Hodie est

dimecres, 4 de desembre de 2013

Sèneca, el filòsof

Avete!

Ego frater Senecis sum, Lucius Junius Gallio. Encara que no tingui masses ganes... us haig de parlar del meu germà petit, el filòsof Luci Anneu Sèneca
Tot i que jo vaig arribar a ser procònsol a l'Acaia, el meu germà és el que es va fer famós per ser filòsof, polític, dramaturg, i fins i tot en una obra li va donar per ser humorista. La seva única "pega" és que era un nen malaltís, el pobre.

Bust que es troba al Museu del Prado
Nosaltres pertanyem a una família important d’ordre eqüestre, som fills de Sèneca el Vell, un orador destacat de qui el meu germà va heretar els seu dots, i d’Hèlvia, una culta matrona romana. Sèneca va nèixer l’any 1 a Corduba (Còrdova) i de ben petit va marxar amb la nostra tieta a Roma per rebre una bona educació. Va estudiar amb diversos filòsofs. Àtal i Sotió van ser els filòsofs que més  van influir ja que el van iniciar en la filosofia estoica (consisteix en mostrar indiferència envers el plaer i el dolor) i a part aprengué retòrica.

A causa de la seva malaltia va haver de marxar a Egipte l'any 25 per ser curat i l'any 31 va tornar per iniciar la seva carrera política, on va demostrar el seu talent com a orador, fet que va provocar l'enveja de l'emperador Calígula.
Aquells anys el vaig trobar a faltar, ho haig de reconèixer... 
Quan portava sis anys ja en aquesta professió gairebé mor pels seus problemes amb l'emperador. Per sort, Calígula va perdonar-li la vida perquè pensava que la seva salut acabaria amb ell, però la seva predicció no es va complir.
Uns anys més tard, l'any 41, va ser desterrat a Còrsega per ordre de Claudi, acusat d'adulteri amb Júlia Livil·la. Com el meu germà mai perdia el temps, durant l'exili va aprofundir els seus estudis de la natura i la filosofia i va escriure les Consolacions.

Va tenir sort i l'any 49 Agripina va manar que tornés a Roma per educar el seu fill, l'emperador Neró. Durant els seus cinc primers anys de regnat Neró va governar sàviament sota la influència de Sèneca. Però sembla ser que es va cansar del meu germà i els seus consells. Llavors el seu regnat esdevingué tirànic.
L'any 62 Sèneca es va retirar del cercle de Neró per poder dedicar-se a estudiar i a escriure tranquil·lament, que era el que realment li agradava.

Va desenvolupar la filosofia estoica en forma de diàlegs, en un d'ells, De Vita Beata, em va mencionar; si és que en el fons ens estimàvem!
Altres exemples d'aquests diàlegs són: De ira, De providentia, De brevitae vitae, De tranquillitate animi, De otio. També va escriure Epístoles morals, algunes obres satíriques, tractats científics, entre els quals destaca Naturales quaestiones, i nou tragèdies, les més conegudes són Medea, Fedra, Agamemnon, Tiestes i Hèrcules furiós.

L'any 65 vam ser acusats d'implicar-nos a la Conspiració de Pisó, un complot per matar l'emperador. Neró, sense cap judici, va ordenar el meu germà que se suicidés. La seva dona, Pompeia Paulina, que l'estimava molt també ho va intentar, però Neró li ordenà no fer-ho.
Mai podré perdonar-li-ho.

Així és com ho va explicar Tàcit:
Vbi haec uerba Seneca disseruit, complectitur uxorem et eam rogat ut temperaret dolorem et desiderium mariti toleraret. Illa tamen quoque manum percussoris exposcit. Tum eodem ferro brachia exsoluunt. Seneca, quoniam senile corpus lenta effugia sanguini praebebat, crurum uenas quoque abrumpit. 

I fins aquí la vida del meu estimat germà. Intensa, no creieu?

Valete!