Hodie est

dimarts, 10 de juny de 2014

La roda segueix girant


La roda segueix girant i arriba un nou final de curs. Ja serà el cinquè en el còmput de comiats en el blog.

Tot i que sé que és el que toca, se’m fa molt molt difícil dir-vos adéu. Jas é que us moriu de ganes de desaparèixer de l’institut, d’haver passat ja la selectivitat, d’encarrilar la nova vida. I com a persones valentes i treballadores que sou ho feu sense pena, sense por, amb molta il·lusió per encetar aquesta nova etapa. Nova etapa que segur que serà profitosa, perquè confieu en les vostres possibilitats i no teniu por al futur. El treball dur de dos anys avalen totes les vostres expectatives. 

I tot i la feina dura que heu fet, m’atreviria a dir que heu estat feliços i que aquesta serà una etapa que recordareu amb molt d’afecte i un xic d’enyorança.

A la major part de vosaltres us vaig conèixer a 4t d’ESO i això sumen moltes hores junts i molts records: els que rondinaven, els que dubtaven, els que feien el dropo, els que treballaven i sempre escoltaven, els que reien, les excursions, els exàmens, les disfresses, els vídeos, els textos, els poemes, les festes sorpresa...

No sé, suposo que de vegades els astres es posen en línia perquè succeeixi alguna cosa especial. I crec que fa tres anys ho van fer. Per això em considero molt afortunada d’haver pogut compartir amb vosaltres tantes hores en les quals tots hem après.
I com que és l’any Machado i Machado vam llegir el dia de Sant Jordi, permeteu-me citar els seus versos: 
“Caminante no hay camino,
se hace camino al andar
Al andar se hace camino
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.”

Paraules precioses i alhora molt tristes. Allò que ja has viscut mai no pot retornar? Quan la vivència és bonica i s’acaba, aquest és un pensament dolorós. Ja, ja ho sé, ja ho deia Heràclit, oi? No passem dos cops pel mateix riu.

I llavors què queda? El seguir avançant, l’anar més lluny, sempre molt més lluny… i mantenir el record un temps que ens ha fet part del que som.

Recordeu Horaci, i feu les seves ensenyances vostres: aprofiteu el moment, però manteniu-vos en l’aurea mediocritas, i recordeu mantenir l’ànim impertorbable en les circumstàncies adverses. 


Bonam fortunam omnes habeatis!
Laura

6 comentaris:

Ares Barca ha dit...

Algo me dice que puede que llorarás rl dia de la graduación. Jajaja muy bonito Laura. :3 Gracias a ti por todo lo que nos has enseñado y pasado

David ha dit...

Laura de ben segur que l'any que ve ens tindras alla donant la murga els divendres de festa! MIra...després dius que no entro al blog!

Marina ha dit...

Ai Laura, has fet que se'm caigui la llagrimeta i tot! Sens dubte han estat tres anys boníssims aprenent dia a dia al teu costat, gràcies per ser una gran professora i millor persona i, sobretot, per fer de nosaltres uns millors alumnes!

Anna ha dit...

Déu meu, quina plorera porto a sobre i encara no són ni les onze del matí. Bueno Laura, que s'ha de dir eh, tan sols moltissímes gràcies per aquests tres anys junts, per haver-nos ensenyat tantes coses, per haver compartit part del teu coneixement, i sobretot, per haver-nos fet de mica en mica millors persones i millors alumnes! Sens dubte, la meva millor etapa, mai l'oblidaré, moltes gràcies un atre cop, un petonàs i et trobarem a faltar! :)

Maria ha dit...

Un altre que s'uneix al club dels ploraners... i es que sembla que va ser ahir quan començàvem 4rt, amb nous professors i noves assignatures com era el cas del llatí. No hi ha paraules suficients per agrair-te tot el que has fet per nosaltres, ja que no només ets una gran professora, sinó que a més ets una persona enorme, amb un cor extraordinari sempre disposada a donar-nos un cop de mà i els ànims necessaris quan ho hem necessitat i d'esbroncar-nos també quan ens ho hem merescut. Gràcies per encomanar-nos el teu amor pel llatí i el grec així com les seves respectives cultures i per fer de la nostra última etapa a l'institut la millor etapa de totes les viscudes fins ara. Gràcies també per haver-nos fet créixer tant com alumnes i com a persones i que sàpigues que malgrat a vegades no t'ho sembli t'estimem un munt, i estic convençuda que el sentiment es mutu (encara que en certes ocasions també ens odis profundament). Un petó i una abraçada enorme i fins aviat (per que en quan tinguem ocasió tornarem per fer-te una mica la murga) :)

Miriam Arco Guasch ha dit...

Moltíssimes gràcies Laura... per ser una de les millors professores que he tingut i que probablement hem tingut mai... per tots els moments bons i fins i tot els dels exàmens difícils, perque s'han fet un lloc dins nostre. I per aquest video que ha portat records i plorera..i pel regalet i la dedicatòria, que en fi, un dia abans de la selectivitat i va molt bé veure que aquests anys que amb aquests exàmens deixarem enrere han estat genials.

Una professora per recordar i estimar, moltes gràcies altra vegada!!