Hodie est

dissabte, 25 de gener de 2014

Salutacions des d'Atenes

Bona tarda nois!
Penso que surto molt bé a aquesta foto,
me la posaré de perfil a Facebook...
Disculpeu el meu retard, però estava protegint la meva ciutat del meu “estimat” germà, Ares.

Em dic Atenea. El meu pare era el déu més faldiller de l’Olimp. Com que tenia por que li prengués el poder, es va empassar la meva mare per evitar que el seu fill fos més fort que ell. Però li va sortir malament la jugada i vaig néixer del seu cap.

La meva vida és simple. Mai cap home s’ha endut la meva virtut, ni mortal ni déu, (no, no hi ha ningú digne de tenir un fill amb la deessa de la guerra) i m’he dedicat a protegir la saviesa, l’estratègia, la civilització, la justícia i les arts. 

Però un dia vaig patir un dissortat accident…
Em dirigia cap a una nova batalla amb el meu casc lluent i la meva llança quan va aparèixer aquell estúpid d’Hefest i em va intentar violar. Però no us penseu que sóc tan fàcil com Afrodita. Li vaig donar un cop d’escut i va fugir corrents. El problema és que s’havia “emocionat” massa i em va esquitxar la cama. Ràpidament em vaig netejar i vaig llençar el mocador a terra, però allà mateix va néixer Erictoni (amb la “bellesa” del seu pare, pobret). Després va ser famós i fins i tot té un temple aquí dalt de l'acròpolis.

De totes maneres, no estic aquí per parlar-vos de mi, sinó per parlar-vos del tirà del meu germà. 
El meu "germà" intenta imitar-me
sense èxit. Quin casc més horrible!
Sort que només és germà per part
de pare...
Ares és temperamental, despietat, sanguinari i brutal. No entenc com algú així pot enamorar Harmonia (perquè Afrodita ja sabem tots que s’enamora fins i tot de les pedres).

Sempre que ha lluitat amb mi l’he vençut, però temo que estigui ordint un pla per derrotar-me, ja que, sempre que em veu, em diu que l’Olimp és massa petit per tenir dos déus de la guerra.  A més a més, ara està empipat perquè l’altre dia el van enxampar amb Afrodita i tots els déus ens vam riure d’ells.

(Toc,toc,toc)

-Ateneaaaaaaaaaa! Obre la porta, aquest cop et venceré!

Ja torna a ser ell. Bé, nois, li ensenyaré per enèsima vegada que l’estratègia i la intel·ligència pot més que la força bruta. 

I per a vosaltres, què és més important, tenir un cos amb una força brutal, o un cervell capaç de trencar totes les barreres físiques?

PD: Qui sàpiga on em vaig fer aquesta foto tindrà una recompensa :) Utilitzeu la ment!