Carnestoltes i Saturnalia II

Les Saturnalia

Les Saturnals van ser establertes cap a l’any 497 aC, a l’hora de dedicar un temple al déu Saturn. Coincideix amb la data del solstici d’hivern, que queia el dia 17 de desembre (XVI ante Kalendas).

En un principi només eren celebrades durant aquest dia i d’una manera religiosa amb la pujada al mont Adventí, però més endavant Domicià les va prolongar set dies (del 17 al 23) i, tot i que l’emperador August les va reduir a tres dies, més endavant van augmentar a cinc dies de durada, cinc dies de gresca i diversió.

La celebració era consagrada al déu Saturn (Saeturnus). Els romans situaven el seu regnat al Laci a l’Edat d’or en la qual sembla ser que els animals parlaven amb els homes i també ho feien els arbres i les plantes; els homes eren iguals entre ells i els havien ensenyat a viure sense treballar gaire. Es creu que Saturn va ser el primer déu de l’agricultura i li atribueixen les primeres lleis dels aborígens del Laci. Va ser expulsat per Zeus de l’Olimp i es va instal•lar al mont Capitoli i pel camí va fundar Satúrnia.

El ritual començava el dia 17 amb un sacrifici en el temple seguit d’un banquet (lectisternium) públic. La plebs de Roma que portava vestits molt senzills (synthesis) i barrets de pell (pilei) repetia el següent crit “ lo Saturnalia”. Els dies 18 i 19 es començava la festa amb un bany que era seguit pel sacrifici familiar d’un porquet. Després li tocava el torn als regals, que es feien mútuament i que eren figures de massapà.

En aquesta festa hi havia dos ritus; el primer les feriae servorum i el segon el rei saturnalici. Com a record de l’antiga Edat d’or, on tots els homes eren iguals, no existien distincions entre els lliures i els esclaus i d’aquesta manera l’esclau podia fer d’amo i aquest últim d’esclau, durant el regnat de l’esclau l’amo no es podia queixar de res i havia de fer tot el que l’esclau li digués.

D’altra banda, el ritus de l’elecció del rei saturnalici té el seu origen a l’època de l'Imperi. Durant el temps de les Saturnals entre els grups de joves s’escollia per sorteig un personatge còmic que feia les funcions de rei per un dia, per tant podia manar i donar ordres burlesques i d’aquesta manera capgirar l’ordre de la societat. Aquest rei presidia els actes i un cop acabat el seu manament era assassinat o es suïcidava directament.

Durant les Saturnals els tribunals no actuaven, el senat no es reunia, se suspenien les accions militars i no s’iniciava res important; també es concedia la llibertat als presoners.

L’harmonia primigènia d’aquells anys només es podia aconseguir mitjançant la inversió; el poder, el sexe, el dia i la nit s’inverteixen i d’aquesta manera destrueixen l’ordre establert de les coses. La gent s’oblida de les feines que ha de fer i deixa de banda els seus problemes per a donar pas a la gresca, a les orgies, a les borratxeres, etc. Les dones gaudien d’una llibertat només pensable en festes, i que fora d'elles els faria perdre la tan estimada reputació. Els focs saturnals i el vi negre afectava a la gent i la ciutat s’acaba convertint en un república burlesca, en la qual els plebeus, els més humils de la societat romana, exerceixen els càrrecs públics, abolien lleis, en creaven d’altres, etc.

I demà, com que és dimecres de  cendra, tancarem el cicle de Carnestoltes amb la referència a les Grans Dionisíaques gregues.

De tota manera, voldria que fessiu una reflexió (i en deixessiu constància en forma de comentari) sobre aquestes festes romanes, ja que si mireu bé veureu que també tenen punts de coincidència amb altres celebracions modernes. Amb quines? En quins aspectes?

PS: Com que segueixo sense tenir fotos d'enguany, us poso una de l'any passat. Que joves que se us veu!