Avete discipuli et discipulae!
Avui havia d'actualitzar la Natàlia. Desgraciades circumstàncies no li ho han permés. Natàlia, des d'aquí volem dir-te que, tot i que no hi siguem a prop, sentim molt el que ha passat, esperem que passi aviat i t'enviem ànims. Estarem amb tu en tot moment. T'estimem.
D'altra banda, la vostra companya de segon Macarena fa dies que vol compartir amb vosaltres una pàgina amb moltes frases en llatí. És força interessant i de consulta ràpida. http://latin.dechile.net/
També hi ha etimologies del castellà, però algunes no em semblen molt encertades.
De totes maneres, com a recurs de consulta és força útil.
Ara ja no teniu excusa per no resoldre l'enigma de la setmana.
Salvete!
ἡ κυβερνήτης
9 comentaris:
UNA FORTA ABRAÇADA NATALIA, MOLTS ÀNIMS ÉS EL QUE PODEM DONAR-TE!
Segueix endavant per tots el que t'estimem i els que estimes.
Algun dia no haurem de patir aquestes desgràcies....
En efecte, ets gran Natàlia, ja ho saps, i encara i que molts cops sembli una bleda.. saps que t'admiro, molts ànims.
En quant a la pàgina, està força bé, mirant-lo pel costat bo, no haurem de demanar-te molta ajuda amb les frases de la setmana Lauro.
I torno a dir, Natàlia força i molts petons,des de aquí el meu món.
Anaïs.
Molt bona pagina aquesta... Ja tinc ganes d'actualizar el teu blog Laura... Llàstima que em deixis per al final jejeje
salutacions.
Laura moltes gràcies per mencionarme, però no feia falta, tan sols era una petita aportació. Està molt bé aquest petit còmic dels homes de l'oest està molt bé, molt curiós. Molts petons y per cert, reclamo els comentaris del Alex que fa massa temps que no escriu, i no estic acostumada jajajaja
Petons per a tots/es!
Sempre va bé una pàgina de consulta, encara que sigui per tafanejar.
Natàlia, forces. Una abraçada.
Si us plau, doneu-li una abraçada molt forta a la Natàlia.Està al meu pensament. Petons. Ara mateix no hi ha consol, potser les paraules de Benedetti ens facin estar una miqueta més units.
Vamos Juntos
Con tu puedo y con mi quiero
vamos juntos compañero
compañero te desvela
la misma suerte que a mi
prometiste y prometí
encender esta candela
con tu puedo y con mi quiero
vamos juntos compañero
la muerte mata y escucha
la vida viene después
la unidad que sirve es
la que nos une en la lucha
con tu puedo y con mi quiero
vamos juntos compañero
la historia tañe sonora
su lección como campana
para gozar el mañana
hay que pelear el ahora
con tu puedo y con mi quiero
vamos juntos compañero
ya no somos inocentes
ni en la mala ni en la buena
cada cual en su faena
porque en esto no hay suplentes
con tu puedo y con mi quiero
vamos juntos compañero
algunos cantan victoria
porque el pueblo paga vidas
pero esas muertes queridas
van escribiendo la historia
con tu puedo y con mi quiero
vamos juntos compañero.
Records i ànim a tots!
preciós..
Fa uns dies en un missatge eliminat vaig escriure que no tornaria a comentar, però torno per a fer unes reflexions...
Quantes morts més seran necessàries per a adonar-nos que una sola ja és massa?
Si la mort no fos el preludi a altra vida, la vida present seria una burla cruel, per això crec que hi ha alguna cosa més.
La mort no ens roba els éssers estimats, ans al contrari, ens els guarda i ens els immortalitza en el record.
Déu permet que el sol brilli per a tots("Sol lucet omnibus"), i l’esperança no s’ha de perdre mai.
Mai hem de deixar de somriure...
Ab imo pectore,
Àlex
Natàlia,
El dolor que tens és molt gran i el consol que et puc oferir és molt petit, però no per això vull desistir d’intentar-ho. A classe hem estat parlant de Joan Maragall i del significat dels “Tres cants de guerra”. Qui millor que tu en aquests moments pot SENTIR el seu significat, però Maragall també escriu uns versos plens de vida i jo te’ls dedico a tu :
-Seràs roure, seràs penya,
seràs mar esvalotat,
seràs aire que s’inflama,
seràs astre rutilant,seràs home sobre home,
perquè em tens la voluntat.
Això és, Natàlia. La voluntat i el vitalisme de seguir endavant.
Publica un comentari a l'entrada