατώ): inspirava la poesia lírica, i era representada amb una corona de roses i una lira.

•EUTERPE (Ευτέρπη) és la musa de la música, especialment protectora de l'art de tocar la flauta. Se la representa coronada de flors i portant entre les seves mans el doble-aulos.
•MELPÒMENE (Μελπομένη): és una de les dues Muses del teatres. Inspira la tragèdia, tothom la representa ricament vestida, amb rostre seriós i severa la mirada. Generalment duu en la mà una màscara tràgica com a principal atribut. En altres ocasions empunya un ceptre o unes corones, o bé un punyal ensangonat.

•POLÍMNIA (Πολυμνία): inspirava especialment els himnes i els ditirambes, i era representada amb una corona de perles i un rotlle de papir.

•TALIA (θάλλεια): és la musa que floreix, la festívola.

•TERPSÍCORE (Τερψιχόρη): Tenia al seu càrrec la dansa i la cançó coral, i era representada marcant el compàs.

•URÀNIA (Ουρανία): Urània és la germana més petita. Inspira l'astrologia i les poesies basades en el cel, per això sempre vesteix de blau. També se la considera inspiradora de les matemàtiques i altres ciències, i per això al seu voltant es veuen instruments de mesura com el compàs. Algunes tradicions sostenen que no és filla de Zeus, sinó d'Urà, fet que explicaria que no patrocinés un art sinó el coneixement. Porta una diadema i una capa plenes d'estrelles.

Nosaltres vam ser engendrades, segons el mite, en nou nits consecutives. Ara bé, altra versió segons l'historiador grec del s.II Pausanias, diu que al principi les muses van ser tres: Aedea (el cant, la veu), Meletea (la meditació) i Mnemea (la memòria).

Juntes representaven les precondicions de l'art poètic en la pràctica del culte religiós. La tradició els atribuïa dues residències: la una sobre el Parnàs i l'altra sobre l´Helicó. És Plató en l'any 401 aC. aprox. i, posteriorment, els autors neoplatònics, qui fa de les nou Muses les mediadores entre el déu i el poeta o qualsevol creador intel•lectual.

...i fins aquí la meva entrada, espero que us agradi molt(:

Valete!

Judith.

Des d’aquí m’agradaria enviar-li una forta abraçada i molts ànims a la Natalia!