Hodie est

divendres, 28 de març de 2014

La sexualitat divina

Avete!

El passat mes de febrer vaig poder anar a veure a Granollers l'Exposició "El sexe a Roma", organitzat pel museu de Badalona, i després de veure el que hi havia em va venir al cap de fer aquesta entrada.

En el món grecoromà, l’àmbit sexual estava ben present i les històries mitològiques clàssiques, igual que les humanes, estaven repletes d’aventures amoroses, estratègies de seducció, passions, transgressions, enganys i desenganys en un moment en què la societat donava molta importància al matrimoni i a la pràctica sexual, cosa que es veu en la gran quantitat de textos trobats en escrits d’autors com Catul, Ovidi, Juvenal, Marcial, Valeri Màxim o Aule Gel·li i de filòsofs com Lucreci o Sèneca.

Jo , però, em centraré en la part que fa referència als déus.
En la mitologia clàssica, moltes de les divinitats venerades representaven una personalitat hedonista, lligada a la pràctica sexual i a la infidelitat matrimonial. vegem-ne algunes:

JÚPITER
Leda i el cigne. 
Herculà
En primer lloc trobem Júpiter que, tot i ser el déu sobirà i d’estar casat amb Juno, va ser partícip d’un gran nombre d’enganys amorosos i fou l’exemple de la infidelitat divina. Es compten una quarantena de relacions sexuals amb altres divinitats o mortals. Les més conegudes són les relacions en què es va transformar en pluja d’or per conquistar Dànae, en cigne per Leda, en brau blanc per Europa, en pastor per Mnemòsine o en serp virolada per Deoida.


VENUS
La representació de la bellesa, de l’amor i de la fertilitat estava personificada en Venus. Ella, juntament amb Fortuna, intervenien en el ritual que precedia al lliurame
VenusMart i Cupido
Casa de Mart i Venus, Pompeia
nt de la núvia al nuvi en la celebració del matrimoni romà.

A més, els romans també van identificar la deessa amb la passió i el plaer. De fet, la paraula venus volia dir originàriament bellesa, gràcia, desig i atractiu sexual, però després van començar a aparèixer paraules noves com fructus Veneris (“fruit de Venus”, orgasme), gaudia Veneris (“plaers de Venus”, orgasme) o Hortus Veneris (“Jardí de Venus”, parts sexuals femenines).

CUPIDO
De la relació de Venus amb Mart va nèixer Cupido, déu del desig i de l’amor. Es sol representar amb un arc i un carcaix amb fletxes que provoquen o fan fugir l’enamorament; com diu Ovidi, el que el fa néixer [l’amor] és d’or i relluu en la punta aguda; el que el fa fugir és esmussat i té plom sota la canya.
Hermafrodit. Herculà. 
Museu Arquelògic, 
Nàpols

HERMAFRODIT
En un principi era una figura masculina, però després va ser fixat com a ésser androgin, amb el cap, el cos i el pit d’una dona, i els òrgans sexuals d’un home. Aquesta barreja estranya es va produir després que aquest fos fusionat amb la nimfa Sàlmacis, quan aquesta insistí a seduir-lo.

PRÍAP
Príap. Casa dels Vetti, Pompeia
Príap és la divinitat més representada amb el fal·lus erecte del món romà. Ja en època grega representava el déu dels jardins i es vinculava amb la fecunditat i la potència generadora, identificada amb la moral antiga del fal·lus. Més tard, però, es va associar també amb la noció del plaer.

Els romans tenien la costum de col·locar una petita figura de Príap erecte amb el cos cobert de fruites i una falç a la mà suportat per una herma (pilar rectangular) pintada de vermell (d’aquí que també se l'anomenés ruber o rubicundus) amb la funció d’assegurar una collita abundant.

Un altre ús de la representació d’aquesta divinitat era la d’amulets que representaven fertilitat i que servien per allunyar els mals esperits o per protegir del mal d’ull.

BACUS
El tiomf de Bacus. Casa de M. L.
Frontone
, Pompeia
Bacus és el déu del vi i del deliri místic, que també es relacionava amb la sexualitat. Perquè tal i com diu Horaci: “¿Qui, després d’unes copes de vi s’esgola parlant de la dura guerra o de la misèria? ¿Qui no ho fa més aviat parlant de tu, pare Bacus, i de tu, gentil Venus?”.

En el seu honor es celebraven processons i orgies, anomenades bacanals (Bacchanalia), i en el seu seguici i havia divinitats amb ereccions perpètues, identificades amb la potència generadora, com Príap, Pan, sàtirs i o silens (sàtirs vells, grassos i estranys), que acompanyaven les bacants o mènades (dones dedicades al culte orgiàstic de Bacus). Aquests es lliuraven frenèticament, de manera irracional, a la música, a la dansa i al vi.

I aquestes són les principals divinitats relacionades amb la vida sexual dels antics grecs i romans. Què us semblen? Molts déus per assegurar una vida ben plena, oi?

Valete!

1 comentari:

ἐράτω ha dit...

GRÀCIES! m'havia oblidat per complet de l'exposició i pensava que no podria saber el rol!

Bona entrada boss!