Gladiator in arena consilium capit

Avete !

Soc Eirene, la pau. Ja coneixeu les meves germanes Eunomia i Diké, així que no parlaré de mi ni de la meva família, avui toca parlar dels Gladiadors.

Es diu que gladiador ve de la paraula gladius: espasa, i així un gladiator és el que porta una espasa.

L’origen dels gladiadors rau en un costum etrusc segons el qual per honrar a un difunt influent en la societat, es feia una lluita en homes i sobrevivia el més fort. Les lluites de gladiadors primer eren actes religiosos, però més tard es van convertir en un entreteniment per als ciutadans, arribant a ser l’espectacle preferit dels romans.

El gladiador que perdia estava destinat a la mort, però el públic podia demanar que se'l perdonés, cridant mitte, o assenyalant amb el polze cap avall, pollice verso, cosa que significava la mort. Era més habitual que el matessin, ja que el poble romà era molt sanguinari.

L'edifici que acollia l'espectacle era l'amfiteatre: tenia forma el•líptica i al centre hi havia l’arena, on lluitaven els gladiadors, al voltant la càvea, lloc on es seia el públic, i sota l’arena estava el soterrani, on estaven les gàbies de les feres i el material necessari per als espectacles.

Els gladiador podien ser militars, criminals condemnats a mort, esclaus, presos i joves que escollien aquesta professió.

L’home que s’encarregava del ensenyament dels gladiadors era el lanista, o un gladiador vell. Realitzaven exercicis físics molt durs, l’alimentació es controlava molt i tenien revisions mèdiques, per garantir-los una bona salut.

Una cosa curiosa és que no només hi havia homes gladiadors, sinó que també podia haver-hi dones, encara que eren molt poques.

A continuació us penjo un video perquè veieu les diferents categories de gladiadors que hi havia.

Ἐιρηνη