Hodie est

dijous, 3 d’abril de 2014

Grans atletes de la Grècia clàssica

Avete!
Si ets estudiant de Grec o Llatí t'hauràs adonat de la gran varietat de temes que es tracten d'interès comú , des d'anàlisi oracionals o morfologia fins a història de fundacions d'imperis o ferotges batalles. 

Segurament a hores d'ara ja hauràs estudiat els tipus d'espectacles que es donaven en un amfiteatre Romà com apoteòsics combats de gladiadors o violentes lluites de guerrers contra feres (venacions) on només un podia quedar viu, o la importància que va tenir per als grecs l'esport en les celebracions religioses i culturals en honor als déus més importants, però és bastant possible que no hàgim estudiat els il·lustres atletes d'aquell temps.
Com veiem hem estudiat grans costums i disciplines del món clàssic , però ... ens hem parat a estudiar algun atleta en concret? És per aquest motiu que he fet aquesta entrada: per donar a conèixer grans atletes que van marcar un abans i un després en la Grècia Clàssica.

MILÓ DE CROTONA
  
Va ser un dels campions més famosos de lluita de Grècia.
Va néixer a la colònia grega de Crotona (Magna Grècia) al segle VI aC. Va ser campió olímpic de lluita en 6 ocasions, en la modalitat infantil a la 60a olimpíada, el 540 aC, i en la sènior des de la 62a a la 66a olimpíades. A més fou set cops campió en en els Jocs Pítics, i va continuar competint més enllà de l'edat normal de retirada d'un atleta en la seva època. Diversos autors clàssics com, Aristòtil, Pausanias, Ciceró, Heròdot, Vitruvi parlen d'aquest esportista d'elit. Amb els seus relats no fan més que augmentar la llegenda entorn d'aquest personatge.

Diverses són les històries que narren les gestes de Miló:
- De Miló de Crotona es diu que podria haver inventat l'entrenament de força progressiu ja que s'explica que per guanyar força va carregar un vedell nounat a coll i va caminar amb ell un estadi. Aquest exercici el feia cada dia, i a mesura que el vedell es convertia en un bou adult, ell anava adquirint més força a causa del progressiu augment de pes de l'animal. El final del bou no és que sigui plat de bon gust encara que pot ser que per a Miló si ho va ser (i mai millor dit en aquest cas), ja que quan va créixer el va matar per menjar-se'l.
      

- Era capaç de separar el tronc d'un arbre.
- Doblava una moneda de bronze entre els seus dits.
-Demostrava la seva força estenent el seu braç amb el palmell i els dits estirats, ningú era capaç de doblegar. Quan es va convertir en un campió olímpic, li van fer una estàtua a Olímpia que va aconseguir aixecar.
-El seu final va ser tràgic. S'explica que un dia passejant per un bosc, va trobar un arbre badat pels llenyataires que havien posat una falca en una esquerda. Volent partir l'arbre amb les mans, va treure la falca, però llavors les dues parts del tronc es van unir deixant atrapada la mà amb tant mala sort que no va poder escapar d'una fera que el va devorar.

TEAGENI DE TASOS

Va ser un atleta grec nadiu de Tasos, que va destacar per ser un gran pugil (boxejador) i corredor de cursa. 
Una anècdota de quan tenia 9 anys demostra la seva gran força de ben petit, ja que als nou anys, anant des de l'escola a casa, a Teageni li va agradar la imatge de bronze d'un déu que estava ofrenada a l'àgora, va tirar d'ella, se la va carregar a l'esquena i es va endur la pesada estàtua cap a casa. Va destacar en tota mena d'esports atlètics i va obtenir diverses victòries en els Jocs: en els Olímpics, en els Pítics tres victòries en el pugilat, nou en els Nemeus i deu en els Ístmics. En Ftia (Tessàlia) es va proposar distingir-se en altres disciplines diferents al pugilat i al pancraci i  va vèncer en la cursa llarga.

COREBI D'ÉLIDE

Es tractava d'un humil forner d'Èlide, però no només es dedicava al forn ​​sinó que va participar com a atleta i obtingué la victòria en la carrera de velocitat, anomenada stadion que es va disputar durant els primers Jocs Olímpics de l'Antiguitat registrats, celebrats l'any 776 aC. 
Com que era ciutadà d'Élide, els sacerdots van començar a registrar els guanyadors de les curses a partir d'aquest any, de manera que quan les festes olímpiques es van arribar a convertir en les més importants celebracions gregues, va ser acceptada per tots la cronologia olímpica a partir de la victòria de Corebi, encara que ja havien existit altres jocs anteriors.
Per la seva victòria en l'única cursa programada de 192,27 m, va rebre com a premi una branca d'olivera, encara que l'honor d'obtenir la victòria era molt més prestigiós que el mateix premi material.

DIÀGORAS DE RODES  
    
Diàgoras va ser un atleta grec del segle V aC que practicava la disciplina del pugilat. Va néixer a Ialisos, a l'illa de Rodes. Era descendent del rei de la seva ciutat natal, anomenat Damagen, i es va fer famós per triomfar en diverses ocasions en els quatre grans jocs grecs: olímpics, nemeus, ístmics i pítics. 
Degut a la seva victòria, Píndar, un dels poetes lírics més famosos de la Grècia clàssica, li va dedicar un cant l'any 464 aC , i també se li va dedicar una estàtua a Olímpia, feta per l' escultor Calicles.
En la seva vellesa va poder veure com els seus dos fills, Damaget i Acusileu, guanyaven els Jocs Olímpics. S'explica que just després de ser coronats , els seus fills el van agafar a coll i el van passejar triomfalment per l'estadi. Llavors un dels espectadors va cridar Κάτθανε Διαγόρα , ουκ εις Όλυμπον αναβήση («Ja pots morir, Diàgoras, doncs no esperis pujar a l'Olimp») i Diàgoras, ple de felicitat i reconegut per tots, va deixar anar el seu últim alè.

EL  LLEGAT D'AQUESTS ATLETES

Pot ser que actualment no hi hagi persones tan fortes com Miló que siguin capaçes d'aixecar un bou i carregar-lo a les espatlles, o doblegar una moneda amb els dits, però sí que tenim proves del gran llegat esportiu, de disciplina, constància i dedicació que van deixar els atletes grecs. I com a mostra un botó: Pyrros Dimas (Πύρρος Δήμας), l'home de la fotografia, és un haltera grec ara ja retirat que va aconseguir tres medalles d'or Olímpiques, i no només això, sinó que és considerat un dels helteres més grans de tots els temps. 

De tots els atletes antics citats, hi ha un que no m'ha deixat indiferent: Miró de Crotona. Diversos motius són els que han fet que capti la meva atenció, un dels principals és que m'encanten els esports de força i el fet que possiblement sigui el pare de les progressions de força. A més, les seves gestes m'han deixat bocabadat, siguin veraces o algunes no tan certes. Sense importar fins que grau siguin veritables, m'han sorprès molt, especialment el fet de carregar amb un bou d'una tona a l'esquena, o de separar un tronc de terra. Aquestes  són gestes que només un atleta curtit i aguerrit com Miró podria realitzar

Ara et toca a tu, dels atletes esmentats, quin és el que ha despertat més teu interès?

Valete!

1 comentari:

Ares Barca ha dit...

Miló de Crotona, sens dubte. Qui no ha pensat mai carregar un animal a l'espatlla cada dia a mesura que aquest [l'animal] va creixent? Bona idea per fer-se fort. jajaja