La festa de Carnestoltes I

Quan arriba Carnestoltes,

tots sortim a passejar,

ens posem una disfressa

per saltar, cantar i ballar!

Això diu la cançó que serveix de pregó a una de les festes més divertides de l'any, la festa de Carnestoltes. Se celebra de Dijous Gras a Dimecres de Cendra, en una setmana mòbil que pot caure entre el 29 de gener i el 4 de març. És variable perquè la seva ubicació depèn de la Setmana Santa que té les arrels en el calendari jueu, basat en el cicle lunar.

El Carnestoltes constitueix un període de gresca i disbauxa abans d’arribar l'abstinència que caracteritza la Pasqua.

El mot de Carnestoltes prové del llatí “carnes tolendas”, és a dir carns que s’han de suprimir, o de l’italià “carnelevare”, carn que s’ha de treure, tot fent referència a la privació de certs aliments per prevenir el cos de la vitalitat que comporta la primavera. Però, en el Carnestoltes hi ha una clara contradicció, ja que és un període de privacions i, en canvi, dóna lloc a un moment de l’any ple de llibertats i disbauxa.

Una altra possible etimologia és “carrus navilis”, és a dir, carro naval, ja que a Grècia es celebraven unes festes de caràcter agrícola, en les quals es muntava una nau dalt d’un carro i es passejava per tota la ciutat seguit d’una sèrie de cerimònies.

L’actual celebració del Carnaval té tres característiques destacades.

• El personatge del rei Carnestoltes: personifica el geni, l’esperit caduc de la vegetació i el rei. La crema, la mort i l’enterrament del Carnestoltes posen fi a aquest cicle festiu. Significa, en primer lloc, l’expulsió del geni o esperit malèfic que durant el seu regnat ho canvià i trasbalsà tot, i en segon, la fi d’un cicle vegetal i la substitució del rei, vell i caduc per un de més jove i vigorós, qui comunicarà la seva vitalitat al poble.
• Les disfresses: es creu que és la pervivència d’antics ritus en què els creients es disfressaven amb vestimentes extravagants i grolleres volent personificar els seus déus.
• “Per Carnaval tot s’hi val”: hi ha una inversió dels valors dins de l’ordre de la societat; els principis morals i bàsics que sempre han estat d’una determinada manera es capgiren per donar pas al desordre i a la disbauxa. Durant el període del carnaval tot el poble es converteix en el regidor de la societat donant pas a un moment on els principis d’autoritat i de propietat desapareixen. És un període de bogeria col•lectiva.

En l’origen del nostre Carnestoltes, a més de les Saturnalia, hi ha la reminiscència d’altres festes romanes com són les Lupercalia les Quirinalia, les Fornacalia i les Mamuralia, festes que celebraven l’any que s’acaba i el començament de la primavera. Totes aquestes festes celebren la fertilitat i el renaixement de la vida amb banquets i purificacions.

D'altra banda, també hi trobem paral·lelismes en les Dionisíaques ateneses, festes que es celebraven en arribar la primavera i eren dedicades al déu Dionís. En aquestes festes el teatre tenia un paper destacat.

Durant aquesta setmana, abans que s'acabi la festa, parlarem dels orígens grecs i romans del nostre Carnestoltes. Demà seran les Saturnalia.

Informació extreta del TR Paral·lelisme entre les festes antigues i actuals de Hind el Atiki, 2n BTX curs 2005-06