Hodie est

dimecres, 26 de març de 2014

El món clàssic en la música moderna

Avete!

De nou arriba el meu torn de publicar en el nostre estimat bloc i com volia fer una entrada lleugera i fàcil de llegir he decidit parlar-vos sobre el món clàssic en la música. El més fàcil hagués estat anar-se’n a la música clàssica, però he intentat trobar referències clàssiques en grups els més famosos possible.

Per començar, anem a un dels últims àlbums de Led Zeppelin, al “Presence” (1976), on trobem “Achilles last stand”. És la tercera cançó més llarga del grup (amb 10:22 minuts) i parla de les aventures d’Aquil·les. Robert Plant, el cantant de la banda, era un gran seguidor de la mitologia clàssica i en aquesta cançó canta, des del seu punt de vista, les aventures de l’heroi grec: els llocs on havia viatjat, lluitat i, finalment, parla de la seva estimada i descendència. Tot això representa que ho fa en un últim esforç després que Paris ferís el seu taló (d’aquí el títol, que en català es pot traduir com “L’últim esforç d’Aquil·les”. Com a última curiositat, saber que la cançó va ser escrita després de l’accident de cotxe de Robert Plant, on el mateix es va lesionar el taló.



Seguint amb els clàssics del rock, anem a The Police. En “Wrapped around your finger”, la banda de Sting conten la història d’un alumne que se sent, literalment, “entre Escil•la i Caribdis”. Aquesta expressió simbolitza el perill de les aventures d’aquest alumne. També fa referència a la llegenda alemanya de Faust, qui va fer un pacte amb el diable.



Seguint, trobem una altra referència a Iron Maiden, que fa una metàfora de la rebel·lia dels adolescents amb els adults. Ícar, que va desobeir les ordres de no volar massa a prop del Sol va morir per no fer cas. Tot i que la cançó explica la història sense ser molt fidel al mite, es tota una referència a la mitologia grega. 


Per últim, havia de parlar d'un dels clàssics de la nostra música; de la mà de Joan Manuel Serrat ens arriba “Penélope”. A la cançó es narra la vida d’una dona que espera el seu marit, que va marxar en un tren prometent que tornaria. La dona espera asseguda però per a ella el temps no passa, per a ella tot és estàtic, només hi ha lloc per al seu amant en la seva ment. Però la cançó trenca amb la història del mite clàssic, ja que quan arriba l’amant, aquest ha canviat molt i ella no creu que sigui ell, així que torna a seure per seguir esperant. 


Bé, només queda dir-vos que espero que us hagi agradat l’entrada. Us animo a pensar sobre aquesta qüestió i a compartir si coneixeu més referències clàssiques en la música (que n'hi ha). 

I per acomiadar-me us deixo un vídeo que trobo graciós dels mítics Beatles representant el mite de Píram i Tisbe, tot i que no és una cançó, no podia acabar l’entrada sense mostrar-vos-el. 


Valete!